tag:blogger.com,1999:blog-35701330913023075532024-03-04T20:20:43.810-08:00Alcoi i opinióRecull d'opinions de diferents temes relacionats amb Alcoi i la resta del País Valencià.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.comBlogger85125tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-56233561923408420642012-02-10T09:56:00.001-08:002012-02-10T09:56:40.356-08:00AVALUACIÓ DEL GOVERN MUNICIPALFa uns mesos li vaig donar de nota al govern municipal d’ Alcoi un notable baix (7), actualment li he baixat la nota a un bé (6). Pense que a aquest govern li falta planificació, que cada regidoria tinga un pla d’ actuació i no tapar pedassos i actuar diàriament, que també, però m’ agradaria saber els plans de cada regidor per, al menys, enguany. Considere que esta feina és responsabilitat de l’ alcalde però no està fent-la. I parlant de fets concrets considere una errada el tractament que està rebent la persona de Mariajo Pallarés i soc de l’ opinió que no deuria de formar part de l’ organigrama de l’ Ajuntament; esta senyoreta – amb tots els respectes i sempre parlant des del punt de vista polític mai personal- em recorda el “papelón” que tenia Carmina Nácher en l’ Ajuntament del PP anterior. L’ aspecte positiu és la decisió de la regidora de Turisme de tancar la fundació “Puente de Culturas” – totes les cultures menys la valenciana- i reorganitzar el departament. D’ ací dos mesos nova avaluació.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-14052382839386261322012-01-23T09:34:00.001-08:002012-01-23T09:34:30.221-08:00AIXÒ HO PAGUE JOFa setmanes vaig assistir al teatre Calderón a l ‘actuació del Xavi Castillo en l’ obra “Això ho pague jo”. Independentment del fe,t dec dir que vaig ser testimoni d’ un fet històric: la plasmació d’ un acte de llibertat d’ expressió. Per fi, el Xavi Castillo podia actuar lliurement al seu poble; un Xavi Castillo que havia rebut el veto de molts alcalde populars i la condemna de l’ església catòlica. És evident que si el PP haguera guanyat les darrers eleccions aquest acte no seria possible. El PP muntaria una missa i posterior processo a la que haurien assistit, sense cap dubte, els regidors del BLOC.<br />El Xavi Castillo en la seua obra “Això ho pague jo”, reflexa d’ una manera extraordinària l’ ànima d´ esta ciutat. La fanfarroneria alcoiana té una sèrie de tòpics i frases i aquesta d’ “Això ho pague jo” és una de les més representatives, i s’ aplica, sobretot, als nous rics que no es conformen en ser-ho sinó que volen que tothom ho sàpiga, i una de les mesures a prendre és fer de capità moro o cristià i, amés, convidar a tota una colla de gent que actuen com a clac i són competents pilotes. Esta colla d’ individus normalment es queden balons de nou al poc temps, ja que aquesta és una condició sine qua non de la seua trista condició. De seguida passen a l’ anonimat més dur i es desinfla totalment aquella tropa de seguidors i amics ocasionals que l’ havien seguit. <br />Alcoi és una ciutat que té molt poc sentit de l’ humor. Hi ha com a temes dels que no pots fer broma, d’ entre ells les Festes de Moros i Cristians, la figura de sant Jordi, el Jesuset del Miracle, Joan l’ Aixà i, fins i tot, el Barranc del Sint, d’ entre altres. Hi ha com una colla de defensors de la puresa alcoiana que no ho consentixen, defensors de les més representatives essències pàtries, gent a la que un servidor anomena el Colpet Party, que res tindrien que ensenyar-li al senyor Torquemada. Bonicos són! El Xavi Castillo se’n refot de tots ells i de la mare que els va parir.<br />De tota manera dec posar-li alguna pega a l’ espectacle del Xavi i és que passa massa per damunt de la fauna alcoiana anomenada del puntet. I pense que dona per a molt. I en certa manera estan lligats a l’ altra fauna de l’ “Això ho pague jo”, A Alcoi fer-se en diners suposa un canvi d’ actituds i actuacions, i una d’’ elles el deixar de parlar valencià encara que no se sàpiga altra llengua. Si tingueren un poc, sols un poc de vergonya se n’ adonarien del ridícul que fan.<br />Espere que aquest nou aire de llibertat del que patim a Alcoi siga permanent i no es tornem a trobar actuacions contra la llibertat d’ expressió que estan donant-se en altres punts de la geografia del País Valencià i tots de la ma del Partit Popular i, o de l’ església catòlica. I com que ja he dit en alguna altra ocasió, era una anormalitat històrica que un partit de dretes, de la dreta més reaccionària, visceral, clerical i antivalenciana tinguera –i per dos voltes- la majoria absoluta en esta la nostra ciutat.<br />I no voldria acabar remarcant una volta més que aquest acte del Xavi Castillo, esta reafirmació de la llibertat d’ expressió ha estat possible al govern d’ esquerres que tenim a Alcoi, allò que popularment anomenem El Tripartit. I com que és de justícia, de moltíssima justícia, dir-ho, així ho faig, a l’ igual que és de justícia, de moltíssima justícia, expressar la culpa que tenen en altres actuacions no tan encertades, sempre des del meu punt de vista.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-52564291266397431272012-01-16T09:34:00.001-08:002012-01-16T09:34:57.914-08:00FRAGAFraga ha estat ministre de Franco, el règim del qual era feixista, il·legal, terrorista i torturador. Repetisc, Fraga ens va tancar el Club d' Amics de la UNESCO d' Alcoi dos voltes. Ara, idiota no era i sabia que mort Franco el franquisme era inviable, i per això es va apuntar a la Democràcia i va tractar d' aconseguir una Constitució molt reaccionària, no ho va aconseguir però no va tindre més remeï que "apechugar" amb el que hi havia si volia continuar en política i defensar els interessos dels més reaccionaris. Espantaria a Europa les lloances a un home del passat de Fraga. I cal recordar Montejurra i Vitòria, entre d' altres trapisondes fetes ja mort Franco. Considere, finalment, que Fraga era un feixista, un personatge impresentable en qualsevol societat mínimament democràtica.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-107777053713425582012-01-15T03:21:00.001-08:002012-01-15T03:21:26.715-08:00La corrupció al PAÍSMolt interessant i aclaridor l’ Extra hui diumenge 15 de gener del diari EL PAÍS, dedicat a les trapisondes de Fabra i de Javier Guerrero, ex responsable de Treball de la Junta d’ Andalusia. No puc deixar d’ anotar la introducció de dit article: La Comunidad Valenciana se ha hundido. Con la mayor deuda de España, sin bancos ni cajas propios, con gravísimos casos de corrupción y un presidente dimitido y en el banquillo, la tierra que un día fue próspera y envidiada se ha convertido en el símbolo del desvarío político y mala gestión. Esta es la historia de su caída”. No aplegue a comprendre – o sí- com el PP valencià admet a Fabra (Carlos)i el PSOE andalús a Javier Guerrero. Com el PSOE s’ encandalitza del Gürtel i no dels ERES d’ Anadalusia; no comprenc com el PP s’ escandalitza dels ERES d’ Andalusia i no del Gürtel del País Valencià.<br />No tinc cap dubte que la immensa majoria dels polítics del PP i del PSOE són honrats. Aleshores, per què els costa tant arrancar el càncer?Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-33055775407667250972012-01-12T09:13:00.000-08:002012-01-12T09:14:47.877-08:0022, 23 i 24, SEMPRECual Ave Fénix, cada pocos meses o semanas resurge el tema de las fechas de las Fiestas de Moros y Cristianos. Recientemente, UdyP, que es un partido nacionalista – y que, por cierto, están en su derecho de resucitar las teorías españolistas de José Antonio Primo de Rivera –, ha vuelto a sacar a colación el tema. Dicen que si pasamos Nostra Festa a finales de semana la hostelería y el turismo se beneficiarían de ello; y debo de reconocer que de economía esta gente sabe más que un servidor: en su programa electoral defendían la industria armamentística como creadora de riqueza y puestos de trabajo. La respuesta del alcalde ha sido bastante ambigua como cabía esperar de él; o se está de acuerdo o no, pero hablar sin decir nada debo reconocer que no es una virtud que servidor posea.<br />Para UdyP y otras gentes, la alcoyania o no existe o está subordinado a intereses económicos de unos cuantos que se marcan como objetivo el lucrarse sirviéndose de las Fiestas de Moros y Cristianos. Para ellos, Nostra Festa es un espectáculo y, o un negocio no es un sentimiento. Y servidor por ahí no pasa. No estoy dispuesto a servir de comparsa para que unos cuantos hagan su agosto en abril. Servidor no es fester al servicio de nadie, sino de la alcoyania expresada en sus Fiestas de Moros y Cristianos. Me siento muy alcoyano y valenciano, y mi pueblo y cultura se expresa, entre otros acontecimientos, a través de Nostra Festa, con sus innumerables defectos, contradicciones y errores. No soy yo persona que se esconda y calle ante ellos. Pero ser fester –insisto- para que otros saquen provecho económico, eso jamás. Nostra Festa es una expresión de la antropología de mi ciudad, de mi pueblo y cultura valenciana. De mi sentimiento alcoyano.<br />Mercantilizar los sentimientos nos llevará a acabar con estos mismos sentimientos. Y a mí me tendrán siempre en contra. Recuerden que hace unos años el alcalde Sanus quiso cambiar la fecha de las Fiestas de Moros y Cristianos, la respuesta del pueblo fue la que todos conocemos, se retiró la propuesta, cayó un presidente de la Asociación de san Jorge y el mismo alcalde ya no levantó cabeza. Recuerdo que fui la única persona que ocupaba un cargo de confianza política que no se sumó a un manifiesto apoyando el cambio, todavía no ha nacido quien me diga lo que tengo que hacer o decir, me puedo equivocar pero soy independiente en mis decisiones y autónomo en mis actitudes. También es verdad – y siempre que tengo ocasión lo manifiesto- que en ningún momento se me pidió que dimitiera o se me censuró por mi actitud. Nunca, aunque tampoco lo hubiera consentido.<br />Debo reconocer que desconfío de las autoridades políticas de Alcoy, eso que llaman el tripartito, y que aunque de ideología nacionalista y de izquierdas me opondré con todas mi fuerzas al cambio de fechas, y no se me caerán los anillos si debo posicionarme al lado del Partido Popular, sólo un descerebrado puede llamarme conservador o derechista. Y debo reconocer, como he señalado anteriormente, que la respuesta del alcalde no me ha tranquilizado, ya que sigue la pauta de quedar bien con todos y sabemos que quienes adoptan esta actitud, a su vez, quedan mal con todos. Me ha parecido una respuesta mediocre, de un mediocre a un problema mediocre.<br />Servidor, nieto de festers, hijo de fester, hermano de fester, sobrino de fester, fester y padre de festers considera intocable tres aspectos de Nostra Festa: el patronazgo de san Jorge, las fechas del 22,23 y 24 de abril con los consabidos cambios por motivos de Semana Santa y mi no más rotundo a las escuadras mixtas. Todo lo demás podemos negociarlo.<br />Y aunque no está muy relacionado con el tema pero como sé que dentro de nada volverá a surgir el tema de la discriminación de la mujer en la Festa y que, al menos, el BLOC y Esquerra Unida volverán a la carga sobre ello, debo decirles que en la fiesta de Cap d’ Any sobre la plataforma en la que se colocaron los aparatos para la música ensordecedora y desde la que hablaron los organizadores, se colocó una chica con poca ropa realizando una serie de contorsiones físicas, o sea, siendo tratada como un objeto erótico - me parece que se llaman gogos, o algo así -, mientras que en la otra punta de dicho escenario un chico joven también realizaba movimiento rítmicos pero iba totalmente vestido. El tripartido no ha condenado este hecho, nadie lo ha hecho, pero que luego no me digan que el papel de la mujer en la Festa es simplemente decorativo. Teniendo razón, carecen de autoridad moral para dar lecciones de igualdad sexual, después de visto lo visto el Cap d’ Any.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-52094219889161546832011-11-28T09:43:00.000-08:002011-11-28T09:44:28.951-08:00CANDIDATS CUNEROSUn dels hàbits antidemocràtics més utilitzat durant l’ etapa històrica coneguda per La Restauració (1876-1931) és el cunerisme. Entenem com a tal l’ elecció per una circumscripció d’ un diputat que no té cap relació amb aquest districte. Es tractava de col•locar a amics i coneguts i pagar favors polítics. Amb l’ actual situació política nascuda arran la mort del dictador Franco l’ elecció de cuneros va ser utilitzada per tot l’ àmbit polític, des de l’ esquerra –tant el PSOE com Esquerra Unida- a la dreta –majoritàriament el PP. Hi ha cert hàbits polítics, dolents hàbits polítics, que sembla no desapareixeran mai. Les eleccions de novembre no són cap excepció i els dos principals partits encapçalen les respectives llistes electorals amb il•lustres cuneros. <br />El Partit Popular presenta com a cap de llista a un murcià – concretament de Cartagena -que en el seu temps no tenia cabuda en la llista de Múrcia i el van endossar a la d’ Alacant. Federico Trillo no té cap relació amb la província i les seues visites i atenció als seus problemes són mera anècdota. Això sí, és fill adoptiu de a ciutat d’ Alcoi, i fa uns anys els partits que ara estan a l’ oposició van presentar una moció municipal per a que fóra exclòs de dita consideració. El PP, lògicament, s’ hi va oposar i ara que tenim un Ajuntament d’ esquerres i progressista i tenen el poder polític Aquells que van presentar aquella moció, servidor espera que al senyor Trillo se ,i lleve el títol de fill adoptiu d’ Alcoi. I, de pas, que miren com està l’ assumpte de fill adoptiu, o cosa així, del dictador Franco.<br />El PSOE, cada volta menys S i O, presenta a una tal Leire Pajín que, a més, és ministra de Sanitat. Esta senyoreta fa uns anys es va aveïnar a la ciutat de Benidorm des de la seua Castella d’ origen, passant per Euskadi, i mai, mai ha tingut el més mínim interés per qualsevol assumpte relacionat pel districte –la província d’ Alacant- per la qual es presenta. Els seus interessos, ulls i mirada han estat sempre dirigits a Madrid, on se la considera un valor polític en alça, sense que mai no haja pogut saber les raons de dita consideració.<br />Sembla que no hi ha cap indígena de la província d’ Alacant i relacionat amb ella que puga encapçalar la llista de les seues respectives formacions polítiques, i és que les decisions que afecten al País Valencià es prenen des de Madrid. Els exemples serien innumerables. <br />Però, en ser greu, no és aquesta l’ única circumstància negativa que els afecta als dos partits. No, que va. Si els dos candidats, Trillo i Pajín, tenen alguna cosa en comú – que en són moltes- la més destacable i negativa és que cap dels dos sap parlar valencià i poc que els importa. Vostés s’ imaginen a un candidat per Màlaga, la primera província que m’ ha vingut al cap, que no sàpiga castellà; lògicament seria impensable i els malaguenys – amb tota la raó- no ho acceptarien. Doncs, ací al País Valencià sí, els accepten i a més, els votem.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-29150274722347510712011-11-28T09:42:00.000-08:002011-11-28T09:43:29.662-08:00EL PITXER DE LA TIA LEONORD´entre els bens més preuats que tinc destaca un pitxer que va pertànyer a una tia-rebesàvia meua, de nom Leonor, i que era natural d’ Onil. A la seua mort va parar a mans de la meua àvia i després al de mon pare i ara a la meua propietat. És un objecte de vidre tallat a ma i de color verd. A banda del seu valor material –no excessiu- està el sentimental que fa que, com he dit al principi, el tinga en molta estima.<br />La tia Leonor, propietària del pitxer, i el seu marit, del que desconec el seu nom, eren republicans acèrrims, i segons em deia la meua àvia, cap al final de la Guerra Civil van vendre unes terres d’ oliveres. Els amics li ho van desaconsellar perquè la guerra estava decidida i no precisament pel costat dels republicans. Els meus parents els contestaven que “com anava a perdre la guerra la República, que això era impensable” . Què va passar? Ja ho sabeu: va perdre la República, i la tia Leonor i el seu home es van quedar sense terres, sense diners i sense República. Sempre vull decidir-me a escriure una mena de novel•la històrica sobre la tia Leonor i el seu pitxer però sóc capaç de muntar un argument però no de desenvolupar-lo. Tinc poca imaginació escrita, la meua “verborrea” és més a través de la paraula que de la lletra. Se me dona millor parlar en la ràdio que no escriure.<br />I ara que estic llençat, vaig a gosar narrar una altre succés que li va passar a un altre familiar meu el nom del qual vaig a ometre perquè encara viuen els seus hereus. Allò que vaig a dir - millor dit escriure- també ho sé gràcies a mon pare al que li agradava fer-me estes contarelles. Resulta que milicians alcoians – i dic milicians per entendre’s, ja que a principi del 1938 ja existia l’ Exèrcit Popular de la República i el meu parent ja era un soldat- van participar en la conquista de Teruel, única capital de província que els republicans van conquistar encara que per molt poc temps. Els nostres paisans van ocupar el Banc d’ Espanya i van tindre al seu abast una gran quantitat de bitlles del bàndol nacional. I sabeu que va fer el meu parent i la majoria d’ alcoians que amb ell hi eren? Doncs, cremar el bitlles per calfar-se ja que feia molt de fred i, alguns els van fer servir per torcar-se el cul; però d’ altres, més espavilats, se’ls van alçar i mesos després, amb la derrota de la República, els van fer servir. I mon pare, escenificat la narració, li va dir al meu parent i oncle seu: “Tio, i vosté per quina raó no els va guardar el bitllets? Home, pensaven –responia el meu parent- que no tindrien valor ja que la República no podia perdre la guerra, la derrota republicana anava contra la raó i el sentit comú”, i al final una parrafada sobre la classe obrera i tot allò.<br />Si m’ han seguit fins ací se n`hauran adonat la meua família no ha destacat molt per la seua perspicàcia però sí pel seu republicanisme; un republicanisme senzill, sense massa complicacions ideològiques i intel•lectuals –la tia Leonor era analfabeta i el parent de Teruel soles coneixia la lletra i l’ escriptura, en la vida va llegar un llibre i va morir relativament jove trencant-se el llom tots els dies per poder viure. També voran que la meua família estava condemnada a ser sempre pobra: l’ idealisme és un dolent conseller per fer fortuna. Això sí, honrats i conseqüents, dos virtuts que es troben a faltar tant hui en dia en la vida política.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-79144452802102501612011-11-28T09:41:00.001-08:002011-11-28T09:42:10.408-08:00LA QUE ENS ESPERAEl pròxim dilluns dia 20 pujarà al poder el Partit Popular defensor de les més ràncies essències conservadores i clericals d’ Espanya. Un partit que no ha condemnant el franquisme –que tot el món sap va ser un règim feixista, il•legal, torturador i terrorista-, que un dels seus presidents –en té tres- va ser ministre d’ eixe règim franquista. Un partit amarat del nacionalcatolicisme i amb infiltracions tolerades i buscades de l’ OPU i Kikos. Un partit que a les autonomies on governa practica la manipulació informativa dels seus mitjans de comunicació. Un partit que rebutja l’ avortament però no l’ elimina totalment. Un partit que rebutja el divorci sense contemplacions però que té a les seues files una gran quantitat de divorciats. Un partit que vol imposar la seua moral sexual rebutjant el matrimoni homosexual. Un partit que vol retornar els crucifixos a les aules. Un partit que vol carregar-se l’ escola pública. Un partit que fa setze anys que mana al País Valencià i aquest té una taxa d’ atur de les més elevades d’ Espanya. Un partit que mana fa setze anys al País Valencià i té unes taxes de corrupció de les més elevades d’ Espanya. Un partit que mana fa setze anys al País Valencià i que té les xifres de “despilfarro” de les més elevades d’ Espanya. Un partit que mana fa setze anys al País Valencià i ha atemptat contra la llibertat d’ expressió en no permetre vore TV3. Un partit que fa setze anys que mana al País Valencià i que encara menysprea la llengua i cultura valenciana. Però un partit que ha tret i traurà majoria absoluta. És evident que els valencians s’ ho hauríem de mirar.<br />Abandona el poder al govern de Madrid un partit –el PSOE- que en llenguatge col•loquial se’l pot considerar d’ esquerre davant la dreta extrema del PP però en llenguatge estricte no se´l pot considerar d’ esquerres. Un partit, el PSOE, que respecta els interessos de l’ església catòlica. Un partit, el PSOE, que ha estat incapaç de canviar l’ estructura econòmica d’ Espanya de tal manera que la crisi mundial ens ha afectat com cap altre, amb taxa d’ atur insuportable. Un partit, el PSOE, que és incapaç de fer d’ Espanya un país totalment laic. Un partit, el PSOE, que no acaba de protegir i defensar l’ ensenyament públic. Un partit, el PSOE, que no suprimix l’ ensenyament de la religió als centres escolars públics, castigant als alumnes i professors amb invents genials com Atencions Educatives, Alternatives i Ciutadanies. Un partit polític, el PSOE, que accepta la monarquia. Un partit polític, el PSOE, que ens ha dut a dos guerres. Un partit polític, el PSOE, que practica una política liberal i presumix de socialdemòcrata. Un partit polític, el PSOE, que no es creu l’ ecologia. Un partit polític, el PSOE, farcit de vividors de la política, de gent que fa molts anys que no baixen d’ un cotxe oficial. Un partit polític, el PSOE, dòcil amb la banca. Un partit polític, el PSOE, que introduix cuneros a les seues llistes electorals. Un partit polític, el PSOE,, el PSOE, que al País Valencià Introduix a les seues llistes electorals personatges que nos saben parlar valencià i poc que els importa. Un partit polític, el PSOE, que al País Valencià perd elecció rere elecció cada volta amb més diferència del PP. En definitiva, un partit polític , el PSOE, que va a conèixer una gran “debacle” electoral el diumenge dia 20. De record Guinnes.<br />Com hem d’ encarar el futur? Amb depressió.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-23182711842116690362011-11-28T09:37:00.000-08:002011-11-28T09:41:06.615-08:00NOTÍCIES DE FA ALGUNS ANYS PERÒ ACTUALSDec dir que repassar l’ hemeroteca és un exercici de salut democràtica, i havent-ho fet en una revista de finals del 2008 – quan li van llançar al Bush una sabata, millor dit dos, a la cara però que malauradament cap d’ elles va encertar els eu objectiu- he trobat una sèrie de titulars que hui en dia són, coma mínim, esperpèntics. Sí, i vull començar amb la notícia que arreplega l’ esmentada revista afirmant que l’ inefable Carlos Fabra ja deia per aquells anys cosetes com aquestes: “Si me toca la Lotería, me sacaré la pirula y me mearé en la sede de IU”. Efectivament, li va tocar la Loteria però no va complir la seua promesa.<br /> Crida també l’ atenció titulars com “Santander, BBVA, 3 aseguradoras y 9 fondos de pensiones, víctimas de la estafa de Madoff”, cal dir que encara que aquets bancs no han indemnitzats els clients que, assessorats per ells, van invertir en eixa estafa. Una altra sabata li llançarien els estalviadors del Banc de Santander amb eixos fons Madoff al senyor Botín. I ja que parlem d’ economia ja en el 2008 es deia que els comptes de la casa reial no serien auditades. I continuant parlant del mateix assumpte cal dir que eixe any era ministre d’ Economia una tal Pedro Solbes, algú se´n recorda d’ ell? Sí, juntament amb Zapatero dos bons culpables de que la crisi econòmica afecte més a Espanya que a d’ altres països, col•locant-los a l’ altura de Grècia, Portugal i Irlanda. Però és que hi ha més, el mateix Solbes afirmava per eixes mateixes dates que “la situación económica podría no mejorar hasta el año 2010”. Collons, ni en el 2010, ni el 2011, ni en el 2012 ni dau de la darrera. Amb aquets il•luminats é lògic i comprensible el muntant de la bestial crisi econòmica d’ Espanya. I insistint en el tema econòmic mireu que deia Zapatero sobre la tan recurrent crisi econòmica: “Nadie quedarà a su suerte ante el drama del desempleo. Que no haya una sola familia que esté en una situación de angustia o preocupación grave por la pérdida del empleo”. De jutjat de guàrdia; aquest individu passarà a la història per ser el pitjor president de la restaurada democràcia fins el seu temps.<br /> De la monarquia també podríem estar parlant llarga estona ja que en 2008 ens assabentem que van ser absolts “los autores de la viñeta del rey cazando a un oso borracho”, i també lligat a la Casa Reial ens assabentem per eixes dates de finals del 2008 que “la Audiencia Nacional absuelve a los dos humoristas gráficos y al filósofo acusados de injurias graves al rey.<br /> I per a que no decaiga (perdó per la incorrecció lingüística) la revista EL JUEVES denuncia que està censurada – per Internet- als Emirats Àrabs Units. I continua en 2011.<br /><br /> He deixat per al final una de Fraga. En l’ any 2008 afirmava que “Habría que ponderar el peso de los nacionalistas colgándolos de algún sitio”. Servidor, que és nacionalista, està esperant que el senyor Fraga calcule el meu pes penjant-me d’ on vulga. Un nacionalista penja a un nacionalista. O és que el senyor Fraga no ho és? clar, ell és una nacionalista espanyolista que és l´únic que està permés ,i ben vist i tolerat.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-70674284287650526472011-06-12T09:26:00.000-07:002011-06-12T09:27:20.468-07:00LLISTA D' ALCALDES POSTFORALSAUTORITATS ALCOIANES POST-FORALS.<br /><br /> CORREGIDORS<br /><br /><br />1.- SEMPERE, Ignacio: 1708-II-6 a 1709.<br />2.- MERITA CAPDEVILA, Juán: 1709-XI-18 al 1715-VIII-5.<br />3.- COSTA Y QUIROGA, Luís: 1715-VIII-5 al 1743-IV-13.<br />4.- DOBLAS LEON Y CISNEROS,Gerónimo DE LAS: 1747-X-12 al 1754.<br />5.- VERDUN DE ESPINOSA DE LOS MONTEROS, Francisco: 1754-61.<br />6.- ANAYA y ARAGONES, Joaquín: 1761-IV-23.<br />7.- LOZANO AVELLAN, Agustín. 1768.<br />8.- ALGEL DURAN, Andrés: 1769-71.<br />9.- BERDUN ESPINOSA DE LOS MONTEROS, Francisco: 1772-75<br />10.- ARANDA, Gaspar: 1775-78.<br />11.- ANQUIOZAR Y VELASCO, Antonio: 1778-85.<br />12.- XIMENEZ, Juan Romualdo: 1785-1795.<br />13.- ROCA HUERTAS, Antonio: 1795-1801.<br />14.- CEBASCO Y ROSETE, Bernardo: al 1808.<br />15.- BERMEJO, Juán: 1808-12.<br />16.- GISBERT DOMENECH, José: 1812.<br />17.- BERMEJO, Juán: 1812.<br />18.- GISBERT GISBERT, Joaquín: 1812-VIII-21 al 1812-IX-23.<br />19.- GISBERT DOMENECH, José: 1812-IX-23 al 1812-X-2O.<br />20.- ALTES MIRALLES, José: 1812-X-21 al 1812-X-30.<br /><br /> ALCALDES<br /><br />21.- PUIGMOLTO ORTIZ DE ALMODOVAR,Pasqual:1812-XI-1 al 1813- XII-15.<br />22.- PASQUAL, Luís: 1813-XII-15 al 1814-V-21.<br />23.- SAMPER PUIGMOLTO, Francisco: 1814-V-21 al 1814-VI-28.<br /><br /> CORREGIDORS<br /><br />24.- CAÑAVERO, José: 1814-VI-28 al 1819-XI-19. <br /><br /> ALCALDES<br /><br />25.- PASQUAL, Luis: 1820-III-13 al 1820-XII-31.<br />26.- IRLES, Pedro: 1821-I-1 al 1821-III-24.<br />27.- MERITA, Pasqual: 1821-IV-12 al 1821-XII-31.<br />28.- PEREZ, Vicente Juán: 1822-I-1 al 1823-IV.<br />29.- SAMPER PUIGMOLTO, Francisco: 1823-Iv al 1823-X-7.<br /><br /> CORREGIDORS<br /><br />30.- CORDON, Antonio ToriBio: 1823-X-7 al 1824-VIII-12.<br />31.- FERRANDIZ DURAN, Manuel: 1824-VIII-12 al 1827-VI-25.<br />32.- BARRAYCOA, Gregorio: 1827-VI-25 al 1834-XII-1.<br />33.- SOUCASES, Jaime: 1834-XII-1 al 1835-XII-18.<br /> ALCALDES<br /><br />34.- ABAD BARCELO, Francisco: 1835-XII-18 al 1836-XI-23.<br />35.- PUIGMOLTO, Ignacio: 1836-X-23 al 1838-II-5.<br />36.- BARCELO, Vicente: 1838-II-5 al 1838-III-20. <br />37.- ABAD BARCELO, Francisco: 1838-III-20 al 1838-XII-31.<br />38.- PEREZ TORREGROSSA, Antonio: 1839-I-1 al 1839-XII-31.<br />39.- RIDAURA, Antonio: 1840-I-1 al 1840-XII-31.<br />40.- ENGUIDANOS, Salvador: 1841-I-1 al 1841-XII-31.<br />41.- SANTONJA, Nicolás: 1842-I-1 al 1842-XII-31.<br />42.- VICENS, Antonio: 1843-I-1 al 1843-VII-18.<br />43.- ESPINOS CANDELA, José: 1843-VII-18 al 1843-VII-24.<br />44.- MOLTO GOSALBEZ, Lorenzo: 1844-VII-24 al 1845-XII-31.<br />45.- CORBI, Carlos: 1846-I-1 al 1847-31-XII.<br />46.- RICO Y AMAT, Juan: 1848-I-1 al 1851-VI-27.<br />47.- GOSALBES ESTAÑA, Manuel: 1851-VI-28 al 1853-V-6.<br />48.- GISBERT NUÑEZ, Joaquín: 1853-V-28 al 1854-VII-16.<br />49.- MIRAS PERALTA, Juán: 1854-VII-17 al 1854-XII-31.<br />50.- JORDA FRANCES, José: 1855-I-1 al 1856-I-25.<br />51.- VICENS VARELA, Antonio:1856-i-26 al 1856-VIII-3.<br />52.- CORT CLAUS, Pedro: 1856-VIII-3 AL 1856-XI-26.<br />53.- VITORIA MOLTO, Juan: 1856-XI-26 al 1857-III-11.<br />54.- VALOR DOMENECH, Ignacio: 1857-III-12 al 1857-IX-15.<br />55.- CARDO, Joaquín Manuel: 1857-IX-16 al 1858-V-17.<br />56.- YEHAZO, Luis: 1858-IV-18 al 1858-V-8.<br />57.- CARDO, Joaquín Manuel: 8-V-1858 al 1858-XII-25.<br />58.- GISBERT GOSALBES, Vicente: 1858-26-XII al 1864-XII-31.<br />59.- PASCUAL MATAIX, José: 1865-I-1 al 1866-XII-31.<br />60.- PEREZ GINER, Luis: 1867-I-1 al 1868-X-20.<br />61.- ALBORS BLANES, Agustín: 1868-X-2O al 1869-III-1.<br />62.- PASCUAL PASCUAL, Antonio: 1869-III-1 al 1869-X-17.<br />63.- PEREZ LLACER, Antonio: 1869-X-17 al 1872-II-1.<br />64.- RIDAURA ABAD, 1872-II-1 al 1872-XII-7.<br />65.- VALOR PASCUAL, Juan: 1872-XII-7 al 1873-II-9.<br />66.- ALBORS BLANES,Agustín:1873-II-12 al 1873-VII-10.<br />67.- ALBARRACIN BROSETA, Severino: 1873-VII-10 al 1873-VII-13.<br />68.- MAESTRE FERRIZ, Tomás: 1873-VII-13 al 1874-X-23.<br />69.- ALBORS MONLLOR, Rigoberto: 1974-X-24 al 1874-X-31.<br />70.- MOLTO VALOR, Francisco: 1874-31-X al 1877-II-28.<br />71.- VILLALONGA FRANCO, José: 1877-III-1 al 1979-16-II.<br />72.- SOLER QUILIS: 1879-II-17 al 1879-VI-30.<br />73.- BARCELO MONLLOR, Saturnino: 1879-VII1 al 1883-VI-21.<br />74.- ALBORS MONLLOR, Emeterio: 1883-VI-22 al 1885-VI-26<br />75.- MOLTO VALOR, Francisco: 1885-VII-1 al 1887-VI-25.<br />76.- PEREZ JORDA, Rafael Julio: 1887-VI-25 al 1889-XII-31.<br />77.- ATIENZA EGIDO, José. 1890-I-1 al 1891-22-VI.<br />78.- PASCUAL BORONAT, Fabián: 189VI-23 al 1893-XII-31.<br />79.- PASCUAL SARAÑANA, Severo: 1894-I-1 al 1895-VI-24.<br />80.- MOLTO VALOR, Francisco: 1895-VI-25 al 1895-VIII-1.<br />81.- TEROL GOMEZ, Antonio: 1895-XII-12 al 1897-VI-28.<br />82.- BORONAT MOLTO, Miguel: 1897-VI-29 al 1897-X-17.<br />83.- PASCUAL SARAÑANA, Severo: 1897-X-18 al 1901-XII-31.<br />84.- REIG AGUILAR-TABLADA, Santiago: 1902-I-1 al 1909-VI-22.<br />85.- PASCUAL PASTOR, Vicente: 1909-VI-22 al 1913-XI-10.<br />86.- GISBERT BORONAT, Camilo: 1913-XI-11 al 1913-XII-31.<br />87.- MOLTO PASCUAL, Francisco: 1914-I-1 al 1915-XII-31.<br />88.- PAYA PEREZ, Miguel: 1916-I-1 al 1917-VI-26.<br />89.- MOLTO PASCUAL, Francisco: 1917-VI-26 al 1917-XII-4.<br />90.- TEROL PASTOR, Camilo: 1917-XII-19 al 1918-XII-31.<br />91.- PEREZ BARCELO, Enrique: 1918-I-1 al 1919-V-2.<br />92.- MARTI PEREZ, Benito: 1919-V-2 al 1919-XII-24.<br />93.- PAYA MIRALLES, Francisco: 1920-I-16 al 1920-V-1.<br />94.- CATALA FLUIXA, Andrés: 1920-V-1 al 1920-V-11.<br />95.- ESPINOS VILAPLANA, Domingo: 1920-V-27 al 1920_VIII-26.<br />96.- MOLTO ABAD, Enrique: 1920-IX-8 al 1921-VII-29.<br />97.- PLA BOTI, Fernando: 1921-VII-29 al 1922-IV-1.<br />98.- PEREZ MARTINEZ, Rafael: 1922-IV-1 al 1923-X-1.<br />99.- ALBORS RADUAN, Enrique: 1923-X-1.<br />100.- PAYA PEREZ, Miguel: 1925-VII-22 al 1927-III-30.<br />101.- JUAN SOLER,Enrique: 1927-III-30 al 16-XI-1927.<br />102.- SOLBES GARCIA, Cayetano: 1927-XI-18 al 1929-VII-21.<br />103.- PASCUAL MOLTO, Francisco: 1929-VII-21 al 1930.<br />104.- ABAD CARBONELL, Miguel: 1930-II-26. Un dia.<br />105.- IVORRA CARBONELL, Pascual: 1930-II-27 al 1930-III-12.<br />106.- PEREZ BATLLE, Ramón: 1930-III-12 al 1931-IV-14.<br />107.- FRANCES SANCHIS, Antonio: 1931-IV-17 al 1931-VII-1.<br />108.- GARCIA MATAIX, Enrique: 1931-VII-3 al 1932-XI-30.<br />109.- FRANCES SANCHIS, Antonio: 1932-XI-30 al 1933-III-2.<br />110.- BOTELLA ASENSI, Evaristo: 1933-VI-9 al 1934-X-10.<br />111.- FERRANDIZ BORONAT, Rafael: 1934-X-12 al 1935-III-27.<br />112.- SANZ HERRERO, José: 1935-III-25 al 1936-II-5.<br />113.- BOTELLA ASENSI, Evaristo: 1936-II-5 al 1936-II-14.<br />114.- SANZ HERRERO, José: 1936-II-14 al 1936-II-20.<br />115.- BOTELLA ASENSI, Evaristo: 1936-II-20 al 1936-X-12.<br />116.- MIRO PEREZ, Jorge: 1936-X-12 <br />117.- MORALES COTS, Cándido: 1937-III-22 al 1938-VI-1.<br />118.- FERRER JORDA, Angel: 1938-VI-6 al 1939-II-1.<br />119.- QUILES AZNAR, Jorge: 1939-II-13 al 1939-II-29.<br />120.- CARBONELL MUNTO, Javier: 1939-II-29 al 1942.<br />121.- ARACIL CASASEMPERE, Romualdo: 1942-43.<br />122.- VALLS CANTO, RAFAEL: 1943-VII-19 al 1944.<br />123.- MATARREDONA TEROL, Miguel: 1944-VII-19 al 1947.<br />124.- BORONAT PICO, Francisco: 1947-X-8 al 1952.<br />125.- ALBORS VICENS, Enrique: 1952 al 1953-VII-15.<br />126.- OLTRA MOLTO, Enrique: 1954-II-9 al 1962-XII-29.<br />127.- VITORIA LAPORTA, Francisco: 1963-1972.<br />128.- SILVESTRE ANDRES, Jorge: 1972-1975.<br />129.- TEROL AZNAR, Rafael: 1975-77.<br />130.- GARCIA RODRIGUEZ, Alberto Emilio: 1977-79.<br />131.- SANUS TORMO, José: 1979- 2000.<br />132.- PERALTA VIÑES, Miguel: 2000 - 2003.<br />133.- SEDANO DELGADO, Jorge: 2003 - 2011.<br />134.- FRANCÉS, ANTONIO: 2011-Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-75833006255751789222011-06-12T09:25:00.000-07:002011-06-12T09:26:18.252-07:00VICTÒRIA DE L' ESQUERRA A ALCOIPense que he estat massa agosarat en les crítiques que he fet al tripartit -sobretot al PSOE- ahir. Demane disculpes, i crec que dec deixar com a mínim un termini de 100 dies per tal de començar a opinar sobre ells. Vaig a donar-me aquest temps i no opinaré sobre ells fins el 11 de setembre, excepte motiu molt gros. De tota manera, pense que el nom que han donar a les noves regiduries són un poc "inefables", com a mínim. Vaig a dedicar-me a la investigació històrica, que és el meu camp i que la tinc un poc abandonada. De tota manera, vull dir-vos una petita anècdota - vivència, millor dit- de l' any 1979, quan les primeres eleccions democràtiques: vaig votar al Partit Comuni fóra de lloc ista, no perquè ho fóra sinò per reconeixement a la seua tasca antifranquista; estudiava a València i eixe mateix dia vaig haver de marxar-hi, a l' endemà tenia un exàmen. Em vaig assabentar per la ràdio dels resultats d' Alcoi, i en conèixer la victòria del PSOE i de l'e squerra a Alcoi, no vaig poder reprimir unes llàgrimes,en definitiva, que em vaig posar a plorar. Alcoi tornava a ser una ciutat d' esquerres. Sanus, alcalde democràtic d' Alcoi des de l' any 1936; després vaig col·laborar en certa manera i molt modestament amb ell i continue pensant que ha estat el millor alcalde d' Alcoi, malgrat algunes actuacions seues totalment equivocades. Doncs ara ha passat el mateix, no he plorat però estic molt, molt content de la victòria del tripartit i no és hora que comence a fer el "burro". Tingau present que la nit de les eleccions va ser una nit per plorar, però per diferents motius que en 1978, sols la derrota de Sedano em va donar a la meua dona, la meua filla i a mi un cert consol. Torne a demanar disculpes, sobretot a Majo Pallarés per les meues inoportunes declaracions.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-84301250894633073692011-06-07T11:17:00.001-07:002011-06-07T11:17:40.413-07:00POLÍTICS VALENCIANS DEL PPÉs mol fàcil dir que davant l’ altura moral i ètica dels polítics del PP al País Valencià, el fet que aquests hagen guanyat de carrer les eleccions deu fer reflexionar seriosament al PSOE; però no sols els socialistes s’ ho han de mirar sinó la resta de la societat valenciana també. Pense, al mateix temps, que som l’ únic poble del món on no es posem d’ acord en la denominació del nostre territori, que si Regne de València, que si Regió Valenciana, que si Comunitat Valenciana, que si País Valencià. Tan facil que seria anomenar-lo SICÍLIA.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-74794304103698380082011-05-20T05:06:00.000-07:002011-05-20T05:09:22.041-07:00TENIM UNA DEMOCRÀCIA MOLT JUSTETETASí, tenim una democràcia molt justeteta, i així vaig titular un article fa uns mesos; dec dir, però, que esta frase li la vaig escoltar al periodista Antoni Bassas quan el Partit Socialista de Catalunya el va fer fora de TV3. Quina petja més funesta la del Tripartit a Catalunya! I la frase del Bassas, adoptada per mi, explicaria el moviment espontani que està omplint els carrers d' Espanya protagonitzat majoritàriament pels joves. I pense que la protesta afecta més als partits d' esquerres que no els de dreta. Aquesta, l' esquerra, està renunciant a molts dels seus postulats i està desmuntant l' estat del benestar que ella mateixa va crear a partir, sobretot, de la Segona Guerra Mundial. La corrupció, el professionalisme dels polítics, el servilisme davant l' església catòlica, les intervencions militars arreu del món, la permissivitat de la banca, el despilfarro en els pressupostos, el retall en educació i cultura, són els punts més visibles de la democràcia justeteta que tenim. <br /><br />Una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar les manipulacions que des de les televisions autonòmiques es realitzen – i el cas més clar és Canal 9 -; una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar que un govern no deixe vore una determinada cadena televisiva, i estic referint-me a TV3; una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar els atacs a la llibertat d' expressió per part del poder, i estic referint-me als governs de Camps i Sedano.<br /><br />Pense que hem de reflexionar, sobretot des de l'esquerra, sobre el fet que els partits que així es consideren – d' esquerres- rebaixen cada volta més els seus postulats progressistes la qual cosa és, com a mínim, intolerable; mentre la dreta es manté ferm en la seua ideologia l' esquerra va de rebaixes. L' idealisme i l' utopia han estat canviats per un pragmatisme conformista que ens evita evolucionar cap a metes més ambicioses, com deu fer l' esquerra. Esta esquerra ha estat la que ha permés, per exemple, lleis que estan proletaritzant l' educació pública. No hi ha recanvi entre els partits governants: van a fer el mateix mane qui mane. Jo no veig esperança si no mana el PP, aleshores em dona igual mane qui mane i, més, el nostre sistema electoral no permet acabar amb eixe bipartidisme que castra les nostres il·lusions. Els poders fàctics no van a veure reduït ni un centímetre el seu poder, no hi hauran canvis estructurals. Aleshores, per què hem de votar? <br /><br />Al mateix temps el professionalisme de la classe política és un element més de desprestigi. Amando Vilaplana fa 29 anys que viu de la política, Camps igual, Rubalcaba encara més, Cháves porta una pila d' anys viatjant en cotxe oficial i així una llarga llista, tant de polítics anomenats de dreta com d' esquerres. <br /><br />Per no parlar del fet del transfuguisme, els partits polítics són molt crítics amb aquest quan els perjudica però molt comprensibles quan els afavorix; alguns d' ells -el cas de Benidorm en el PSOE, per exemple- tornen a repetir com a candidats en la mateixa llista que abans del seu abandó.<br /><br />La democràcia no és gens dolenta, això mai; són alguns demòcrates que la fan així i cal una regeneracionisme polític, i això és el que volen les persones que s' agrupen aquests dies sota el nom de M-15. Són una bufada d' aire fresc en un món polític pestilent.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-74925628758348616992011-04-18T10:14:00.001-07:002011-04-18T10:14:42.444-07:00SEDANO SE HACE LA FOTOSí, Sedano está últimamente más retratado que una estrella de la Tele Basura. Se acercan elecciones y es tiempo de estar presentable a todas horas y presente en todo lugar, y para ello nada mejor que las inauguraciones aunque sea la de una mesa de billar o de edificios que todavía no están acabados, o que hace años que ya funcionan, cualquier escusa es válida, y se nota que Sedano está en su ambiente, en su salsa; vamos, que es lo suyo. Abraza a todos y todas, besa a todos y todas, y nos presta la mejor de sus sonrisas. Pero, claro, esto también tiene sus inconvenientes; por ejemplo, si la foto se realiza al lado de una antena de telefonía que es ilegal, y esto sucedió hace semanas cuando visitó, y se fotografió, las obras de colocación de la base de dicha antena a la partida de Barxell. Resulta que no se había pedido permiso para su instalación. Menuda metedura de pata del señor Sedano y, también, del señor Signes factotum de la política ambiental del Ayuntamiento, que le ponen una antena ilegal y el tío no se entera. Menuda eficiencia. Y, claro, Sedano con un ridículo espantoso. Sí, ese es el alcalde de Alcoy cuya obra más importante es la inauguración del Mc Donalds. Ese es todo su bagaje como alcalde.<br /><br />Sí, este señor es alcalde de una ciudad que no puede tener en funcionamiento sus surtidores. Y n pasa nada. Estoy hablando del señor Sedano que juntamente con el señor Peralta- el excalde, no el otro- son responsables del río de euros que se han malgastado y se malgastan en el asunto de la Rosaleda. <br /><br />Sí, me estoy refiriendo a ese mismo señor Sedano – alcalde elegido democráticamente- que demostró su habilidad negociadora en el asunto de La Estambrera.. Y si todavía no saben de quien estoy hablando, me dirijo al alcalde de Alcoy que no sabe defender el patrimonio cultural de su ciudad (Castellar, castillo de Barxell, Molinar…) y ha sacado pecho en la foto de la Llum de les Imatges y, o la Ruta del Modernismo.<br /><br />Y si todavía no saben de quien estoy hablando les voy a refrescar la memoria diciéndoles que es el alcalde en cuyo mandato se prohibió a Acció Cultural del País Valencià a celebrar un acto en la Casa de Cultura, el que prohíbe exposiciones de pintura en este mismo lugar y el que acepta el cierre de la TV3. Todo un modelo de defensor de la libertad de expresión.<br /><br />Y termino preguntándome en qué fotos más nos regalará el señor alcalde? Yo apuntaría unas cuantas sugerencias. Ahí van. Por ejemplo, inaugurando en la rotonda de Batoy las fotos de la duquesa de Alba y demás latifundistas propietarios de la campiña cordobesa. Otra posible sería inaugurando el Barranc del Sint, o el castillo de Fiestas, o inaugurando Alcoy, o inaugurando también el despacho de Carmina Nácher. Lo que sea, pero hágase la foto señor Sedano; no sea tímido. Inaugure algo. Total, los gastos de las inauguraciones no las paga usted.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-80578877043314114262011-03-08T08:49:00.000-08:002011-03-08T08:50:35.511-08:00SIGAM REALISTESEl PP va ha aprovar una sèrie de mesures que encara van a restringir més l’ ús del valencià. I què voleu que vos diga? Doncs, que em semblen correctes, adequades, convenients i escaients. Per què allarga més l’ agonia, quan més prompte acabem amb el valencià millor, si ja està condemnat i sentenciat. Fins i tot Alarte no fa ús mai del valencià en les seues intervencions. Prou de bovades i ximpleries i voler negar l’ evidència: el valencià no té futur i ja és passat. Sí, ens fot d’ admetre però siguem realistes. Enhorabona per esta volta al PP i soterrem ja a un mort. Tinguem valentia. El valencià està més que mort.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-34225416647854162202011-02-22T14:08:00.000-08:002011-02-22T14:09:53.744-08:00VIVÈNCIES PERSONALS DEL 23 F.Conscient del moment històric que representava el colp d' Estat de Tejero, Milans del Bosch i d' altres, tres dies després del fet esdevingut el 23 de febrer del 1981, o siga el 26 de febrer, vaig escriure tot allò que m' havia passat eixe dia, sent conscient de que algun dia ho publicaria. Doncs bé, eixe dia ha aplegat hui, trenta anys després, i açò és el que vaig escriure el vint-i-sis de febrer del 1981. <br /><br />“Eixa vesprada (23 de febrer) el meu amic Adolf Gisbert i jo vam estar a la partida de Polop, al mas de Pardines, on els meus avis Francisco Sempere Miró i Maria Santonja Nadal hi havien estat “maseros” a finals del segle XIX i principis del XX. Un lloc encisador, encara que la masia siga lletja i en dolent estat. En tornar a Alcoi i passar pel Molí Payà no vam notar cap cosa rara. Es fem un café al “Levante” on trobem a Diana Cramer, l' americana jueva dona de Miquel Abad, que ens bonega perquè el diumenge passat no vam baixar a la Vall d' Alcalà. Li prometem que el proper diumenge hi baixarem i els farem la visita. Després torne a casa i puge dalt al despatx i em pose a revisar documents mentre escolte en la ràdio el procés d' investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.<br /><br />De sobte, cap a les 18,20 hores se sent un soroll estrany, pense que algun diputat haurà fet un comentari o quelcom així però quan escolte dir al locutor que havia entrat la Guàrdia Civil me n' adone que això era un colp d' estat. Em vaig espantar molt. Me'n baixe al taller del meu pare, on tots estaven escoltant la ràdio, i dic “açò és un colp d' estat” i mon pare em dona la raó i encara m' espante més. La ràdio posa música militar i la tensió augmenta. Truque per telèfon a Pep Torró, no està a sa casa i la seua filla em diu que està al cine. L' assabente de la situació i la ràdio torna a repetir que el Congrés ha estat assaltat per la Guàrdia Civil:la tensió continua augmentant. Truque a Adolf Gisbert però no està en casa, està en Salesians en classe. Em pose en comunicació de seguida amb la UNESCO, d' on era jo president, i ordene que l' abandonen. Torne a trucar a Pep Torró, i està volta sí està i em diu que l' apossentador del cine Circ l' havia assabentat i decidix anar-se'n a casa però abans passa per la UNESCO on agafa la documentació i arxius per si ho fa la policia. Ràdio Alcoi diu que Milans del Bosch dirigirà en breus moments un comunicat. Mon pare m' informa que els concejals estan reunits a l' Ajuntament i per a comprovar-ho truque a Lluis Torró i em diu, efectivament, que son pare està a l' Ajuntament. Civil que ells van viure. El meu nerviosisme ja és irreprimible, però ma mare ens fa til·la per a tots. Me'n torne a baixar a la fusteria de mon pare i un dels seus treballadors, Toni Pedraza, diu que en Comissions Obreres estan acollonats i que estan arreplegant-ho tot, han trucat a Madrid i els han dit que es tracta d' un colp d' estat. <br /><br />Ràdio Alcoi llig el bàndol de Milans del Bosch decretant l' estat d' excepció i el toc de queda a partir de les 21 hores. El meu germà encara no ha aparegut per casa. La cadena SER informa en les notícies de les 20 hores que RTVE està ocupada per les tropes i que el tinent coronel Tejero de la Guàrdia Civil era el mateix Tejero de l' operació Galàxia. Em truca el meu amic Servando des de la UNESCO, no s' havia assabentat que havia ordenat el tancament i li torne a repetir l' ordre. A les 21,45 me' n puge al despatx i a les 21 hores ve el meu germà. El Bonegue i em diu que a Alcoi hi ha un trànsit molt gran de gent tornant a casa. M' assome al balcó i veig poca gent pel carrer però molts cotxes. Ràdio Alcoi torna a llegir de nou el comunicat de Milans del Bosch i després toca l' Himne de Festes. Ma mare en torna a fer una altra tassa de til·la, esta volta amb tranquil·litzant i tot. La tele no diu res però a les 21,30 informa que el rei es dirigirà a la nació per ella, em sembla bona notícia però mentre passen una pel·lícula de Bob Hope. Per fi parla el rei i em tranquil·litza, me' n vaig a dormir, cosa que aconseguisc gràcies a les til·les i al tranquil·litzant. A l' endemà les coses ja estaven més clares. El colp havia fracassat, o no?”Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-41666339208682434502011-02-22T09:10:00.001-08:002011-02-22T09:10:59.851-08:00ÉS PECAT VORE TV3?ÉS PECAT VORE TV3?<br /><br />Sí, això. És pecat vore TV3? Servidor que ja té una certa edat va pensant en allò que pot passar després de la mort. Qualsevol dia m’ agafa una cosa – o dos, amb Zapatero no se sap mai- i ja l’ hem fotuda. Veig TV3 – ni Camps ni els dictadors de república bananera podran impedir Internet - i després em confesse, però em cal saber si és pecat o no vore-la. I, en cas afirmatiu, si és pecat venial o mortal. I qui millor per a dir-m’ho que dos representants qualificats de Déu en la terra, destacats membres del nacionalcatolicisme i afiliats a una organització tan democràtica, tolerant i progressista com és l’ Opus Dei. Qui són aquests personatges? És clar, el senyor Camps –per cert, afectat d’ una més que evident al•lopècia – i el senyor Trillo, cunero de pro i levantino insigne. Sí, a ells em dirigisc: és pecat vore TV3? No voldria que la meua ànima es condemnara per fer-ho. Ara, sí és pecat vore TV3 si que em semblaria correcte el prohibir la seua emissió al País Valencià, perdó, Comunitat Valenciana. És missió de l’ Opus Dei salvar la més gran quantitat d’ ànimes de l’ infern i dur-les al cel. Per això la meua angoixa i el meu sense viure. I m’ agradaria en contestaren, però si estan tan ocupats, el senyor Camps en els judicis que li venen i el senyor Trillo en apartar d’ ell tot record del Yak43, també agrairia a qualsevol altra persona especialista i professional en salvacions d’ ànimes, que em traguera de dubtes, encara que eixa persona no fora de l’ Opus i sí dels Kikos i, o Legionarios de Cristo o de Millán Astray. Estic en un sense viure, ja dic. I torne, insistisc, és pecat vore TV3? Jo mentre no se me conteste esta pregunta per gent especialista en el tema de la salvació, continuaré confessant-me després de vore-la, no siga cosa.<br /><br />Per altra banda, i sense deixar l’ assumpte que tant em preocupa, he vist amb preocupació com el govern valencià arremet contra Acció Cultural del País Valencià per permetre vore la TV3 al territori nostre i de la banca. La pobra Acció Cultural no fa més que rebre atacs des de la seua fundació. Ja el franquisme els fregia a multes. El governador civil de València, l’ alcoià Enrique Oltra Moltó, els fotia a multa setmanal, fins al punt que basant-se en els cognoms de tan il•lustre paisà nostre l’ al•ludíem amb l’ apel•latiu d’ Enrique Altra Multa. De quan en quan els fatxes – o siga la policia- els colpejava amb bombes i destrosses al local de la llibreria Tres i Quatre, d’ Acció Cultural del País Valencià. Amb la democràcia els atacs físics a dita llibreria no han cessat i l’ Enrique Oltra Moltó ara és el governs de Camps. Les multes a Acció Cultural i TV3 es multipliquen en períodes electorals, com ara, ja que el Partit Popular vol fidelitzar el seu vot electoral entre els blaveros i demés personatges de llarga tradició democràtica i tolerant. I tot açò ve des d’ un partit que moltes lliçons d’ ètica no pot donar. I és lamentable el silenci del PSOE sobre el tancament de TV3.<br /><br />I, per acabar, vaig a donar-li la raó a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, quan, en referir-se a la prohibició del Palament de Catalunya de prohibir les corregudes de bous, va dir allò de “que manía de prohibir”. Totalment d’ acord, cal vore quina mania de prohibir que tenen les nostres autoritats: prohibixen els matrimonis homosexuals, prohibixen l’ avortament, prohibixen l’ adopció entre homosexuals, prohibixen fins i tot esmentar els Països Catalans i ara prohibixen vore TV3. Quina raó té l’ Espe, tú. Y qué manía de prohibir, oiga.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-23340282098651135262011-02-07T10:01:00.000-08:002011-02-07T10:02:13.126-08:00Feixisme a La FàbricaAquets dies ha estat notícia, malaurada notícia, el fet que a una persona no se l' ha atés al 112 i la Fàbrica per parlar en valencià. Que aquestes coses passen encara indica a les clares que tenim una democràcia molt, molt justeteta.I , damunt, hi ha partits com UDyP (Unión, Democracia y Progreso) de la Rosa Díez que munta uns embolics de l' hòstia perquè a una xiquet no se'l pot matricular en línia castellana. És el nacionalisme espanyolista més dur, i el representant a Alcoi, Rafael Adrián, ha militat al partit comunista Unificació Comunista i a hore sd' ara el seu partit actual UDyP competix amb el Partit Popular per un mateix electorat. Aquest partit és brossa política, sí brossa política. Encara ens voldran fer vore que el castellà està perseguit i discriminat. És olt lamentable i trist que no ens pugam expressar amb la nostra llengua. El feixisme campa pels seus respectes a Alcoi, concretament a l' ambulatori de La Fàbrica. Què fan les nostres autoritats? Res de res. Què fa l' oposició política municipal? Res de res. Dolents dies per als valencians parlants, que ens haurem d edir valencianscallants.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-42938999777141665712011-01-11T10:41:00.000-08:002011-01-11T10:42:13.014-08:00GIBRALTAR ESPAÑOLCon lo que pasó el lunes día 10 de enero del 2011 con el Balón de Oro es la segunda vez que nace en mí un sentimiento españolista que me tiene verdaderamente preocupado. La primera vez sucedió cuando España ganó el mundial este verano pasado; la fiebre españolista me afectó tanto que me arropé con una bandera y una bufanda con los colores de España – los de la República, claro- y llegué a tararear el himno de España – el de la República, claro-, y en el instante en que España ganó el mundial, la fiebre nacionalista se me subió tanto hasta las meninges que, como un poseso, me puse a gritar a grito pelado: “Gibraltar español". Lo que provoca el futbol!<br /><br />Pero, no, sucede que el lunes susodicho tuve otro ataque de españolitis, y cuando observé que a ningún jugador y entrenador español le dieron nada volví a asomarme al balcón y, de nuevo, como un orate empecé a gritar aquello de “Gibraltar español”, que es lema que más nos une a los habitantes de este país llamado España y que es propiedad de los bancos. Pero no se detuvo aquí mi afán españolista, no; estuve tentado de hacer una llamada para que invadiéramos militarmente a esa Europa que tanto nos odia y al mismo tiempo nos envidia, y les diéramos una lección de hombría, y para ello hubiera sugerido enviar a la Legión, con la cabra delante, eso sí.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-72658906030410887312010-12-13T14:39:00.000-08:002010-12-13T14:40:55.886-08:00SÓC UN PRIVILEGIATSí, sóc un privilegiat, almenys, així ho pense. I per què ho sóc? No és, precisament, per tindre una alçada d’ uns 1,85; no per ser atractiu; no per ser culé; no per ser el que es diu un roig; en definitiva, no per ser un metrosexual, que també, sinó per la senzilla raó que he sentit a Alarte parlar en valencià. Ho ha fet una volta, i jo he sigut testimoni d’ aquest fet històric. Aleshores, sóc o no sóc un privilegiat? Doncs, clar que sí. Açò no passa tots els dies, no.<br /><br />Jorge, no confondre amb Jordi, Alarte és un polític autoanomenat socialista que aspira a derrotar a Camps i els seus trages a les pròximes eleccions autonòmiques. No ho va a aconseguir. Cap votant del PP canviarà l’ orientació del seu vot. I per l’ esquerra tampoc va a guanyar-ne, i un dels motius és el seu desprisi per la llengua i cultura valenciana. Mai, com ja he dit, en fa ús. Facen la prova i escoltent-lo als mitjans de comunicació: mai, repetisc, no utilitza el valencià, a l’ igual que la resta de polítics del PSOE, i no digam del Partit Popular. Això sí, ja he dit que ho va fer una sola volta i vaig tindre la sort i el privilegi d’ escoltar-lo. Vaig assistir a un esdeveniment històric que no es tornarà a repetir. Això faltava, home, parlar en dialecte.<br /><br />La veritat siga dita és que, per altra banda, tampoc obtindrà molts vots per part dels ecologistes. El senyor Alarte, a l’ igual que fan al món del “famoseo petardo”, va buscar la foto fàcil assistint a una correguda de bous en plena discussió sobre la conveniència o no d’ eixes mateixes corregudes – les de bous- motivada per la supressió d’ aquestes per part del Parlament català. El senyor Alarte és partidari, per tant, de la tortura i del maltractament dels bous, cap vot, per tant, de persona ecologista obtindrà, i els partidaris de les corregudes –les de bous- ja voten al PP, home. I, a més a més, pense que deixa al PSOE d’ Alcoi en una posició incomoda ; aquest partit, com tothom sap, a Alcoi està en conra de l’ hotel de la Font Roja i del parc tecnològic de La Canal i del complex urbanístic que es vol construir al voltant d’ un camp de golf a Xirillent (no pense dir que significa aquest topònim no passe igual com al de la Font Roja –transformat en Fuente Roja, o Horta Major, a la seua volta transformat en Huerta Mayor), i una de les raons esgrimides és de caire ecològic, en defensa de la fauna i de la vegetació i, clar, el missatge del PSOE local cau pel seu propi pes. No es pot ser partidari de les corregudes –les de bous- i, per tant, del maltractament als animals, i, al mateix temps, argüir en defensa de la fauna en la lluita contra el projecte hotelístic de la Font Roja, polígon industrial de La Canal i camp de golf de Xirillent.<br /><br />De tota manera ja està tot el peix venut. El País Valencià va a tindre quatre anys més a Camps, Ripoll, Fabra i la seua estàtua, Blasco, i companyia. Quatre anys més de nacionalcatolicisme, de falleres i fallers, de Canal 9, de tòpics i, sobretot, d’ agonia per a la llengua i cultura valenciana, per a l’ escola pública, per al medi ambient i per a la meua santa llibertat de vore o no TV3. I l’ esquerra? Això, i l’ esquerra?Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-82835305772657951942010-11-21T05:47:00.001-08:002010-11-21T05:47:26.677-08:00NO A LA GUERRAEl Partit Popular tenia tota la raó del món quan acusava a la plataforma que és va mobilitzar contra la guerra de l’ Iraq de parcial. De tota manera, exquisita va ser l’ actuació de dita plataforma quan Aznar ens va ficar en la guerra. Jo mateix vaig participar en algun dels seus actes. Però, és que la guerra no s’ ha acabat i eixa plataforma no dona senyals de vida. Serà per què al poder està un partit suposadament d’ esquerres?<br /><br />Espanya està en guerra. Soldats espanyols estan destinats a l’ Afganistan i han patit baixes. Què collons fem en aquest país? Està clar, defensant els interessos dels americans. Ningú es creu que hem anat a lluitar per la democràcia i la llibertat. Cada dia llegim a la premsa les atrocitats que les tropes occidentals hi cometen. On està, insistisc, la presència de tots aquells que es van oposar a la guerra de l’ Iraq? Probablement instal•lats còmodament en les esferes del poder, en allò que es diu “el pessebre”.<br /><br />Saben vostés què ens costa cada dia la presència espanyola a l’ Afganistan? Milions d’ euros que es podien invertir en àrees més profitoses com l’ educació, la cultura i la sanitat. Si no estiguerem en Afganistan no hi hauria cap problema en pagar les pensions, no haurien rebaixat el sou als funcionaris i no hagueren disminuït les inversions públiques: el dèficit del pressupost espanyol no seria tan escandalós. I tot açò vist des del punt de vista material però des del punt de vista ètic sembla del tot incorrecte i incoherent que un parit que es diu d’ esquerres, que es diu hereu de Pablo Iglesias, que històricament ha presumit de pacifista i que ha estat sempre en contra de l’ existència de l’ exèrcit puga sostindre una guerra. I, a més a més, celebra amb goig tota mena de desfilada militar, on un grup de gent mostren públicament una sèrie d’ instruments- les armes- que no tenen altra utilitat que provocar la mort i el sofriment de la gent. Per a què servis un tanc? Per a què servix una metralladora? Per a què servix una bomba? Doncs, per això! per provocar el sofriment aliè. Quan costa el manteniment i l’ adquisició de l’armament? Molt més que les universitats. I el PSOE en aquest país, fins que s’ esdevinguera en una colla de liberals jugant a socialdemòcrates, fins que el propi PSOE traira els principis del socialisme i del mateix fundador seu, l’ esmentat Pablo Iglesias, sempre, sempre, ha estat pacifista i molt crítica amb l’ existència d’ un exèrcit.<br /><br />La guerra de l’ Afganistan és un vesper on s’ han ficat els americans i tots els països satèl•lits seus. Ni va a guanyar-se la guerra, ni va a instal•lar-se la democràcia, ni el poble afgà ens vol, ni res de res. Tan Estat Major, tan general, tanta estrella, tanta creu de mèrits i sofriments no van a servir per res, sols sang, més sang i un riu de diners que únicament van a ser útils per a fer més riques a les companyies multinacionals de l’ armament. I si açò és tan clar, on està el moviment ciutadà contra la guerra que tan bé va funcionar contra Aznar, el PP i Bush . Quina diferència hi ha amb Obama i Zapatero? Què l’ ONU ha aprovat esta acció militar i la d’ Iraq no? Collons, quin consol per a les persones que hi està perdent la vida. La gent, doncs, continua morint, i de quina manera! Espanya està en guerra, i un partit autoanomenat d’ esquerres i que es titulat Socialista i Obrer la fomenta. Vergonyós, patètic i intolerable.<br /><br />Finalment sols en resta dir que Obama està cometent el mateix error que Hitler quan va voler envair la Gran Bretanya. El capsot i malparit de l’ alemanyá va utilitzar la Wehrmacht i la Luftwaffe, fracassant, afortunadament, estrepitosament. Si haguera enviat a la Gran Bretanya als responsable d’ Auxilio Social, Plato Único, bisbots feixistes i caps falangistes “por el Imperio hacia Dios”, els britànics no hagueren durat ni mig any. De xavo eren aquets muntat la corrupció i el desgovern. Doncs, la mateixa errada està cometent Obama i en lloc d’ enviar als Marines, els Bersaglieris, la Legión i la infanteria anglesa que res estan aconseguint, deuria portar a l’ Afganistan al Roldán, al Bigotes, a tota la tropa del Gurtel, al Fabra, al Camps, a l’ Ortiz, i al Riki Costa. Victòria aconseguida, escolte, victòria total. Bonicos són tots aquets.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-53314546812409575492010-11-09T10:21:00.001-08:002010-11-09T10:21:41.684-08:00TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOINI QUICOS NI PAPES. VOLEM TRAMUSSOS.<br /><br />Bé, ja ha passat la vinguda del Papa. I la rebuda ha estat del tot excepte multitudinària. Espanya ja no és, afortunadament, el país de missa i olla: se'ls està acabant el xollo. Tanmateix, estem lluny de ser un país laic i l' església catòlica encara té molts privilegis, sobretot financers i educatius. I per si faltava alguna cosa Joseph Ratzinger ha comparat Espanya amb la de la República. Efectivament, durant la República es van cremar esglésies i convents, però la gent no crema esglésies i convents sense cap motiu, pel gust de fer-ho. Mai no han cremat una taverna, un hospital ni una plaça de bous. Si a la República el poble va elegir cremar esglésies per alguna cosa seria. I és les condicions de la classe obrera a Espanya eren espantoses i l' església catòlica mai no les va denunciar i, a més a més, es va aliar amb els responsables de tanta explotació i misèria. I açò sense oblidar, és l' obligació dels historiadors, que el cristianisme va destruir les restes de civilitzacions anteriors i, o contemporànies com el paganisme, judaisme o islamisme. Quantes obres d' art van ser destruïdes pel clericalisme catòlic.<br /><br />I a Alcoi? De puta pena. Sedano inaugurant i, o assistint a tots els actes on creu que pot traure profit fent-se la foto corresponent. L' esquerra dividida: PSOE, EU, BLOC i Esquerra Republicana del País Valencià. El PP seguix amb els projectes de Xirillent, Serelles i Hotel de la Font Roja. Ni una biblioteca més. L? “Alcoyano” cada volta més és menys que un club, no ha plogut el suficient per a collir esclatasangs i continuen sense voler dedicar-me un carrer, plaça, avinguda o pont. Així va Alcoi.<br /><br />De tota manera algun aspecte positiu hi trobem, l' altre dia uns 50 alumnes del Cotes Baixes van fer una concentració a la Bandeja contra la visita de Ratzinger, millor dit, contra les despeses ocasionades per la seua vinguda. Ell és cap visible d' una monarquia absolutista d' origen diví, misògina i homofaba. Ah, ja estan ficant als carrers la lluminària de Nadal.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-23426924219766272772010-10-31T12:04:00.000-07:002010-10-31T12:05:06.937-07:00TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOIPROPÒSIT<br /><br />Ja, per fi. Pense que tinc solucionat l' assumpte de l' Internet. M' ha dut de cap moltes setmanes però, com ja he dit, sembla apanyat. I, que vull dir amb açò? Que quasi diàriament publicaré les meues impressions sobre la realitat local alcoiana ,podria ser-ne una altra? I. Clar, un ha complit el ritual de baixar a la Fira de Tots Sants; gojar amb el Barça del 5-0 al Madrid; cabrejar-me per la victòria del Madrid davant l' Hèrcules; escoltar, una volta més, al president de l' Associació de sant Jordi destrossar la llengua i la retòrica; sentir al Rajoy despotricant contra els homosexuals i quan sabran que l' homosexualitat no és cap malaltia però que el feixisme sí; continue vivint a una ciutat on no podem tindre els sortidors en funcionament; estic fart e viure a un País Valencià on els nombre de corruptes puja sense parar alhora que baixa la quantitat d' arbres, no debades li van fer fa uns dies un homenatge al Fabra, de Sicília va vindre un barco carregat de gent per a acudir a dit homenatge, d' entre les personalitats que hi viatjaven cal esmentar a don Vito Corleone, don Genaro Trementina i don Pasquale Genovese, Berlusconi va fer tard, pobret. Bé, això és el que ens ha tocar viure: el problema és que l' esquerra al País Valencià encara continue sense trobar-la, això sí a les processons, misses i demés saraos catòlics no falten mai. Mare tapem!Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-40636141221583271382010-09-30T07:28:00.000-07:002010-09-30T07:30:00.427-07:00ON ESTÀ L' ESQUERRA?Sí, on està l’ esquerra a Alcoi? Jo, personalment, no la trobe, no la veig, no la sent. Sols puc vore els seus membres a les processons, tots ells seriosos, dignes, tesos, professionals, amb el ciri i,o la vara ben agafada. Als actes digam reivindicatius o celebracions progressistes, cada volta menys, van en nom personal però a les processos, misses i demés esdeveniments religiosos acudixen d’ una manera oficial. Ja va dir Victor Hugo que a Espanya quan un ix al carrer es troba o amb un processó o amb els aldarulls provocats per un colp d’ estat. I és que cal reconèixer que a Espanya tants les processos com els colps d’ estats ens ixen molt bé. Miren vostés i comproven com gran part del santoral són sants espanyols però a la llista de Nobels científics sols tenim un espanyol, Santiago Ramon y Cajal; per cert, maçó (Severo Ochoa tenia la nacionalitat americana quan li van atorgar el Nobel). I no veig signes de canvi.<br /><br />I , continuant amb les processons, també cal destacar o denunciar l’ assistència a ella d’ allò que s’ anomenen “autoritats” que, pel que sembla, és el comandant de la Guàrdia Civil, el bisbe i, o el cap militar de màxima graduació. Clar, amb tant poder militar i religiós al llarg de la nostra història és obi que, fins i tot l’ esquerra, considere que clergat, militarisme i autoritat és el mateix. Pense que també és autoritat un director d’ institut, col•legi, Biblioteca, Casa de Cultura i demés ens. On està allò que es deia de poder civil per damunt del militar? I de l’ estat laic?<br /><br />Clar, i és que tenim a Alcoi, i a la resta del País Valencià i Estat Espanyol, una esquerra miop, amb complex d’ inferioritat, conservadora, covarda, mediocre, sense ideals i són incapaços de fer front al tripartit que mana a Alcoi: CAM, Salesians i Associació de sant Jordi. L’ alternança política a la nostra ciutat és Salesians o La Salle, i no eixim de pa i minxo. Ni eixirem amb esta tropa.<br /><br />Cal dir que, a més, tenim una esquerra dividida: PSOE, Compromís, BLOC i ERPV (aquest darrer ja quasi un “partido tocapelotas”). Servidor no compren com aquets tres darrers partits no estan units, crec que és poc els separa a no ser que siga pels personalismes. I que conste que done l’ apel•latiu d’ esquerra al PSOE no per mèrits propis sinó per demèrits aliens. La política ultradretana del PP fa que considerem al PSOE d’ esquerres quan no ho és; són un grup de liberals jugant a ser socialdemòcrates, mentre que els del PP són una colla de reaccionaris jugant a ser liberals.<br /><br />Però a pesar de tot açò confie i desitge que el PP no torne a guanyar les pròximes eleccions municipals, i encara espere que l’ esquerra tinga un xic de trellat i, si no una política veritablement d’ esquerres, al menys que la deriva d’ Alcoi no s’ accentue més. Per tot açò vaig a gosar donar una sèrie de directrius que des del meu modest punt de vista van a ser imprescindibles per a tractar de salvar el més possible del naufragi del que som testimonis.<br /><br />Primerament que no prometen res al poble. L’ estat de les finances locals no permet cap alegria i deuen ser molt rigorosos en la despesa pública. El primer que cal fer és donar a conèixer al poble d’ Alcoi en que han invertit els del PP i regirar les prioritats. Explicar i donar a conèixer sempre qualsevol despesa i que s’ acabe l’ obscurantisme que els del PP envolten moltes de les seues accions. Açò l’ esquerra no ho ha de fer mai. Transparència total. Actuacions com la mascarada del Japó deuen de deixar ser pagades per l’ Ajuntament i les alegries en invitacions per a les Festes de Moros i Cristians també.<br /><br />Respecte als sous dels nostres regidors és on s’ ha de demostrar més clarament la transparència. Ser regidor no deu suposar guanyar més diners que abans de ser-ho, ni menys. Cada regidor, fins i tot l’ alcalde, deu cobrar el mateix sou que tenia abans d’ ocupar el càrrec. I que cada partit pague als seus secretaris de grup i que acaben els assessors i que l’ alcalde no tinga, en proporció, un staff més ample que el d’ Obama. S’ ha d’ acabar el pagar favors polítics a càrrec del pressupost municipal. Al mateix temps considere que dos legislatives – vuit anys- són suficients per exercir la política. L’ esquerra sempre ha criticat el polític professional. Casos com el d’ Amando Vilaplana i Carles Esteve a nivell local no deuen repetir-se. Hi ha gent a nivell nacional i, o autonòmic que fa massa temps que va en cotxe oficial.<br /><br />És imprescindible aplicar la Llei d’ Ús del Valencià i aplicar la discriminació positiva respecte a la nostra llengua i cultura. Protegir el nostre Patrimoni Cultural i Artístic, molt malmès pel PP en els darrers anys, casos com el castell de Barxell i la destrucció del jaciment del Castellar per part de la fàbrica d’ olives El Serpis no s’ han de repetir, i si açò passa anar als jutjats. Cada barri deu tenir la seua Biblioteca, un Arxiu Municipal independent i propi i el Museu d’ Art. Protecció i ajuda a les associacions culturals locals. La cultura i educació deuen ser els eixos principals de l’ actuació municipal, ells mai no deuen patir cap retall pressupostari. Recordem que Espanya és el país europeu que millor paga els jugadors de futbol i pitjor paga els seus científics.<br /><br />Per altra banda, devem aplicar una política que ens duga a una societat totalment laica i que comporte la total separació de l’ Estat i l’ Església, siga aquesta la que siga. Les úniques ajudes religioses deuen ser aquelles que vagen a la protecció del patrimoni cultural o tinguen un caire social. Casos com pagar amb diners públics estàtues religioses no deuen de repetir-se. L’ ajuda a l’ educació deu ser sols a l’ ensenyament públic. Açò comportaria, però, total llibertat d’ acció a les distintes religions que hi ha a Alcoi però que paguen els seus fidels les seues actuacions.<br /><br />Fins ara, la política ecològica de l’ esquerra ha estat desastrosa. Els anys de governs progressistes no s’ han caracteritzat precisament per prendre’s seriosament l’ ecologia. Cal rescatar i revitalitzar el gabinet de Medi Ambient i per a açò és imprescindible que l’ actual encarregat del departament perga tot poder executiu. Esta persona és totalment nefasta per al medi ambient. Per suposat no a l’ hotel de la Font Roja i Camps de Golf. Necessària una política seriosa de repoblament forestal i actuar com acusació particular davant qualsevol desgavell ecològic deu ser norma de l’ Ajuntament.<br /><br />Les comissions de govern municipal deuen estar presidides per l’ oposició per una millor vigilància administrativa i la sobirania política mai no deu ser abandonada a empreses com La Generala, La Rajola o la que siga. A més, tolerància zero amb la corrupció.<br /><br />Tenim un País Valencià afectat tot ell pels tòpics, corrupció i autoodi cultural. Ens estem quedant sense arbres i sense llengua valenciana. I respecte a la denominació de les terres valencianes ja s’ acabaran els conflictes, ni País Valencià, ni Regne de València, ni Comunitat Valenciana; senzillament, anomenem-la Sicília. I no veig a una esquerra que ho puga impedir. Entre altres raons perquè no sé on està eixa esquerra.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3570133091302307553.post-48503211028854112922010-05-29T03:28:00.000-07:002010-05-29T03:32:40.497-07:00Sí, a partir de ahora ya podremos exclamar el YA BAJAN el 22 de abril haciendo referencia que la Entrada está cerca de donde nos encontramos. Es la exclamación que rompe con nuestra ansia por asistir un año más a esa magia de colores que son nuestras Fiestas de Moros y Cristianos.<br /><br />Unas fiestas que empezaron en acabar la Semana Santa, después de la Procesión de los Silbiditos. La Gloria destapa el tarro de las esencias que son ese milagro que llamamos Fiestas de Moros y Cristianos. Ya antes hemos pagado la Cruzada y realizado innumerables fines de semana con los amigos jugando a las cartas y tomándonos un golpecito. Las noches de entraditas servirán para nuestro entrenamiento festero. Que ganas tenemos que llegue el fabuloso 22 de abril.<br /><br />Sin embargo, ya el día anterior, el dedicado a los músicos y a la suculenta cena de la olla con nuestros camaradas de la hilada, ya es un día de fiesta aunque todavía no lucimos nuestras vestimentas festivas, ya sea de moro o de cristiano. Antes habremos cantado nuestro Himno de Fiesta, y que gozo, emoción y simbolismo el entonar los versos de este mismo Himno: “Nuestra Fiesta ya, llamándonos está” y terminar con el “Loor, Loor, para darte esplendor ríe en la Esfera la Primavera” “ que a todos nos pone la carne de gallina. Después cenamos, oímos las últimas recomendaciones de nuestro Primer Trueno y nos vamos unos a formar y otros a dormir ya que mañana han de madrugar. Las calles en ebullición de gente, la Plaza de Dentro con mogollón de gente y todos con ansía de que llegue pronto el día 22 de abril.<br /><br />Por fin llega el ansiado día. A las 6 de la mañana y después de la lectura del Ave María, la Diana que, al igual que en la Entrada lucirá su máximo esplendor por san Nicolasito para acabar en la Esquina del Piñón. Y, ya después, la Entrada, la de Cristianos, junto con la Mora el plato fuerte de la Fiesta. Partidor hacia abajo, y después de recorrer casi un kilómetro y medio, para acabar en la avenida del Glorioso Reino de Valencia y del PP. Por la tarde lo mismo, siempre que la lluvia no lo fastidie. Y que buena organización la de nuestras Entradas, cuando se llega a la Esquina del Piñón nunca se encuentran dos musicas de dos hiladas diferentes. Los miembros del Casalicio de san Jorge son muy competentes. Y siempre cumpliendo el horario y antes de anochecer ya se ha terminado la entrada de moros. Luego cada hilada monta su propia fiesta privada en sus locales o el Ayuntamiento, en la Plaza de Dentro, organiza una fiesta para todos.<br /><br />Y el 23 de abril, día de san Jorge, con su Diana, procesión del Pequeñito, Misa Mayor, por la tarde otra procesión también en honor de nuestro santo patrón, y por la noche la Retreta, donde reina la más estricta organización y el respeto de los festeros hacia el público es envidiable. Y eso sin hablar de un acto nuevo, el Desfile de los Caballitos a cargo de las hiladas de Bequeteros y Realistas.<br /><br />Y, finalmente llegamos a la última etapa de la Trilogía Festera: el Día de los Truenos. Después de varias escaramuzas o guerrillas por la ciudad, llegamos a las Embajadas, por la mañana la del Cristiano y por la tarde la del Moro, seguidamente una batalla de arcabucería llena las calles céntricas de Alcoy, desde san Nicolasito hasta la misma fachada de la iglesia de san Jorge.<br /><br />Ya por la noche, tiene lugar la Aparición de san Jorge sobre las almenas del castillo de madera que representa al Alcoy medieval. El santo, representado por un niño, lanaza innumerables flechas de plástico sobre la supuesta población mora que está a sus pies. Los acordes, otra vez, de nuestro Himno de Fiesta atruenan en la Plaza de España: “Nuestra Fiesta ya llamándonos está….”. Seguidamente tiene lugar el último acto festero: Las Cenitas, que se prolongan hasta bien entrada la madrugada del día 25 de abril, Día del Descanso, que por la tarde algunas hiladas lo dedican a cruzar para el año que viene.<br /><br />Dins d’ alguns anys, aquest text que ara ens fa somriure serà el que es publicarà. L’ estat de la nostra llengua i cultura valenciana a Alcoi és preagònic. El puntet ha guanyat.Ricard Bañóhttp://www.blogger.com/profile/17846316706865977097noreply@blogger.com1