VIVÈNCIES PERSONALS DEL 23 F.

Conscient del moment històric que representava el colp d' Estat de Tejero, Milans del Bosch i d' altres, tres dies després del fet esdevingut el 23 de febrer del 1981, o siga el 26 de febrer, vaig escriure tot allò que m' havia passat eixe dia, sent conscient de que algun dia ho publicaria. Doncs bé, eixe dia ha aplegat hui, trenta anys després, i açò és el que vaig escriure el vint-i-sis de febrer del 1981.

“Eixa vesprada (23 de febrer) el meu amic Adolf Gisbert i jo vam estar a la partida de Polop, al mas de Pardines, on els meus avis Francisco Sempere Miró i Maria Santonja Nadal hi havien estat “maseros” a finals del segle XIX i principis del XX. Un lloc encisador, encara que la masia siga lletja i en dolent estat. En tornar a Alcoi i passar pel Molí Payà no vam notar cap cosa rara. Es fem un café al “Levante” on trobem a Diana Cramer, l' americana jueva dona de Miquel Abad, que ens bonega perquè el diumenge passat no vam baixar a la Vall d' Alcalà. Li prometem que el proper diumenge hi baixarem i els farem la visita. Després torne a casa i puge dalt al despatx i em pose a revisar documents mentre escolte en la ràdio el procés d' investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.

De sobte, cap a les 18,20 hores se sent un soroll estrany, pense que algun diputat haurà fet un comentari o quelcom així però quan escolte dir al locutor que havia entrat la Guàrdia Civil me n' adone que això era un colp d' estat. Em vaig espantar molt. Me'n baixe al taller del meu pare, on tots estaven escoltant la ràdio, i dic “açò és un colp d' estat” i mon pare em dona la raó i encara m' espante més. La ràdio posa música militar i la tensió augmenta. Truque per telèfon a Pep Torró, no està a sa casa i la seua filla em diu que està al cine. L' assabente de la situació i la ràdio torna a repetir que el Congrés ha estat assaltat per la Guàrdia Civil:la tensió continua augmentant. Truque a Adolf Gisbert però no està en casa, està en Salesians en classe. Em pose en comunicació de seguida amb la UNESCO, d' on era jo president, i ordene que l' abandonen. Torne a trucar a Pep Torró, i està volta sí està i em diu que l' apossentador del cine Circ l' havia assabentat i decidix anar-se'n a casa però abans passa per la UNESCO on agafa la documentació i arxius per si ho fa la policia. Ràdio Alcoi diu que Milans del Bosch dirigirà en breus moments un comunicat. Mon pare m' informa que els concejals estan reunits a l' Ajuntament i per a comprovar-ho truque a Lluis Torró i em diu, efectivament, que son pare està a l' Ajuntament. Civil que ells van viure. El meu nerviosisme ja és irreprimible, però ma mare ens fa til·la per a tots. Me'n torne a baixar a la fusteria de mon pare i un dels seus treballadors, Toni Pedraza, diu que en Comissions Obreres estan acollonats i que estan arreplegant-ho tot, han trucat a Madrid i els han dit que es tracta d' un colp d' estat.

Ràdio Alcoi llig el bàndol de Milans del Bosch decretant l' estat d' excepció i el toc de queda a partir de les 21 hores. El meu germà encara no ha aparegut per casa. La cadena SER informa en les notícies de les 20 hores que RTVE està ocupada per les tropes i que el tinent coronel Tejero de la Guàrdia Civil era el mateix Tejero de l' operació Galàxia. Em truca el meu amic Servando des de la UNESCO, no s' havia assabentat que havia ordenat el tancament i li torne a repetir l' ordre. A les 21,45 me' n puge al despatx i a les 21 hores ve el meu germà. El Bonegue i em diu que a Alcoi hi ha un trànsit molt gran de gent tornant a casa. M' assome al balcó i veig poca gent pel carrer però molts cotxes. Ràdio Alcoi torna a llegir de nou el comunicat de Milans del Bosch i després toca l' Himne de Festes. Ma mare en torna a fer una altra tassa de til·la, esta volta amb tranquil·litzant i tot. La tele no diu res però a les 21,30 informa que el rei es dirigirà a la nació per ella, em sembla bona notícia però mentre passen una pel·lícula de Bob Hope. Per fi parla el rei i em tranquil·litza, me' n vaig a dormir, cosa que aconseguisc gràcies a les til·les i al tranquil·litzant. A l' endemà les coses ja estaven més clares. El colp havia fracassat, o no?”