diumenge, 17 d’agost del 2008

ALCOI UNA FUNDACIÓ DE JAUME I DEL 1256

No per més sabut i tractat intensament el tema de la fundació, s’ ha d’ abandonar. Sí, tots els historiadors, investigadors i científics coincidixen en que Alcoi és una fundació cristiana de l’ any 1256 i el seu creador Eiximén Pérez d’ Arenós, lloctinent del rei Jaume I. En aquest blog vaig a resumir tot el procés de creació d’ Alcoi i que pot ser utilitzat per qualsevol sempre que esmente la font.

He concentrat en 10 punts les proves que ens reafirmen en tot allò que hem dit fins ara. Algunes per elles mateixes no es són suficient però totes juntes componen un argument irrefutable. Heu-les ací:

1.- No hi ha cap referència a les fonts històriques musulmanes d’ un centre urbà al lloc que ocupa la ciutat d’ Alcoi.

2.- Al Llibre del Repartiment no es nomena Alcoi com a nucli urbà, es parla de partides i,o alqueries.

3.- Les excavacions arqueològiques al casc antic de la nostra ciutat mai no han mostrat restes anteriors al segle XIII; és veritat que el subsòl urbà ha patit moltes transformacions posteriors però encara hi ha alguns llocs no tocats: Portal del Castell, Torre de Na Valora i Museu Arqueològic.

4.- La planificació urbana de l’ Alcoi medieval és típica d’ un urbanisme cristià planificat.

5.- No serà fins 1258 quan per primera volta apareix Alcoi com a centre urbà en la documentació. En la relació de viles cristianes del 1255 per a res es nomena Alcoi.

6.- L’ historiador Pere Antoni Beuter, en la seua “Crónica General de España”, escrita a mitjans del segle XVI, afirma que Alcoi, en temps de la conquista cristiana, no era un poble format, sinó simplement unes cases i alqueries escampades pels camps i barrancs.

7.- Diago assegura , al seu llibre “Anales del Reino de València” de principis del segle XVII, haver vist a l’ Arxiu Municipal d’ Alcoi un privilegi redactat pel lloctinent de Jaume I, Eiximén Pérez d’ Arenós, a Xàtiva el dia 17 de març del 1256 encomanat la població de la nostra ciutat encomanant-la al seu alcaid, l’ aragonés Joan Garcés, i als catalans Bernat Savall, Bernat Colom i Guillem d’ Ortoneda, per a que entre ells i d’ altres, fins el nombre que els semblara escaient, repartiren les cases i heretats de la nova població. I tant que aquest document estaria considerat un Privilegi: és la Carta Pobla d’ Alcoi. Malauradament el text s’ ha perdut, i malgrat la intensiva recerca, encara no el coneixem però pel que hem dit fins ara i el que direm, Francesc Diago té tota la credibilitat.A més, els noms d’ aquests primers alcoians tornen a aparèixer poc després esmentats a un document anomenat “Esborrany de la Cort del Justícia dels anys 1263-65”, i que estroba a l’ Arxiu Municipal d’ Alcoi, sent el document en paper més antic de tot el País Valencià.

8.- El mateix procés constructor i creador passa en gran nombre de poblacions valencianes com Gandia, Albaida, Montaverner, Penàguila, Castelló, Vilareial... El cronista Ramon Muntaner afirma en la seua “Crònica”, al capítol IX, que Jaume I va prendre després de la conquista de Xàtiva en 1245 el castell de Cocentaina i la vila d’ Alcoi, i Albaida, Penàguila i molts d’ altres llocs. Ara sabem que tant Penàguila com Albaida són creació cristiana, per tant en aquest apartat Muntaner no té cap credibilitat; quan escriu la seua Crònica Alcoi ja fa molts anys que està fundada i ell no ha de saber el procés històric de cadascuna de les poblacions valencianes. Al mateix capítol s’ esmenta la conquista d’ altres poblacions la fundació cristiana d eles quals tampoc està en dubte, com per exemple Castelló de la Plana o Sant Mateu.

9.- Hi ha una anotació a la coberta del volum de la Cort del Justícia de 1311 en la que es fa referència al document de fundació d’ Alcoi. La transcripció diu així. “Açò és lo que deu la vila aquest any. Ítem, tresllat de la donació o població del rey en Jacme”. Clara referència al document esmentat per Diago.

10.- La menció a una mesquita que hi havia on hui està Alcoi no és cap prova ja que és una més de les mesquites rurals escampades per tot el terme, com a Barxell i al barri actual de Batoi. El mateix passa amb el cementeri musulmà que hi havia a l’ actual carrer La Puríssima. Els punts primer, tercer i quart invaliden, a la seua volta, la temptació d’ utilitzar aquest argument com a probatori de l’existència d’ un nucli urbà musulmà anterior a la conquista on hui està Alcoi,

dimarts, 5 d’agost del 2008

BARXELL,BATOI,CACAUS I TOPONIMIA

Tinc davant de mi un retall de periòdic de l’ any 1999 pel qual es feia saber que anaven a iniciar-se les obres de restauració i, o consolidació del castell de Barxell. Han passat quasi deu anys i encara no han començat dites obres. Això sí, ha canviat de propietari tres o quatre voltes, i sempre que açò passava eixia Amparo Ferrando en una roda de premsa anunciant el pròxim inici de la restauració-consolidació del castell de Barxell. Fa no res ha anunciat que ha denunciat a Cultura el desgavell d’ aquest assumpte. Com sempre, fum de canyot. Els urbanitzadors gaudixen de carta blanca a Alcoi. Amparo Ferrando ha dit això per cobrir l’ expedient. Són massa anys en esta situació. Massa. I així està un monument declarat BIC (Bé d’ Interés Cultural) esperant unes obres a les que el propietari està obligat per llei. Aleshores, per què no comencen aquestes? Quin interés té el seu propietari en el castell de Barxell? Per què el van comprar? Jo puc dir que no per raons culturals. El propietari actual i els anteriors no són precisament unn mecenes i, fin i tot, desconeixen que vol dir esta paraula. Insistisc, què passa amb el castell de Barxell? Una pregunta que ja fa més de deu anys faig dos o tres voltes anuals. Sí, per quina raó, insistisc, no comencen les obres de restauració-consolidació? Com es consentix tot açò?

Un altre tema, del que també m’ he referit alguna que altra volta, és el retard en l’ inici de les obres de l’ institut de Batoi. Fa tres anys devien d’ haver començat ja les esmentades obres. Per quina raó tampoc ho han fet? Els alumnes i professors han passat tot el curs 2007-2008 en “barracons” a Cotes Baixes. Bén bé hagueren pogut no traslladar-se i estalviar-se, estalviar-nos, el lloguer de dits “barracons” un any. Aquest és l’ ús que el PP fa dels nostres impostos. Aquest és el despilfarro que fan del pressupost d’ educació. Però, per quina raó no han començat les obres després de donar tants terminis? Pura incompetència. Aquests retards contrasten amb les presses que es donen en dur a terme d’ altres projectes, com per exemple el port esportiu de València i, o el circuit de Fórmula 1 de València. Eixes són les prioritats del PP valencià. I quan comencen, recorden el dia que ho dic, utilitzaran més dels 22 mesos previstos. Ja ho voran, ja.

Un altre assumpte fa referència al tema econòmic. La Generalitat valenciana està tècnicament, o no tan tècnicament, quebrada. Deuen molts diners, tants que en cas de govern els nous dirigents no podran realitzar cap tipus de política: hauran de fer front a les deutes. El govern municipal igual; entre les reduccions d’ ingressos, entre que la Generalitat no pot ni vol finançar cap projecte a Alcoi i entre les despeses originades pel pagament del Teatre Calderón i Palau de Justícia, el nostre Ajuntament està en vertaders problemes financers i que tracta de solventar venen patrimoni municipal. Açò no ha impedit per a que la primera mesura que va prendre el govern de Sedano fóra pujar-se el jornal un 10 %.

Per acabar, vull referir-me a un fet que em preocupa. He oït a Patricia Blanquer parlar del projecte de millora del llit del riu Riquer –no Barxell- entre el pont de València i el del Cadiseño. No hi ha a Alcoi cap pot que s’ anomene València, el que ella es referia du l’ apel·latiu de “Pont d’ Alcassares”. Joel, per favor, posa un poc d’ ordre cultural dins de les files del PSOE alcoià. T’ ho agrairia.

I ja vull finalitzar recorrent a un “Delenda est Carthago”. Han canviat algunes concejalies de mans i el que duia la de Seguretat Ciutadana per Festes de Moros i Cristians passades no ha aclarit la causa per la qual es va cridar a la policia municipal per a que acodira al barranc del Sint, ja que hi havia un cafre provant el seu trabuc de festes, i aquesta no va acudir. Per quina raó es crida a la policia i aquesta no va? Que tres anys ens esperen. Sang, suor i llàgrimes. Tres anys resten de govern del PP, i esperem que no en siguen més. Però, quins tres anys.

Ricard Bañó i Armiñana
ricardbanyo.blogspot.com

Vivències d' un alcoià a Alcoi

Per fi tinc temps de tornar a posar al dia el blog. Bé, ja han acabat les oposicions. El meu tribunal ha donat cinc places de professor. Ha estat dur baixar tots els dies –dissabte també- a Alacant, però supose que més dura ha sigut per als opositors. Encara recorde jo quan vaig aprovar les meues. No m’ havia preparat cap tema dels que em van eixir. Fins i tot vaig estar a punt d’ abanadonar però vaig sentir pel corredor a la meua filla que amb 6 anys estava jugant corrent i em vaig dir que la meua obligació era alimentar-la. I vaig traure un 7,75 més la granquantitat de punts que tenia em van permetre traure l’ onze de 113 places. No n´està malamanet. Però dec dir que m’ havia presentat quatre voltes anteriorment i m’ havien penjat.

Després de les oposicions he anat a la platja i a València. Molta calor, mota gent, tot car, molt de soroll i tot molt car. Ara torne a estar al Baradello, treballant en els volums notarials del segle XIV i llegint, a més de treballar al camp. De tota manera, en ser una analfabet informàtic he esborra tot el dispositiu que tenia a l’ ordinador, no se si es diu així. He hagut de reformatejar-lo de nou, però he perdut informació molt important per a mi. En estar a la platja no vaig poder anar a la concentració de la Bandeja en contrael de la Font Roja, però va ser un èxit. Canya contra el PP.

El dia 15 torne a baixar a Miramar i després dels exàmens al creuer. Vaig a gastar-me el quetinc i el que no tinc. Ara, si puc accedir a Internet al barco, penjaré tots els dies al blog les novetats més imprtants de dit viatge.

dimarts, 24 de juny del 2008

CATALANISMOS INTOLERABLES EN ALCOY

A pesar de los ímprobos esfuerzos realizados por nuestro querido Ayuntamiento, sabiamente dirigido por el Partido Popular, para evitar todo atisbo de catalanismo en nuestra querida y bonita ciudad de Alcoy, todavía observamos ejemplos de esta herejía que está tratando de disolver nuestra hermosa cultura valenciana, especialmente a nuestro milenario y dulce idioma valenciano.

Sin más preámbulos voy a entrar en materia. Todos los años nuestro bien ponderado Ayuntamiento levanta en el zaguán de la Casa Consistorial un bonito belén. Pero se les escapa siempre un elemento catalanista en su montaje. Me estoy refiriendo a la figurilla del caganer (Dios mío que expresión) que en él aparece. Y digo que esto es intolerable por tratarse de una costumbre de Cataluña y no del bonito Reino de Valencia. Sí, ya se que en Alcoy la figura del hombre cagando es muy antigua, más de cien años, pero es que el catalanismo es muy antiguo también, como también es ancestral la rabia que nos tienen en Cataluña por tener nosotros los valencianos este clima, este sol, esta paella, estas nuestras mujeres, y esta gracia insuperable. Por tanto, rogaría a nuestro excelso Ayuntamiento que suprima dicha figurita, no me atrevo a pronunciar su nombre, y que en años sucesivos no reaparezca. Es un catalanismo intolerable.

Otro aspecto en el que veo la mano de los traidores a su Patria Valenciana lo observo en el Tirisiti. Sí, pienso que es intolerable que este personaje tan popular, afamado y querido por los alcoyanos, vista a la catalana. Nunca se ha visto a un alcoyano de esa guisa, nunca. Entonces, por qué empeñarnos en consentir este atrevimiento que solo sirve para solaz de los catalanistas. Los verdaderos valencianos no podemos tolerar estos desmanes y debemos encontrar otra vestimenta al Tirisiti; con lo guapet que estaría con traje fallero. Pienso que esta observación mía nuestro insigne Ayuntamiento debería de tener en cuenta. La vestimenta del Tirisiti es un catalanismo intolerable. También en la representación del Tirisiti adivino yo la mano catalanista en la escena final, la del globo de Milà. Considero una verdadera e intolerable provocación el recurso a un evento protagonizado por el barcelonés José Nicasio Milá de la Roca i Guilla, por muy de derechas y católico que fuera. Con lo bonito y patriótico que sería acabar la representación del Tirisiti con una alusión tan nuestra como el Paradalot de Alcoy, sí hombre, sí, aquel carro impulsado por el viento con el que pretendió volar un alcoyano allá por los años finales del siglo XVIII tomando carrerilla desde el barranco del Zinc.

Finalmente, creo que es mi obligación referirme a la actual consellera de Cultura. Ella es culpable de estos catalanismos intolerables. Sé que lo disimula muy bien, pero no se puede consentir que la cultura esté en manos de una señora con el apellido Miró, apellido de los más catalanes que existen. Se le ve el plumero, y yo así lo veo y así lo denuncio. Aunque defienda nuestra querida lengua valenciana en castellano, y por tanto, en teoría, y sólo en teoría, la hace poco sospechosa de catalanismo, sin embargo se le ve el plumero, repito. Va y a los pocos días de su declaración valencianista la señora Miró, no puedo con el apellido, da a conocer unas cartas del siglo XVI escritas en árabe procedentes de nuestro Archivo Municipal, dando así sutilmente a los catalanistas la razón cuando afirman estos que los moros hablaban árabe y no valenciano, como decimos y afirmamos los verdaderos valencianos. Intolerable esta acción de la señora concejala, no vuelvo a pronunciar su catalanísimo apellido. Disimula por una parte pero a mi no me engaña. Por todo ello, espero y ruego al señor alcalde de Alcoy que la destituya fulminantemente. No porque sea culturalmente una verdadera analfabeta, como se empeña continuamente en demostrarnos, sino por su catalanismo propio de sus orígenes. Repito que se apellida Miró. INTOLERABLE.

Por lo demás, considero muy acertada la política anticatalanista de nuestro admirado y ejemplar Ayuntamiento. Los carteles en castellano sólo, el destrozo de la toponímia, la supresión de las Jornadas de Sociolingüística, el poco respeto al románico catalán de la ciudad, la utilización del verdadero nombre de Alcoy , y otros más aspectos que van a evitar la catalanización de nuestra querida y hermosa ciudad.

Lástima que el belén, el Tirisiti y la consellera de Cultura sean aspectos que empañan esta política de verdadero valencianismo, pero estoy seguro que el recto proceder de nuestro alcalde sabrá corregir estas pequeñas difunciones. Yo, señor Sedano, estaré siempre alerta a cualquier acto que desvirtúe nuestro valencianismo, sólo pido que el campo de golf a construir próximamente en Alcoy lo sea en terrenos de mi propiedad o colindantes, por aquello de la especulación Un pequeño favor que sólo es un minúsculo pago a mis desvelos en pro de Alcoy y de la Comunidad Valenciana.

dissabte, 14 de juny del 2008

SÍ, SÓC UN TALIBÀ FESTER

Els revisionistes de la Festa de Moros i Cristians anomenen "talibà" a la persona que és un immobilista en assumptes festers. Però cap persona es dona per al·ludida, tanmateix un servidor n'és l'excepció, i ho dic obertament: sí, sóc un talibà fester. Estic en contra de molts dels canvis que es volen introduir en la Festa, a més sóc un purista i contrari totalment a la plena integració de la dona. Però, ves per on, sóc considerat un revolucionari per la gent del Casal. Com seran pel carrer sant Miquel? Això sí, voldria que l'elecció del president es realitzara per sufragi universal de tots els festers i que ell triara la seua junta i prou de majorals, honors i punyetes, a més d'una adaptació a la realitat laica del moment i major rigor històric.Però anem al gra. Escric estes ratlles per expressar la meua més total i rotunda oposició al canvi en les dates de celebració de les Festes de Moros i Cristians. Sóc del 22,23, i 24 sempre. I no comprenc com torna a eixir el tema i com se li fa cas a aquest grup de persones que tornen a emprenyar sobre el tema.Les Festes de Moros i Cristians les fem per a nosaltres, per als alcoians. Que venen a vore'ns, millor. Estic molt devanit quan aquestes cauen entre setmana. I no em diguen que enguany n'erem pocs. Ara, si alguns volen imposar el seu criteri per raons economicistes doncs que se' vagen a pastar fang. No parlen de raons morals, històriques, costumistes ni d' alcoiania, argumenten que guanyen pocs diners. La Festa al servei dels seus interessos. Collons, com guanyen pocs diners si el fas un pot cervesa que a Eroski et costa mig euro i te'l cobren a tres. I això per no parlar de les mentires, aigua, plis plais i demés begudes. Preus de New York en servici de Madagascar. Pegues un mosset i te'l cobren com si hagueres menjat al Màxim de Paris.Tindran barra. I va EU i els recolza; el regidor d'EU que se n' ha anat debades a Tokio va i ens vol embolicar la troca. Això es diu vocació de traure encara menys vots.Recorde que l'errada més gran que va cometre Sanus com a alcalde va ser eixa: intentar canviar la data de les Festes. Ací va començar el seu principi del fi. Jo vaig ser l'únic càrrec polític de confiança del PSOE -era director de la Biblioteca i Arxiu Municipal- que no vaig signar una coneguda carta per la qual diverses personalitats recolzaven el canvi proposat per Sanus. En honor a la veritat, Sanus mai no em va censurar el que vaig fer. Mai. I algun dia els diré una breu conversa que al respecte vaig tindre amb l'aleshores regidor Peralta del PP. Fins i tot algú va estar temptat de catalogar als que s'oposaven al canvi de franquistes, ja que,efectivament, alguns d' ells ho eren. Els vaig fer vore l'origen polític d' alguns partidaris del canvi. Tambén' hi havia de franquistes. I no pocs.Ah! Que hi ha alcoians que no poden vindre a Festes per que aquestes no cauen en cap de setmana? Poc es solucionaria, el dilluns no podrien estar a Alcoi. A més, els interessos particulars no poden estar per damunt de l' essència de la Festa. Cinc anys vaig estar vivint a València quan estudiava Història. Cap any vaig faltar. Parlava amb els professors i en canviaven la data dels exàmens. I si no haguera pogut ser, m' haguera aguantat. La Festa està per damunt de mi. Un any vaig estar de professors a Morella i tampoc vaig faltar. Si no haguera pogut ser ho haguera lamentat però no vull unes Festes a la carta.Espere que l' Ajuntament d' Alcoi i l' Associació de sant Jordi no en facen cas. Tindran el meu recolzament i, si cal, que sàpiga Adrián Espí que si torna a traure a la gent al carrer, jo en seré un.Que no emprenyen més!

divendres, 6 de juny del 2008

CARRERS A TERRORISTES

Efectivament, estic d’acord en suprimir qualsevol referència positiva, ja siga dedicant carrers, monuments o qualsevol altre acte, als terroristes. Per tant, res que objectar a la decisió de la justícia en ordenar llevar el nom d’ un carrer i un monòlit a major glòria d’ un etarra. I aprofite l’ avinentesa per a condemnar el terrorisme.

Però condemne qualsevol terrorisme. Per tant, no puc comprendre com encara hi ha carrers dedicats a terroristes arreu de l’ estat espanyol. Com poden tindre un carrer personatges com Muñoz Grandes, considerat criminal de guerra pel Tribunal de Nuremberg. Com pot tindre un carrer la División Azul, comandada pel mateix Muñoz Grandes, i que va lluitar al costa dels nazis. Com pot tindre un carrer gent com José Antonio Girón, pistolero falangista que atemptaven contra la vida dels republicans durant la Segona República. Com pot tindre un carrer el general Yagüe, autor d’ un dels fets més brutals de la Guerra Civil: l’ assassinat en massa de mils de republicans a Badajoz. Com pot tindre en Santander Franco una estàtua eqüestre, ell cap visible d’ un règim feixista, terrorista, torturador i il·legal. I així, podria donar unallarga llista. S’ entrevistaria Zapatero amb un terrorista etarra? No, ni ho espere ni desitge. Com li dona la ma a Bush; això sí, almenys no han tingut contactes cara a acar. No és el president dels Estats Units un terrorista. Doncs, clar que sí. O les entrevistes amb els mandataris xinesos o saudís. Aquests són tan terroristes com els de l’ ETA:

També algun dia voldria que el PSOE m’ aclarira la causa per la qual mai no van deportar a Leon Degrelle, cap del partit nazi de Bèlgica, considerat també criminal de guerra pel tribunal de Nuremberg, i a Espanya des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. El malparit de Degrelle va morir a Madrid plàcidament, quasi centenari sense haver mai abjurat dels seus crims i, a més, fins els darrers dies de la seua llarga vida intervenint en actes feixistes. Que conseqüents són tots.

diumenge, 1 de juny del 2008

ME HE VUELTO PIJO

Sí, sí, me he hecho pijo. No he podido resistir más la presión ambiental y me he convertido en un pijo. Esa presión me viene por el hecho de vivir en Alcoy; ciudad que como todo el mundo sabe cuenta con un gran porcentaje de pijos y, sobre todo, pijas. Y, claro, no he podido resistir la presión.

En mi casa he prohibido hablar en valenciano. Entre nosotros nos dirigimos en francés. Sí, ya se que un pijo “pata negra” lo ha de hacer en inglés, pero lo estoy aprendiendo. Estoy en ello. He ido al Registro Civil y he cambiado los nombres a mis hijos; mi hija, se llama ahora Demelza Davinia Sheila y mis hijos, Kai Kevin y Eric Joshua. Me he dado de baja de mi filada y me he apuntado a una de las pijas de Alcoy; un año en cada una de ellas. ¿Qué cuáles son las filadas pijas de Alcoy? Sí, hombre, esas que estas pensando. Y, también, he apuntado a mis hijos al colegio pijo de Alcoy, a religión, y, si es posible, que no den la asignatura de valenciano ya que el conocimiento de este dialecto no tienen ninguna utilidad y nos hace de pueblo ¿Qué cuál es el colegio pijo de Alcoy? Sí, hombre ese que estás pensando. También vuelvo a ser Ricardo, tal como mis padres me impusieron en tiempos del glorioso e invicto Caudillo.

Y que ganas tengo de beberme una mentijilla en la Esquina del Pinón o en la Plaza de Dentro. ¡Qué placer! Lejos de todos estos fracasados que no saben hablan más que en dialecto valenciano.Yo les diría que si no están contentos de vivir en Alcoy que se vayan a Cataluña y que nos dejen en paz.

Invito a todo alcoyano de bien a hacer lo mismo que un servidor. He visto la luz. Tantos años viviendo en las tinieblas que ahora quiero que todos sepan mi conversión. Soy un hombre nuevo. Me he apuntado a una ONG (como podía antes vivir sin ser miembro de una, con lo que farda), voy a cambiar de amistades y voy a votar al Partido Popular, el único que está luchando para que Alcoy prospere. Hacen falta campos de golf y un polígono industrial donde se asiente la industria local, por todo ello este partido, tanto tiempo denostado por un servidor, recibirá en la urna mi voto. Estoy pensando incluso hasta en afiliarme y hablar maravillas de ese gran hombre y mejor político que es Eduardo Zaplana. Por no mentar las excelsas cualidades que se juntan en el gran José María Aznar, desgraciadamente incomprendido por los españoles y que le dejaron de votar por culpa de un atentado terrorista realizado mano a mano entre la ETA y Al Qaeda. Por no hablar de la paz de espíritu que me proporciona mi recién ingreso en el OPUS. ¡Qué ciego he sido!

Sólo las personas de bien, elegantemente vestidas, mejor habladas y peinadas, católicas y de orden, podremos hacer de España el país que todos deseamos: una gran potencia. Y eso sólo lo conseguiremos siendo aliados fieles de los EEUU.

Pero debo lamentar que esto va a ser difícil debido a la chusma de rojos, catalanista y separatistas que aún abundan y que quieren hacer de Alcoy un apéndice de Cataluña, y para ello no dudan en manipular nuestra historia y nuestras tradiciones. A ver, desde cuando somos los alcoyanos catalanes, desde cuando san Jorge mata dragones y no moros. Eso, eso, que lo demuestren.

Sin embargo, soy optimista; al igual que yo he visto la luz espero que otros que van descarriados por la vida lo hagan.