TRIBULACIONS D' UN ALCOI A ALCOI

RICARDO JORGE

Quan jo vaig nàixer, el primer de maig del 1955 -ja quasi 54 anys- ,mon pare no va poder posar-me el nom en valencià per la senzilla i trista realitat que el règim de Franco ho prohibia. Sols podien posar-se noms catòlics i en castellà. Una prova més de la seua estúpida dictadura. Una mesura contra la cultura i llengua valenciana. Buscaven la desaparicó d' ella, volien i desitjaven un genocidi cultural. Tanmateix, el general Franco - i saltant-se la seua pròpia llei- va canviar l' ordre dels cognoms del seu primer net mascle, i en lloc de dir-se Francisco Martínez Bordiu Franco va passar a ser Francisco Franco Martínez Bordiu. Una prova del seu despotisme. Vaig haver d' esperar a que en 1977 el govern Suárez permetera a la gent canviar-se el nom i traduir-lo a les distintes llengües de l' Estat Espanyol (castellà, català, galleg i vasc). I llevat d' alguns casos aïllats, mai no he tingut cap problema amb la traducció del meu nom. Tampoc dec tindre'ls ja que oficialment -consta a tots els documents- sóc Ricard Jordi. Ja als meus fills els he posat el nom en valencià. I dic valencià sent conscient que científicament el seu nom és català. L' esmentat Francisco Franco Martínez Bordiu va per tots els llocs orgullós del seu avi.

Bé, va aplegar un moment en que el primitiu Ricardo Jorge i ara Ricard Jordi es va casar. Ho vaig fer a l' ermita de la partida de Polop d' Alcoi. Molta gent, familiars i amics, i cap privilegi, tot normal. Com deu ser. Però ja en democràcia -Monarquia Constitucional- l' antic president del governs José María Aznar, ocupant dit càrrec, va realitzar un bodorrio a l' Escorial. Un bodorrio, torne a dir, que molts poques persones ho poden fer. Calen molts permisos i sols els donen a gent vip. Hi va assistir la crem de la crem i el més sagrat de l' església catòlica. La veritat va ser vergonyós pel cutrerio -perdó per l' espressió- i falta de glamour que hi va haver. Un aprova més de que la democràcia està passant-les putes , a l' igual que el castell de Barxell. Però ara resulta que alguns dels que hi van assistir han estat inculpats pel jutge Garzón en trames de corrupció política. Doncs, cap dels assistents a la meua boda ha estat mai inculpat per res, com no fora algun problema amb la polícia i justícia franquista, com podia ser el meu cas. A la meua boda va vindre gent honrada, sembla que a la d' Aznar no.

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ ALCOI

TENIM UNA DEMOCRÀCIA MOLT JUSTETETA


Sí, tenim una democràcia molt justeteta i faig meua la frase que Antoni Basas, periodista de Catalunya Ràdio, va pronunciar el dia en el que Partit Socialista de Catalunya el va fer fora de la ràdio, acusant-lo de ser massa nacionalista. A vore quin dia el PSOE és massa socialista.

És evident que vivim en una democràcia política, una prova d’ açò és el present article, impensable en una dictadura. Però, efectivament, és molt justeteta. I ho és per una sèrie de circumstàncies que diuen molt poc del nostre règim polític.

Tenim una democràcia molt justetea quan el senyor Fabra esta sense jutjar i encara no està previst quan ho serà. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns polítics estan ocupant càrrecs gràcies a una sèrie d’ impresentables anomenats trànsfugues. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan hi ha polítics que fa anys –alguns molts anys- que no han baixat encara del cotxe oficial. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan l’ organisme que representa a tot el poble – el Parlament- se li priva de documentació que puga facilitar el control del govern per part del dit Parlament. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan s’ és molt tebi amb la corrupció. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan els polítics no se’n van quan es donen casos sagnants com el de l’ anomenat Bulevard, aparcament de la Uixola, tren Alcoi-Xàtiva València i restauració del castell de Barxell. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan la gent ocupa els corredors dels hospitals i tenim escoles i jutjats tercermundistes i es creen circuits de Formula 1, American’s Cup, Canal 9 és un pou sense fons, pagaments milionaris a Julio Iglesias i un “mogolló” d´ assessors polítics. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan la llibertat és atacada i no deixen vore TV3 al territori valencià. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan en les inversions previstes per Zapatero als municipis en el cas d’ Alcoi no es contemple gastar-se cap euro en cultura, en una ciutat com Alcoi amb soles dos llibreries i dos biblioteques. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan la gent que no va que no va moure un dit contra el franquisme, que no van lluitar per la llibertat – i fins i tot, alguns d’ ells van formar part del govern franquista (règim feixista. il·legal, terrorista i torturador)- no paren de donar lliçons de llibertat. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan no existix eixa democràcia dins dels partits polítics. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan l’ església catòlica gaudix d’ una sèrie de privilegis –sobretot en l’ àmbit educatiu- i vol, amés, imposar la seua moral i forma de viure. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta contra s’ atenta impunement tantes voltes contra el medi ambient. Inadmissible en un estat democràtic.

Tenim una democràcia molt justeteta quan es considera positiu que una dona siga ministre de Defensa quan és així que ni cap home, ni cap dona deuen ocupar eixe càrrec ja que – segons la meua opinió- no deu existir ni Ministeri de Defensa, ni exèrcit. Per a que servixen els artefactes que lluixen els militars en les seues desfilades –que costen un “pastón”. Exacte per a matar, o és que un tanc té una altra missió? Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns personatges tenen una sèrie de privilegis pel càrrec que ocupa, oblidant allò que tots som iguals sense distinció de raça, religió o sexe. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan és fa ús de diners públics en campanyes d’ exaltació personal o partidista. Inadmissible en una democràcia plena.

I acabe com al principi. Justeteta, a voltes molt justeteta, però democràcia. Som nosaltres qui triem quin governs volem en unes eleccions generals i no els generals qui ho fan. Sabent com ha sigut la història d’ Espanya, tot un avanç.

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

CABALCADA REIS

Sí, estic d' acord amb la presència a Madrid -FITUR- de nostra Cabalcada de Reis. És una manera de mirar-se el melic i, de pas, donar a conèixer Alcoi. També estic d' acord amb el viatge a New York però no al Japó. Aquest darrer va ser vestir-se de negre els mateixos i anar bambant per ahí. Ara, no estic d' acord en reduir la nostra ciutat al Club Esportiu Alcoià (més moral que l' Alcoyano), les Festes de Moros i Cristians (sobretot les Festes de Moros i Cristians) i la Cabalcada de Reis. Alcoi, afortunadament, és molt més. És també industrialització, moviment obrer i Revolució del Petrolio. Fa uns dies van visitar Alcoi uns membres del Partit Laborista anglés i van passar pràcticament desapercebuts. Els va rebre a l' Ajuntament un membre del PP, ja em diran que els diria. Pense que va ser una oportunitat perduda per a donar a conèixer a Anglaterra una ciutat que no sols és atrezzo i festa.

Per suposat d' acord amb la celebració a Alcoi de la Llum de les Imatges i la restauració de les mateixes imatges religioses, del Musue dels Bombers i d' altres obres però no soporte que les restes de la nostra indústria - el Molinar- estiguen totalment abandonades. Alcoi no és compren sense la industrialització i la seua classe obrera.

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

VENT

Per favor, a qui siga,que no ploga, que no neve, que no faça vent ,sinó ens deixen amb el cul a l' aire, o siga, que les infraestructures que tenim són molt, molt millorables. El dissabte a les 15 hores se´n va a anar la llum al Baradello Gelat, i jo cansat d' esperar que torne, me'n baixe a Alcoi cap a les 19 hores, fart d' aguantar fred. Sí, ha fet vent però tampoc res de l' altre món a Alcoi. Les nostres infraestructures deuen d' estar preparades per a aguantar açò i molt més, que paguem una pasta i els encarregats d' ells cobren encara més pasta. I estic acusant directament a Iberdrola. Des de ma casa de Santa Rosa a tota hora he sentit la sirena dels bombers que anaven a solucionar alguna continència. A Déu gràcies, millor dit a sant Jordi gràcies, Messi i el Barça no han fallat.

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

PALESTINA:

Hui, juntament amb alguns alumnes i professors, he aparegut per l' institut amb el mocador palestí. N' he comprat tres, dos per als meus fills i un per a mi.´N´es una manera de fer patent la nostra oposició al genocidi que Israel està fent contra Palestina. L' actitud sionista ha aconseguit que els fonamentalistes musulmans obtinguen el poder no sols a Palestina sinó a d' altres indrets del món. I ho tinc clar, Palestina deu ser un territori lliure, democràtic i laic Les dones palestines no seran lliures mentre no tinguen la mateixa igualtat que els homes i aquesta no s' aconseguix amb la presa del poder per part d' intransigents musulmans. I que conste queaçò no és antisemitisme; és antisionisme: política imperialista de l' estat jueu cap a la població palestina.

I ja se que darrerament estic penjant molts comentaris al blog, per una banda és bona senyal però per altra és que passa molt de temps acasa assegut: la cama em fot molt. La ciàtica està martiritzant-me. Finalment he decidit anar al metge però estic assustat. Sóc un aprensiu.

TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI

OBAMA

Sí, se que no sóc gens original parlant d' Obama, però no me'n puc sustraure. Ahir vaig estar mirant tota la cerimònia de l' acte de jurament. Sí, clar, és un fet revolucionari que un negre -millor dit, un mulat- siga president d' USA., encara que sóc de l' opinió que la vertadera revolució estaria en que fóra president un indígena, o siga, un xeroqui, apatx, sioux....I Obama va a demostrar que els negres són tan incompetents com els blancs. Hi ha persones competents independentment de la seua raça, religió o sexe. Miguel Peralta i Jordi Sedano són blancs i són d' una mediocritat insultant i aclaparadora. José Bono i Javier Solana són blancs i són uns professionals de la política.

I, tornant a Obama, farà la política que li deixen els grups de pressió que a USA són nombrosos i forts i si aquests necessiten petroli per a desenvolupar-se el trauran d' Alaska diga Obama el que diga.

Collons, estic llegint que Camps ha dit que Aznar és el nostre Obama. Ai, senyor! que tinga que escoltar -llegir- estes coses a la meua edat.

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

ALCOI EN CRISI

Com serà la crisi de personalitat que està travessant la nostra ciutat que ni a Sedano ni al president de l' Associació de sant Jordi els han convidat a la cerimònia de presa de poder d' Obama. Així i tot, Sedano ja està en plena campanya per a convertir-se en exalcalde. I quin exquisitament mediocre alcalde han votat els alcoians. De tota manera, aním; sols queden dos anys per a les pròximes eleccions. Fem força per a que Sedano i tot allò que ell representa marxen de la ciutat per no tornar mai més. Sí, ja se que l' esquerra tampoc és molt il·lusionant a Alcoi. Que hi farem!