dimarts, 22 de febrer del 2011

VIVÈNCIES PERSONALS DEL 23 F.

Conscient del moment històric que representava el colp d' Estat de Tejero, Milans del Bosch i d' altres, tres dies després del fet esdevingut el 23 de febrer del 1981, o siga el 26 de febrer, vaig escriure tot allò que m' havia passat eixe dia, sent conscient de que algun dia ho publicaria. Doncs bé, eixe dia ha aplegat hui, trenta anys després, i açò és el que vaig escriure el vint-i-sis de febrer del 1981.

“Eixa vesprada (23 de febrer) el meu amic Adolf Gisbert i jo vam estar a la partida de Polop, al mas de Pardines, on els meus avis Francisco Sempere Miró i Maria Santonja Nadal hi havien estat “maseros” a finals del segle XIX i principis del XX. Un lloc encisador, encara que la masia siga lletja i en dolent estat. En tornar a Alcoi i passar pel Molí Payà no vam notar cap cosa rara. Es fem un café al “Levante” on trobem a Diana Cramer, l' americana jueva dona de Miquel Abad, que ens bonega perquè el diumenge passat no vam baixar a la Vall d' Alcalà. Li prometem que el proper diumenge hi baixarem i els farem la visita. Després torne a casa i puge dalt al despatx i em pose a revisar documents mentre escolte en la ràdio el procés d' investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.

De sobte, cap a les 18,20 hores se sent un soroll estrany, pense que algun diputat haurà fet un comentari o quelcom així però quan escolte dir al locutor que havia entrat la Guàrdia Civil me n' adone que això era un colp d' estat. Em vaig espantar molt. Me'n baixe al taller del meu pare, on tots estaven escoltant la ràdio, i dic “açò és un colp d' estat” i mon pare em dona la raó i encara m' espante més. La ràdio posa música militar i la tensió augmenta. Truque per telèfon a Pep Torró, no està a sa casa i la seua filla em diu que està al cine. L' assabente de la situació i la ràdio torna a repetir que el Congrés ha estat assaltat per la Guàrdia Civil:la tensió continua augmentant. Truque a Adolf Gisbert però no està en casa, està en Salesians en classe. Em pose en comunicació de seguida amb la UNESCO, d' on era jo president, i ordene que l' abandonen. Torne a trucar a Pep Torró, i està volta sí està i em diu que l' apossentador del cine Circ l' havia assabentat i decidix anar-se'n a casa però abans passa per la UNESCO on agafa la documentació i arxius per si ho fa la policia. Ràdio Alcoi diu que Milans del Bosch dirigirà en breus moments un comunicat. Mon pare m' informa que els concejals estan reunits a l' Ajuntament i per a comprovar-ho truque a Lluis Torró i em diu, efectivament, que son pare està a l' Ajuntament. Civil que ells van viure. El meu nerviosisme ja és irreprimible, però ma mare ens fa til·la per a tots. Me'n torne a baixar a la fusteria de mon pare i un dels seus treballadors, Toni Pedraza, diu que en Comissions Obreres estan acollonats i que estan arreplegant-ho tot, han trucat a Madrid i els han dit que es tracta d' un colp d' estat.

Ràdio Alcoi llig el bàndol de Milans del Bosch decretant l' estat d' excepció i el toc de queda a partir de les 21 hores. El meu germà encara no ha aparegut per casa. La cadena SER informa en les notícies de les 20 hores que RTVE està ocupada per les tropes i que el tinent coronel Tejero de la Guàrdia Civil era el mateix Tejero de l' operació Galàxia. Em truca el meu amic Servando des de la UNESCO, no s' havia assabentat que havia ordenat el tancament i li torne a repetir l' ordre. A les 21,45 me' n puge al despatx i a les 21 hores ve el meu germà. El Bonegue i em diu que a Alcoi hi ha un trànsit molt gran de gent tornant a casa. M' assome al balcó i veig poca gent pel carrer però molts cotxes. Ràdio Alcoi torna a llegir de nou el comunicat de Milans del Bosch i després toca l' Himne de Festes. Ma mare en torna a fer una altra tassa de til·la, esta volta amb tranquil·litzant i tot. La tele no diu res però a les 21,30 informa que el rei es dirigirà a la nació per ella, em sembla bona notícia però mentre passen una pel·lícula de Bob Hope. Per fi parla el rei i em tranquil·litza, me' n vaig a dormir, cosa que aconseguisc gràcies a les til·les i al tranquil·litzant. A l' endemà les coses ja estaven més clares. El colp havia fracassat, o no?”

ÉS PECAT VORE TV3?

ÉS PECAT VORE TV3?

Sí, això. És pecat vore TV3? Servidor que ja té una certa edat va pensant en allò que pot passar després de la mort. Qualsevol dia m’ agafa una cosa – o dos, amb Zapatero no se sap mai- i ja l’ hem fotuda. Veig TV3 – ni Camps ni els dictadors de república bananera podran impedir Internet - i després em confesse, però em cal saber si és pecat o no vore-la. I, en cas afirmatiu, si és pecat venial o mortal. I qui millor per a dir-m’ho que dos representants qualificats de Déu en la terra, destacats membres del nacionalcatolicisme i afiliats a una organització tan democràtica, tolerant i progressista com és l’ Opus Dei. Qui són aquests personatges? És clar, el senyor Camps –per cert, afectat d’ una més que evident al•lopècia – i el senyor Trillo, cunero de pro i levantino insigne. Sí, a ells em dirigisc: és pecat vore TV3? No voldria que la meua ànima es condemnara per fer-ho. Ara, sí és pecat vore TV3 si que em semblaria correcte el prohibir la seua emissió al País Valencià, perdó, Comunitat Valenciana. És missió de l’ Opus Dei salvar la més gran quantitat d’ ànimes de l’ infern i dur-les al cel. Per això la meua angoixa i el meu sense viure. I m’ agradaria en contestaren, però si estan tan ocupats, el senyor Camps en els judicis que li venen i el senyor Trillo en apartar d’ ell tot record del Yak43, també agrairia a qualsevol altra persona especialista i professional en salvacions d’ ànimes, que em traguera de dubtes, encara que eixa persona no fora de l’ Opus i sí dels Kikos i, o Legionarios de Cristo o de Millán Astray. Estic en un sense viure, ja dic. I torne, insistisc, és pecat vore TV3? Jo mentre no se me conteste esta pregunta per gent especialista en el tema de la salvació, continuaré confessant-me després de vore-la, no siga cosa.

Per altra banda, i sense deixar l’ assumpte que tant em preocupa, he vist amb preocupació com el govern valencià arremet contra Acció Cultural del País Valencià per permetre vore la TV3 al territori nostre i de la banca. La pobra Acció Cultural no fa més que rebre atacs des de la seua fundació. Ja el franquisme els fregia a multes. El governador civil de València, l’ alcoià Enrique Oltra Moltó, els fotia a multa setmanal, fins al punt que basant-se en els cognoms de tan il•lustre paisà nostre l’ al•ludíem amb l’ apel•latiu d’ Enrique Altra Multa. De quan en quan els fatxes – o siga la policia- els colpejava amb bombes i destrosses al local de la llibreria Tres i Quatre, d’ Acció Cultural del País Valencià. Amb la democràcia els atacs físics a dita llibreria no han cessat i l’ Enrique Oltra Moltó ara és el governs de Camps. Les multes a Acció Cultural i TV3 es multipliquen en períodes electorals, com ara, ja que el Partit Popular vol fidelitzar el seu vot electoral entre els blaveros i demés personatges de llarga tradició democràtica i tolerant. I tot açò ve des d’ un partit que moltes lliçons d’ ètica no pot donar. I és lamentable el silenci del PSOE sobre el tancament de TV3.

I, per acabar, vaig a donar-li la raó a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, quan, en referir-se a la prohibició del Palament de Catalunya de prohibir les corregudes de bous, va dir allò de “que manía de prohibir”. Totalment d’ acord, cal vore quina mania de prohibir que tenen les nostres autoritats: prohibixen els matrimonis homosexuals, prohibixen l’ avortament, prohibixen l’ adopció entre homosexuals, prohibixen fins i tot esmentar els Països Catalans i ara prohibixen vore TV3. Quina raó té l’ Espe, tú. Y qué manía de prohibir, oiga.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Feixisme a La Fàbrica

Aquets dies ha estat notícia, malaurada notícia, el fet que a una persona no se l' ha atés al 112 i la Fàbrica per parlar en valencià. Que aquestes coses passen encara indica a les clares que tenim una democràcia molt, molt justeteta.I , damunt, hi ha partits com UDyP (Unión, Democracia y Progreso) de la Rosa Díez que munta uns embolics de l' hòstia perquè a una xiquet no se'l pot matricular en línia castellana. És el nacionalisme espanyolista més dur, i el representant a Alcoi, Rafael Adrián, ha militat al partit comunista Unificació Comunista i a hore sd' ara el seu partit actual UDyP competix amb el Partit Popular per un mateix electorat. Aquest partit és brossa política, sí brossa política. Encara ens voldran fer vore que el castellà està perseguit i discriminat. És olt lamentable i trist que no ens pugam expressar amb la nostra llengua. El feixisme campa pels seus respectes a Alcoi, concretament a l' ambulatori de La Fàbrica. Què fan les nostres autoritats? Res de res. Què fa l' oposició política municipal? Res de res. Dolents dies per als valencians parlants, que ens haurem d edir valencianscallants.