dijous, 29 de maig de 2008

JA HA PASSAT UN ANY

Sí, ja ha passat un any, i en queden tres. Sí, ja ha passat un any de les darreres eleccions municipals en les que el poble d’ Alcoi va donar-li la majoria absoluta al Partit Popular, victòria aconseguida gràcies a una intel·ligent política populista i demagògica del candidat Jorge Sedano. Setmanes abans de les eleccions recordaran vostés l’ allau de publicitat institucional –i pagada amb els diners de tots els alcoians-, la presència de Sedano en qualsevol acte oficial o no, les inauguracions –algunes d’elles d’ allò més absurdes-, la dedicació de carrers a filaes, bandes de música i d’ altres institucions i la manipulació informativa de Canal Mariola. També caldria apuntar la dolenta campanya de l’esquerra i la seua divisió.

Un any ha passat i el Partit Popular alcoià - amb dos remodelacions de regidors en aquest temps- ha demostrat el que és: fum de canyot. Res de res. Tan sols han aconseguit un hotel per a la Font Roja, un edifici a La Estambrera, i prendre com a primera mesura de govern pujar-se el sou un 10%, la resta de mortals ni el 3 %. La incompetència de l’ equip municipal –lloc destacat a la regidora Maria Amparo Bernabeu, quins diners més malgastats el seu jornal- i la divisió interna que afecta al Partit Popular en són les causes. Marxat Zaplana, el seu testimoni ha passat a mans del president de la Diputació, un tal Ripoll (cal pronunciar com ho fa ell: Ripol) i el Partit Popular alcoià està immers en una lluita fratricida entre “trinitaris” o “campistes” i “ripolistes” o antics “zaplanistes”. Com que a Alcoi són d’aquest segon bàndol les inversions de la Generalitat a Alcoi són més que minses. I damunt la Generalitat no té un cacau; això sí, per a la construcció de la pista d’automobilisme, Canals 9, Terres Mítiques i assessors polítics, sí hi ha diners. Que se’n fota l’educació i la sanitat.

Són uns gestors, el del Partit Popular alcoià, nefastos. Tenen les obres paralitzades o adormides. Els importa un pito l’ ecologia i la cultura valenciana. Però són els primers en apuntar-se a bolos com el de New York i Tokio, bàsicament absurd aquest darrer. Per cert, qui paga la factura de Japó? Enhorabona al BLOC per no haver-se sumat a esta mascarada. I el pròxim bolo serà al planeta Mart, ara que han trobat vestigis de vida? Qui pagarà el viatge a Mart?

Per higiene política i alcoiania el Partit Popular no deu guanyar les pròxims eleccions municipals de d’ ací tres anys. Si ho fa, podem acomiadar-nos de la llengua i cultura valenciana, entre d’ altres desgràcies.

Insistisc, la supervivència de la personalitat alcoiana està en greu perill. La cultura valenciana no pot resistir una altra victòria del Partit Popular. L’ estat de la cultura i idioma valencià a Alcoi estan a punt d’ entrar a la UVI.

I l’ esquerra? Nanina, nanina, nanina. El PSOE ple de figures que duen més anys que Cascorro en la política; a més dividits i sense missatge il·lusionant. Els passa igual que a la resta del partit al País Valencià. EU són cinc i sis partits dins d’ ella. Paga el “pato”, malauradament, del vot útil. El BLOC no pot desprendre’s de la seua etiqueta de “partit de retorets”, encara que li augure un bon futur –sense res de l’ altre món- a Alcoi. Esquerra Republicana del País Valencià és un mimetisme total del mateix partit a Catalunya. I un dels problemes dels “catalanistes” –servidor és un modest membre d’ esta tribu- és això: mimetisme total amb Catalunya, quan ací les condicions són molt desiguals. Jo no trobe diferència alguna entre ells i el BLOC, sols personalismes, i ja seria hora que s’ uniren. ERPV a les terres valencianes mai no traure res políticament parlant però si unix els seus vots als del BLOC aquest podria millorar els seus resultats. No oblidem que està vigent la Llei D’ Hont, que prima les majories.

I davant la situació en que es troba Alcoi: crisi econòmica, falta d’ inversions, desconsideració total cap a la cultura i llengua valenciana, despreci al medi ambient, incompliment en els terminis de les obres, lliurament de l’ urbanisme al capital privat, privatitzacions, demagogia i populisme,cal treballar en aquests tres anys de manera brutal per fer fora el Partit Popular. Pense que deuen d’ haver dos partits d’esquerra: el PSOE i una unió, coalició o com collons es diga, entre EU, BLOC i ERPV. Per separat, de nou un suïcidi. Una majoria absoluta del PSOE no és gens aconsellable, i menys amb el tarannà dels dirigents locals.

I, a més,caldria consensuar uns punts comuns de govern, que serien el reviscolament de la llengua i cultura valenciana, retrobament amb el medi ambient, control pressupostari –s’ han acabat els bolos i demés saraos-, serietat en les obres i total transparència amb els diners dedicats a pagaments d’ alcalde, regidors, assessors, secretaris particulars i demés secretaris. I de mesures econòmiques de revitalització no dic res ja que em passa el mateix que els economistes: no tinc ni idea d’ economia.

Ricard Bañó i Armiñana
ricardbanyo.blogspot.com

dilluns, 26 de maig de 2008

Vivències diàries d' un alcoià a Alcoi

18/06/2008

Bé, han passat moltes coses des de l’ última entrada. Així com la selectivitat (molt fàcil el d’ art), el sopar amb els alumnes i que me’n vaig de tribunal d’ oposició. Respecte a la primera, els temes van ser Roma (arquitectura) i Renaixement (escultura de Miquel Àngel). Els alumnes estan contents però també cal tindre en compte al corrector.Però sí ha estat fàcil. Del sopar amb els alumnes, enguany ha estat el més tranquil de tots. Tran quil externament perquè internament va ser molt emotiu. Ausiàs, Hector Carbobell, Hector Quiles, Mauro Colomina i Mauro Esteve (per orde alfabètic) em van demostrar fins a quin punt són amics meus. Em vaig emocionar i a dures penes vaig aguantar els llàgrimes, que van eixir quan estava soles al cotxe, anant cap al Baradello i, a més, escoltant a Serrat i “Para la libertad”, una cançó molt emotiva per mi, ja que condensa tot allò pel que vaig lluitar quan jo tenia l’edat dels meus alumnes ara. Hem acordat reunir-nos més voltes. Som amics, ja no existix, si és que ha existit, relació alumne-professor. I, finalment, el dimecres comencen les oposicions. És molt fotut haver de jutjar agent que té la teua mateixa titulació universitària, i recorde el malament que jo ho vaig passar quan era opositor. Però hauré de suspendre a molts. No m´agrada estar en un tribunal a pesar que paguen bé.




06/06/2008

Hui fa 64 anys del desembarcament de Normandia. El principi del fi del feixisme a Europa, excepte a Espanya. Bé, a més d’açò continua el temps humit a Alcoi i jo treballant “mogolló” amb la meua beca. En vull demanar una altra aquest estiu sobre la construcció del palau de Cocentaina. Estic molt torbat. I el curs ja pràcticament acabat i podré tindre tot el temps del món per ami. Bé, demà dinar de la filà al Mas del Pinar, al Carrascal de la Font Roja. Pel demés, ha tingut ressò el meu article titulat” Ja fa un any”. Molta gent m’ ha felicitat. No se si faran el mateix altres que jo em se.

04/06/2008

No és que haja renunciat a continuar expressant les meues vivències, no, simplement he dut aquests darrers dies una vida d’ allò més normal. El divendres per la vesprada, amb una treva de l’ oratge, es van lliurar les orles a l’ institut Andreu Sempere. Acte simpàtic encara que la megafonia caldrà millorar-la en anys successius. No ho entenc molt, però com toca Mauro la bateria. Per cert, ahir un grup de professors vam dinar tots junts i vam tenir una cata de vins de la comarca. No ho entenc molt però el moscatell estava de mort. Per la nit, vaig sopar una poma. I ja tinc comentaris als meus articles. Són dos alumnes meus, antics alumnes, un d’ ells Ada, i l’ altre desconegut però que crec que nos ap que és la ironia i que jo sóc catalanista.


28/05/2008

Ja s’ ha acabat oficialment el curs per als de segon de batxillerat. Alguns alumnes han perdut la categoria de tal per a passar a ser amics. Per altra banda, hui s’ ha publicat a Información l’ article “Ja ha pasta un any”, que espere publique el Ciudad el dissabte o diumenge. Prou fortet. Per altra banda, m’ han demanat a Las Provincias un article sobre el tema del canvi de dates festeres. Ja l’ he enviat. En publicar-se el passaré al blog.

27/05/2008

Continue amb poques classes degut a que els de segon ja han acabat. Ara tinc temps per dedicar-lo a les meues múltiples activitats de tipus intel·lectual (perdó per l' expressió). Per la vesprada vaig anar a l' Arxiu Municipal a continuar treballant amb la meua beca. ja vaig per la meitat. Estan eixint-me registres molt interessants sobre l' activitat econòmica alcoiana. Llàstima no tindre temps per investigar tant de temes atraients. Eixe és un dels meus problemes. Si sóc ric em dedicaré sols a la investigació.

26/06/2008

Bé, ja he obert al públic el meu blog. De moment no l' ha vist ningú. Falta de publicitat. Bé, pel demés d' allò més convencional. Ja he donat les notes de final de curs i cap alumne m' ha protestat; també és deveres que no en suspenc normalment a cap. Done moltes facilitats; la meua tasca és ensenyar i molt menys jutjar.

25/05/2008

Hui, mentre veig caure la pluja he decidit que aquest blog d' ara endavant forme part important de la meua vida. Vull que aculla les meues vivències diàries menys personals i donar-les a conèixer. Li interessarà a algú/na? Vaig a fer la prova.

Per començar hui diumenge ha estat un dia d' allò més normal. Dec dir que no he fet cap de les feines -ja siga per l' oratge, ja siga per la meua típica apatia-que m´ha via marcat. I quines eren? Corregir exàmens, treballar en la beca i tallar l' herba. Això sí, he llegit molt: el llibre que duc ara entre mans, El Pais i Internet. I ja estic preparant les excursions per al creuer d' aquest estiu. Que no us ho havia dit? Què estrany! Ho sap tothom. Sí, a setembre visitaré Itàlia i no vull participar en cap excursió, què van a dir-me que jo no sàpiga? Ja tinc l' itinerari de Florència: palau Medici -obra de Michelozzo-, la catedral -campanile i baptisteri inclòs-, la Piazza de la Signoria, la Galeria dei Uffizzi, el Ponte Vechio i el Palazzio Pitti. A Roma, el Vatica i el Panteó. A Nàpols, Herculano i Pompeia. A Malta, La Valleta i a Túnes, la mesquita, Cartago i el zoc. Quasi res.

Bé, no està malament per ser la primera entrada al blog.