divendres, 22 d’agost de 2008

dijous, 21 d’agost de 2008

LLORENÇ NADAL LO MALLORQUÍ: APROXIMACIÓ A L' ESTUDI DEL MOVIMENT AGERMANAT A ALCOI: 1521-23

INTRODUCCIÓ.

Sense cap classe de dubte hi ha dues figures senyeres a la història alcoiana durant el període comprés des de l´any 1256[1], any de la fundació d´Alcoi per part d´Eiximén Pérez d´Arenòs, fins l´any 1708, any en el que van perdre la nostra identitat com a poble, i aquestes dues figures no són alcoianes de nissaga: estic referint-me a Llorenç Nadal lo Mallorquí, cap dels agermanats d´Alcoi, i a Francesc Perera, cap de les forces que van defendre Alcoi davant el setge de les tropes borbòniques de Philippe de Borbon. El primer d´ells, com ja diu el seu sobrenom, natural de les Illes Balears, el segon català. Tots dos actuant al Regne de València. Altre element els uneix: el desconeixement que sobre la seua persona es té, desconeixement lligat al de les circumstàncies històriques que van viure. La Germania i la Guerra de Successió a la Corona d´Espanya a Alcoi, sobretot la primera, són temes encara inexplorats suficientment d´una manera científica. De Nadal lo Mallorquí en tenim moltes referències documentals, de Francesc Perera sols en coneixem la referència que sobre ell fa Perales en el seu complement a les Décadas de l'historiador Escolano, recollida per José Vilaplana Gisbert en la seua Historia religiosa de Alcoy[2] i, per ara no en tenim cap altra referència històrica. Esperem que algun historiador es preocupe del tema. El primer Ajuntament democràtic, presidit pel socialista Josep Sanus i Tormo, li ha dedicat a Francesc Perera un carrer[3].

Pel que respecta a la situació actual de les investigacions sobre les Germanies a Alcoi, fins ara no ha existit cap estudi monogràfic sobre aquest tema a Alcoi. La historiografia alcoiana, gaire nombrosa, no ha tracta mai aquest tema[4]. Les Germanies, a nivell valencià, no gaudeixen tampoc d'una abundant bibliografia.

La referència més antiga que ens parla d'aquest fet li la devem a Escolano [5] que es limita a esmentar que el conseller del rei Carles I, Villasimpliz, va estar a Alcoi el 20 de febrer del 1521, juntament amb un jurat de València, tres consellers, un advocat i dos membres dels Tretze i que van ser molt bé rebuts, escrivint els dirigents de la Germania alcoiana als d'Elx aconsellant-los la submissió i dient-los que no els era possible ajudar-los contra el seu senyor ja que havien quedat sotmesos al rei. Però tot açò no ha pogut ser comprovat documentalment. A més a més refereix Escolano que la vespra de Carnestoltes del 1522 va ser enforcat el cap de la Germania alcoiana i ficat el seu cap en una de les portes de la muralla. Asseveració amb total base històrica com veurem més avant.

Pel que es refereix als historiadors locals la Guia de Alcoy del 1864[6] sols ens parla de la creació dels Tretze a l'igual que a València, l'entrada a Alcoi del missatger reial Villasimpliz i el nomenament de Miquel Scals com a cap de les tropes alcoianes que foren enviades al virrei, comte de Mélito, per assetjar Xàtiva i Alzira.

José Vilaplana Gisbert en l'obra ja esmentada no nomena per a res la Germania local. Mossén Remigio Vicedo Sanfelipe en la seua Guia de Alcoy[7] es limita a dir, "Poco despues que en Valencia, en 1521, fue constituida la hermandad de los trece, se formaba en Alcoy, y dentro y fuera de esta villa se desarrollaron sucesos verdaderamente sangrientos, si el conde don Juan González estuvo en Alcoy, también la visitó Vicente Periz (sic) y en las riberas de nuestros ríos tuvieron lugar verdaderos encuentros o batallas".

El pare Fullana en la seua Historia de la villa y condado de Cocentaina[8] sols esmenta que el cap de la Germania d'Oriola, Palomares, va estar a Alcoi i que volia ocupar Cocentaina però quan va saber que el senyor d'Albàtera l'esperava va dessistir dels seus propòsits i es va dirigir a Albaida.

El ja desaparegut cronista de Muro, l'alcoià Francisco de Paula Montblanch y González, en una sèrie de conferències donades a Alcoi en la setmana del 25 al 30 de novembre del 1974, i que després van ser publicades pel Seminari d'estudis Alcoians, organitzador dels actes[9], es limita única i exclusivament a repetir tot allò que ja es sabia, la seua aportació, malgrat el títol, va ser nul.la. Va parlar de les Germanies en general però res sobre Alcoi que no haguera estat ja dit i conegut.

El ja desaparegut cronista d'Alcoi, Rogelio Sanchis Llorens, en la seua obra Alcoy tu pueblo[10] es limita a reproduir també allò que ja havien dit altres autors.

El metge Julio Berenguer Barceló, en la seua Historia de Alcoy[11], fa el mateix que tots: repetir les poques dades que es coneixen de la Germania.

El que açò escriu va publicar fa uns 15 anys una petita biografia sobre Llorenç Nadal i que, malgrat la seua brevetat, era, fins l' actual treball, la dada més ampla sobre el moviment agermanat[12].

Les Germanies, pel que hem vist, ha tingut molt poca sort dins la nombrosa historiografia alcoiana. Al mateix rodaire d'Alcoi podem veure que no hi cap carrer dedicat a les Germanies, bé al contrari d'altres llocs. Nosaltres anem a tractar d'omplir aqueix buit. Però tampoc hem pretès fer un estudi molt exhaustiu del tema, sols desitge haver posat unes bases, això sí, ben fermes, a partir de les quals l'estudi sobre la Germania alcoiana es complete cada volta més.

Fonamentalment he utilitzat les fonts documentals que es guarden a l'Arxiu Municipal d'Alcoi (AMA), de Cocentaina (AMC) i València (AMV) i el del Regne de València (ARV). Al final d'aquest treball hi ha una bona quantitat de documents transcrits: tots aquells que jo he considerat claus per a aquest estudi.


LLORENÇ NADAL LO MALLORQUI.

Un dels epítets amb els que els jurats de la ciutat de València qualificaven les Germanies era el de "revolució d'estrangers".

Sembla ben palesa la participació destacada que en la revolució agermanada tingueren els immigrants. Veritablement, resulta força significatiu que figures com Sorolla i Peris procedeixen del Maestrat i que el cèlebre Encobert fos castellà [13]. A esta llista d'immigrants vaig a afegir-li el nom de Llorenç Nadal, natural de Mallorca, per això el sobrenom amb que va ser conegut pels seus contemporanis fora el de Nadal lo Mallorquí.

Les masses a estimular eren de dimensions reduïdes, i que bastava amb la presència d'un líder suggestiu i convincent per a que les idees propugnades penetrassen en les capes socials interessades. Un líder o, millor, la seua força de persuasió, mitjançant l'oratòria o la conversació, podia ser un factor decisiu si responia a les exigències de la societat.

A Alcoi ho va ser Llorenç Nadal, abaixador. En reunions de gremis, a la plaça pública, als conciliàbuls conspiradors, Llorenç Nadal va deure de ser l'orientador digam ideològic del moviment.

Malauradament, no posseïm cap testimoni dels seus discursos, comentaris o consells que Llorenç Nadal va escampar entre la gent d'Alcoi.

Hem utilitzat per a Llorenç Nadal les mateixes frases que Joan Fuster utilitzà per a Joan Llorenç, cap de les Germanies de València[14], que són totalment aplicables al nostre biografiat.
Tenim una relació de tots els caps de família d'Alcoi de l'any 1442[15] i no hi apareix cap individu que porte el cognom Nadal, la qual cosa ens confirma la seua procedència de fora d'Alcoi. La primera persona habitant a Alcoi amb el cognom Nadal és precisament Nadal lo Mallorquí. Aquest malnom certament correspondria al seu origen mallorquí.

Quines van ser les causes de la vinguda de Llorenç Nadal a Alcoi? Crec que estic en situació de poder respondre a aqueixa pregunta. Baltasar Porcel al seu llibre Los chuetas mallorquines[16] em van donar llum per respondre.

A Mallorca, l'any 1435, el call o barri jueu va ser barrejat a l'igual que ho fora l'any 1391: els jueus es van convertir massivament al cristianisme. Un any després, la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, atorgava al Regne de Mallorca el privilegi de que "d'ací avant no puga haver en la illa, call ne sinagoga de jueus més de XV dies sota pena de confiscació de béns".


Naturalment, esta conversió en massa va ser fingida i això ho sospitaven també els cristians de l'illa. A partir de l'any 1478 la Inquisició obligaria a Llorenç Nadal, un d'aquests jueus conversos, xuetes o marranos, a fugir del Regne de Mallorca, i establir-se a Alcoi. Entre les llistes de jueus mallorquins conversos en 1391 existeix un tal Pau Nadal. Per tant el cognom Nadal és d'ascendència jueva, a més a més, la seua vinguda a Alcoi coincideix amb els anys de màxima repressió anti-semita a través de la Inquisició. Quan ja els agermanats alcoians s'han lliurat a l'obediència del virrei, Llorenç Nadal encara continuaria mantenint l'estandart, com veurem més avant, de l'ideal agermanat. Els jueus conversos esperaven que si triomfava la seua causa, es debilitaria o desapareixeria el funest tribunal de la Inquisició. És força significatiu que la primera notícia que tenim de Llorenç Nadal siga una referència a un càrrec eclesiàstic: sagristà; indubtablement el desig de no fer-se sospitós estava en el seu ànim.

Per tot el que hem dit, podem establir que Llorenç Nadal seria un jueu convers arribat a Alcoi provinent de Mallorca i fugint de l'extrema rigidesa de la Inquisició.

La manca de Llibres de Consells[17] d'estes dates, a partir del 1446 no n'apareix d'altre fins 1484, on s'hi troben els aveïnaments, ens priva de conèixer quina seria la data de la seua vinguda a Alcoi.

Per ara, la primera referència històrica que de Llorenç Nadal tenim, data del 1484, exactament del 8 de juny[18]. El Consell de la vila d'Alcoi l'elegeix per a sagristà i llumener de l'església de la Verge Maria[19]. A partir d'esta data fins a la seua mort, el primer dia del mes de març de l'any 1522, les notícies que d'ell tenim en són abundants. El 24 de maig del 1485[20] el Consell ordena que Llorenç Nadal no puga ser elegit, durant cinc anys, peiter de la vila per haver estat sagristà i llumener. Un any després, el 17 de març[21], arran un plet, a Llorenç Nadal li embarguen els seus béns. En aquests anys la professió que exerceix és la de peraire[22].

El 26 de novembre del 1498[23] arran un plet entre ell i Alim Çabé, moro de Muro, apareix-hi per primera volta el malnom de Mallorquí relacionat amb el seu nom.

La vespra de Nadal de l'any 1499[24] tornem a trobar a Llorenç Nadal, esta volta fent de testimoni, juntament amb Pere Moltó, en l'acte de l'inventari de l'argent restituït per mossén Margarit a l'església d'Alcoi.

El 26 de gener del 1503 Lluís Guerau, mercader d'Alcoi, ven a Llorenç Nadal un tros de terra situat a la partida del Camí de Penàguila amb un cens anual de 40 sous.

El mateix dia Llorenç Nadal ven a Joan Pardo, gallec, saig de la vila d'Alcoi, un hort que tenia i que lliura de cens a l' església d e la Verge Maria d'Alcoi anualment una certa quantitat d'oli. Per la lectura del document ens assabentem que esta propietat seua estava situada a la partida de Benisaidó. El preu de la venda és de 11 lliures i 10 sous de moneda del Regne de València[25]

El 19 de març del mateix any[26] en una reunió general del Consell d'Alcoi per tractar del preu del cafís de forment, Llorenç Nadal és un dels qui s'oposen a que el dit preu siga de 44 sous. Aquest any 1503 havia estat un any de gran fretura de blats[27].

Per notícies posteriors, acte de confiscació dels seus bens i que veurem més avant, ens assabentem que Llorenç Nadal era un home casat amb Aldonça, el cognom de la qual probablement fora Abad, ja que apareix un cunyat de Llorenç nadal anomenat Joan Abad, i que tenien tres fills: Llorenç, Miquel i Bàrbara.

El primer dia d'abril del 1511 el Consell d'Alcoi[28] va decidir que el fill de Llorenç Nadal, Llorenç, sabater, per raó d'haver vingut a viure a Alcoi, del que havia estat absent alguns anys, i per ser fill de la vila, siga lliure i franc de pagar alguns impostos com són els de murs i valls[29], taxa i cisa, excepte el de la carn. Per referència a ell prohibeix que altre sabater puga establir-se a Alcoi. Dos anys després i per resolució del Consell li va ser lliurat un préstec de cent reials, moneda del Regne de València, i en aquest mateix Consell s'alça la prohibició de no poder establir-se a Alcoi d'altres sabaters. Senyal inequívoca de la importància social de son pare Nadal lo Mallorquí.

El 6 de juny del 1514, Llorenç Nadal i Lluís Guerau van ser nomenats jutges comptadors de la vila. El seu salari era de 20 sous cadascú[30].

Durant els anys 1514-15 i 1515-16 Llorenç Nadal va ser elegit conseller, dada que ens informa, ja ho havíem apuntat dalt, de la seua pertinença a la classe dirigent municipal alcoiana[31].

En els comptes de la claveria del 1514-15 veiem com Llorenç Nadal cobra 50 sous per concertar lo relonge i un sou i 10 diners per adobar hun clau del relonge[32].

El 16 de març del 1517[33] tornem a trobar el malnom Mallorquí lligat a Llorenç Nadal quan aquest va ser acusat pel justícia de que el seu ase estava al camp de forment de mestre Blasco al Teular. La multa va ser de poca importància, un diner.

Al mateix lloc on hem dit que Llorenç Nadal va comprar una heretat a Lluís Guerau, al Camí de Penàguila, o pago del Molinar, del que en tornarem a parlar quan ens referim a la confiscació dels seus bens.

D'ací avant anem a veure la persona de Llorenç Nadal ja de ple en els esdeveniments de la Germania local. La seua participació ens servirà com a marc per realitzar un estudi d'ella.

L'interrogatori al que és sotmès Llorenç Nadal a Cocentaina quan va ser detingut, serà un inestimable document en el que hi veurem reflectides dades molt importants sobre la Germania alcoiana i els seus esdeveniments.

Finalment volem deixar palès que hi ha un tràgic paral.lelisme entre Llorenç Nadal i Joan Prats. Els dos tenien el mateix ofici: abaixadors[34], i els dos varen morir en circumstàncies semblants[35].


ANTECEDENTS DE LA GERMANIA.

Què van ser les Germanies? Entenem com a tal el moviment social que va afectar al Regne de València durant els anys 1519-23. Un moviment semblant va haver al Regne de Mallorca, però que, lògicament no serà objecte d'estudi del present treball.

Quines van ser les seues causes? Una sèrie de catàstrofes naturals com inundacions i secades, el terrible assot de la pesta, la fretura d'aliments i la constant centralització de la monarquia i la disminució de la importància del paper de les Corts (durant el regnat de Ferran el Catòlic sols se'n van convocar els anys 1484, 1495 i 1510) amb la conseqüent dosi d'autoritarisme per part dels funcionaris reials[36], són les causes que van actuar del detonant que va fer esclatar el moviment conegut per les Germanies. Totes estes causes van actuar sobre un permanent marc de lluita de classe agreujat per les circumstàncies ja esmentades. La negativa de la noblesa i l'oligarquia urbana a cedir parcel.les de poder a la mitjana i petita burgesia, l'oposició entre productors tèxtils contra exportadors, entre la burgesia artesana (menestrals) i la mercantil i un camperolat ofegat pels censos[37] componien aquest marc de lluita de classe que hem al.ludit abans.

Com molt bé diu García Càrcel[38] cal situar la gènesi de la revolta agermanada en l'inestable marc de la crisi dels sistema de producció feudal , en l'àmbit de les contradiccions entre les brusques "entrebades" de les forces de producció i el rígid aniquilosament de les relacions de producció.

Una de les característiques en l'actitud del moviment agermanat era el seu odi vers els musulmans. Aquests constituïen la base productora de les terres dels senyors, els seus odiats i declarats enemics (dels agermanats). Els mudèjars eren competidors dels camperols cristians, el moro treballava en condicions que el camperolat cristià no podia suportar. Per tot açò, els moros van fer causa comú amb els seus explotadors, la noblesa, contra els agermanats. Van ser víctimes del furor agermanat: les seues propietats van ser saquejades, van ser molts d'ells batejats a la força i alguns àdhuc degollats. Esclafats per la ideologia dominant els mudèjars van ser víctimes i transmissors d'aqueixa mateixa ideologia.

La noblesa era massa poderosa per a ser atacada frontalment pels agermanats, aleshores el que fan és privar a esta noblesa de la seua força productora: els moros. Més avant veurem esta qüestió referent a Alcoi i a la població mora veïna i la participació que en estes revoltes anti-musulmanes va tindre Llorenç Nadal.

Les causes abans esmentades com afecten a Alcoi? Anem a estudiar-ho de seguida.

Hi ha un fer evident. El creixement econòmic del sector artesanal tèxtil puja de manera indiscutible. En la documentació de l'època les referències a persones que pertanyen a aquests sectors productius són més nombroses que no en èpoques anteriors. Entre els oficis dels composats[39] veiem un gran nombre de persones relacionades amb la indústria tèxtil.

La importància que va assolir la manufactura de la llana a Alcoi determinà la creació el 9 d'octubre del 1497 de la Casa Social de la Fàbrica de Draps[40], els membres de la qual eren els qui formaven l'antiga Corporació Gremial. No oblidem que Llorenç Nadal era abaixador, ofici lligat a la llana.

El comerç dels productes alcoians ens confirma la prosperitat de l'activitat tèxtil. A falta de documentació escaient tenim el relat d'un agermanat alcoià, Jaume Martínez, que (Apèndix documental n. 9) esglaiat pel radicalisme de la Germania alcoiana, sembla que el seu fill formava part dels Tretze, i per tindre una excusa per absentar-se d'Alcoi "...del.liberà pendre roba de mestre Johan Doménech, tintorer, lo qual jamés és entrat en Germania, y de Pere Castelló e de la seua mateixa, e nar-se'n per vendre dita roba...". És dir, que si la producció tèxtil alcoiana no donara suficient excedent, Jaume Martínez no haguera pogut optar per aquest camí de comerciar amb draps alcoians per tal de fugir de la vila. Tenim ací, en aquest testimoni, la importància que va adquirir la producció tèxtil, però adonant-nos que la producció agrària encara era majoritària a Alcoi, que no deixarà de ser una població agrícola fins a la meitat del segle XVIII[41].

Durant esta època serà la primera volta que productes manufacturats a Alcoi siguen venuts més enllà dels mercats locals o comarcals.

Tenim altra prova de la prosperitat de la producció llanera. Als Llibres de Consells de l'Arxiu Municipal d'Alcoi[42] consten el nombre de caps de ramat d'Alcoi:

1514: 17.358 caps.

1515: 15.220 caps.

62 someres.

1516: 12.489 caps.

29 someres.

1517: 11.156 caps

42 someres.

És evident que són xifres oficials i que la realitat seria més alta i encara que la progressió siga a la baixa així i tot el nombre de caps de ramat és elevat. Llàstima que no sapiguem que percentatge d'ovelles que hi havia, però és clar que la matèria primera de la indústria llanera estava a Alcoi. No calia importar-la de Castella.

Per altra banda el floriment industrial llaner es traduirà en el camp econòmic en una època de prosperitat que serà visible en l'augment demogràfic d'Alcoi:

EVOLUCIO DELS FOCS D'ALCOI

1420: 277 focs [43].

1426: Hi havia 725 persones majors de 5 anys.

1427: 270 focs.

1429: 270 focs, 10 d'ells nihils[44].

1439: 270 focs, 8 nihils.


1442: 268 focs.

1451: 265 focs.

1452: 264 focs,

1481: 360 focs.

1492: 393 focs, 43 nihils.

1493: 412 focs.

1499: 366 focs.

1505: 493 focs.

1506: 492 focs, 103 nihils.

1510: 440 focs.

1511: 453 focs.

1514: 459 focs.

1515: 466 focs.

1516: 494 focs.

1518: 467 focs.

Veiem-hi un clar augment des del 1481, concretament a partir del regnat de Ferran el Catòlic[45].

El recinte urbà d'Alcoi estava format pel nucli primitiu del segle XVIII i d'un raval anomenat Pobla Nova de sant Jordi[46] edificat en els primers anys del segle XIV. Aqueix augment demogràfic obligarà a les autoritats alcoianes a la construcció d'un nou raval capaç d'acollir a tota aqueixa nova gent que acudirà a Alcoi atrets per unes millores econòmiques que no a tots afectaran, per això l'augment constant també dels nihils.

Conscients de la falta d'espai, les autoritats alcoianes faculten a Joan Alçamora, Tomàs Guerau, Gracià Margarit, Pere Aiç, Ramon Valls i a Jaume Aznar per a que "...fabriquen les parts y lochs y carrers de dit raval y com la dita obra se té a fer donant-los ple poder de fer dita obra y cases...". Així i tot aquest raval no serà començat a construir fins a la mateixa meitat del segle XVI, degut a les mateixes Germanies., i després a dificultats provocades per ella[47].

El camp alcoià patirà de ple una plaga corrent en aquella època, la de la llagosta. En efecte, el 16 de gener del 1513[48] el Consell alcoià per tal de combatre-la acorda que tots aquells que en les seues terres tinguen " de la dita sement de llagosta sia tingut llaurar aquella y fer guaret on dita llagosta haurà sembrada dita sement. E si algú haurà que no tendrà facultat de llaurar dita sua terra que dins X dies primer vinent haja de fer notícia als honorables officials per que aquells hi puxen provehir en forma que dita llagosta sia matada". En 1515 torna altra volta la plaga; per tal de fer-li front, el Consell decideix el 25 de març[49] fer un recapte de diners per afer front al dany que puxa causar dita plaga. Segons Vilaplana Gisbert, arran d'aquestes dues plagues, la vila "...como en otras ocasiones, (dió) pruebas de su fe y religiosidad, acudiendo a la protección de san Gregorio, cardenal arzobispo de Ostia, que tan poderoso había sido ante Dios en otras ocasiones para esta villa"[50].

A la plaga de llagosta s'afegeix l'escassetat de blats. Detectem esta fretura els anys 1514 i 1515. En el primer any el motiu n'és una secada, la vila no tindrà altre remei que comprar-li a Joan Pérez, veí de Xixona, 50 cafissos de blat al preu de 31 sous per cafís, un sou més que el preu normal per a l'any. El Consell el 8 de novembre del 1514[51] decideix que no haja enguany taxa, ja que les fiances de la vila estan en bon estat. L'any següent torna haver-hi necessitat de forments. El Consell del 20 de juny del 1515[52] és molt clar: "considerant que la collita de la dita vila lo present any sia poca...han del.liberat que sia tramés un home, expert en castellà, per dita necessitat de forment y que aquest home tinga poder bastant de comprar dossents cafissos de forment al menys for (preu) que porà".

Si observem en la relació del preu de forment, observarem que en l'any 1515 el preu del cafís puja quasi 10 sous en relació a l'any anterior, l'explicació la té, clar està, la fretura de blat que va haver aqueix any.

Heus ací la relació del preu del cafís de l'ordi i del forment. Veiem-hi que la tendència a l'alça és paral.lela a la de la ciutat de València segons les relacions que ens dona Ernest Cebrià[53].


ORDI FORMENT INDEXS DE VALENCIA

1510. 15 sous 1 diner. 32 sous 364'3.

1511: 11 sous 6 diners.24 sous. 345'3.

1512:13 sous.30 sous.370'5.

1513: 14 sous 7 diners. 32 sous 1 diner.387'5.

1514: 15 sous.30 sous.378'8.

1515: 14 sous 8 diners.39 sous 6 diners.433'5.

1516: 12 sous 6 diners.37 sous.387'1.

1517:13 sous 1 diner.36 sous.390.

1518:16 sous 6 diners.31 sous 4 diners.400.

1519:19 sous 1 diner.37 sous.410'2.

1520:15 sous 1 diner.36 sous 1 diner.765'8.

1521:45 sous 1 diner.100 sous 1 diner.1.101.


De 1511 fins a 1515 els índexs tendeixen a baixar, potser atesa la relativa normalització de la seua collita.

De 1516 fins a 1521 els índexs pugen ràpidament. L'any 1521 és l'any en el que el blat i l'ordi assoleixen un preu molt alt: 45 sous 1 diner i 100 sous 1 diner. Són els anys de la Germania.

L'encariment de la vida experimentarà un augment considerable. El preu dels arrendaments dels tres forns d'Alcoi n'és una prova:

FORN DE LA PLAÇA FORN DE RIQUER FORN DEL RAVAL

1510:170 sous.220 sous.281 sous.

1511:140 sous.222 sous.324 sous.

1512:180 sous.285 sous.361 sous.

1513:240 sous.335 sous.492 sous.

1514:241 sous.381 sous.522 sous.

1515:361 sous.585 sous.750 sous.

1516:423 sous.842 sous.922 sous.

1517:340 sous.421 sous.483 sous.

1518:310 sous.441 sous.600 sous.

1519:231 sous.622 sous.800 sous.

1520:601 sous.801 sous.800 sous.

1521:1.001 sous.1.103 sous.1.310 sous.

1522:520 sous.600 sous.741 sous.

A més amés podem veure l'encariment de la vida en l'arrendament dels molins de la vila:

1510:122 cafissos i 1 barxella.

1511:Idem.

1512: 115 cafissos, 3 barxelles.

1513:120 cafissos.

1514:113 cafissos.

1515:140 cafissos i 1 barxella.

1516: 174 cafissos i i barxella.

1517: 150 cafissos.

1518:163 cafissos.

1519:176 cafissos.

1520:182 cafissos.

1521:205 cafissos, 5 baxelles.

1522: 161 cafissos, 2 barxelles.

Abans de les Germanies tenim una conjuntura de crisi econòmica: augment dels preus i encariment de la vida, manifestat per, a la volta, encariment dels arrendaments dels forns i molins i en el preu de l'ordi i forment.

Una altra catàstrofe agreujarà la situació: la pesta. L'any 1519 la pesta va ser important a algunes zones del Regne de València com la mateixa capital, que obligarà a la noblesa a fugir d'ella. Tot açò va motivar que el Consell d'Alcoi el 22 de juliol dictarà algunes disposicions sobre l'assumpte. Efectivament, el Consell acorda que ja no s'acullga a més gent que, provinent de València, fuig de la pesta. Van acordar també que no es permetria l' entrada a la vila a ales persones que no porten un guiatge en el que hi conste que no té sa casa a València i "que si algú de la vila volia anar fora de aquella per negociar, que vaja ab bol.lari y que torne ab bolari, en altra forma que no portant bol.lari no sia acollit". També es prohibeix l'entrada als hòmes de Benifallim fins que no hagen passat 10 dies d'espera fora la vila d'Alcoi. Van ser elegides 50 ó 60 persones per a que guardaren els portals per a comprovar els guiatges[54].

Resultarien eficients les mesures del Consell alcoià ja que no consta que la pesta afectara Alcoi, cosa que si va succeir l'any 1523[55].

Altra circumtància que influirà en els esdeveniments posteriors són els saquejos que per part dels pirates berberiscs assolaren les costes de la Marina principalment. Com a exemple tenim una carta (Apèndix documental n. 2) que el Consell de Cocentaina, datada el 5 de juny del 1519, envia al d'Alcoi notificant-li que el Consell de la Vilajoiosa els mana ajuda, ja que "en lo dia de ayr una gran armada de turchs barrejaren Altea e mataren tota la gent que pugueren fins el senyor de Pollop (i) mataren moltes persones". El Consell alcoià ordena que envien resposta als de Cocentaina dient-los que enviaren la més gent possible per a ajudar als de la Maria i que es reunirien al Port de Tudons.

Totes estes incursions bèl.liques provocaren que les gents posseïren armes, armament que després anaren a utilitzar en els enfrontaments contra les tropes dels mascarats, nom amb el que eren coneguts els anti-agermanats. Com a precedent tenim una carta lliurada a la vila d'Alcoi el 12 de setembre del 1513[56] pel Lloctinent General del Regne de València ordenant, de part del rei Ferran el Catòlic, que "considerant les grans commocions de guerres que universalment són quasi per tota la crestianidat, e senyaladament les grans armades que per lo rey de França se són fetes, e de cascun dia se fan, per çò mana sa cathòlica magestat que totes les viles del present Regne y senyaladament aquexa (Alcoi) procuren tenir armes competents així particulars com encara la universitat...que sien cosolets y petos, piques, balleste y espingardes y alguns tirs de pólvora".

D'altra circumstància que va incidir en la crisi general és l'absentisme del rei en els assumptes del Regne de València[57]. En tenim un exemple, el 12 de març del 1517 el Consell de la Vila (Apèndix documental n. 1) rep una carta lliurada per la ciutat de València en la que es notifica que "aquesta ciutat es stat proveyt y hordenat de enviar enbaxada a la magestat del rey nostre senyor...per suplicar a sa Majestat per lo benefici y repòs de tots aquestos seus Regnes d'Espanya la sua benaventurada venguda sia molt presta, e per semblant mane servar furs y privillegis...haven delliberat donar avís aqueixa vila e Consell pregant-los vullau fer part...ab aquesta ciutat". El Consell alcoià davant d'esta petició de la ciutat de València decideix "que sien fetes letres a sa magestat del senyor rey per suplicar aquella que sa benaventurada venguda sia sens dilació y li placia manar los Furs y Privilegis atorgats aquest Regne, ussos y bons costums e llibertats sien servats y guardats". En tot açò hi ha un problema legal: si el rei no jurava els Furs no podia nomenar Virrei; per tant totes les disposicions manades per aquest funcionari no eren vàlides. Aquest serà, com veurem més tard, el justificant dels agermanats per a oposar-se a les disposicions del virrei.

Les condicions per a que es produeisquen les Germanies estaven donades, durant tres anys el Regne de València es va veure abocat a un desastre.

La clau pot estar i està en la famosa definició de Marx: "En un cert grau del seu desenvolupament les forces productives materials de la societat entren en contradicció amb les relacions de producció existents, dins de les que fins ara s'havien desenvolupat. Estes relacions,que són formes de desenvolupament de les forces productives, es converteixen en el seu fre. És llavors quan arriba l'època de la revolució social".


ALCOI AGERMANAT

Com i quan naix la Germania a Alcoi? Poques són les notícies que en tenim. El 28 de març del 1520 els jurats alcoians envien a València a Jaume Valls amb una carta per al Governador en la que li feien saber que a Alcoi algunes gents tractaven de formar la Germania[58]. El 17 d'abril els jurats envien a Bernat Martí "ab huna letra que los officials trameteren al senyor governador a causa de les despeses de la Germania que alguns volien fer en dita vila". En l'interrogatori fet a Llorenç Nadal el dia 1 de març de l'any 1522 (Apèndix documental n. 6) a Cocentaina li va ser preguntat si ell havia consitat a Alcoi la Germania, "conmovent lo dit poble en lo dit agermanament, llevant e absolvent lo oder als officials de la dita vila". Llorenç Nadal nega esta acusació dient que ell "no havia consitat lo dit agermanament en la dita vila de Alcoy ni tampoch llevat lo poder e jurisdicció als officials". Nadal lo Mallorquí es veu, lògicament, a mentir ja que com veurem més avant està ben documentada la seua participació en la Germania alcoiana des del principi, i la seua inclusió en la Junta dels Tretze, òrgan executiu dels agermanats d'Alcoi i veritable poder executiu d'Alcoi.

El 20 d'abril Bertomeu Sanç, trompeta i corredor del Governador de Xàtiva, va cridar pels carrers d'Alcoi una ordre del dit Governador prohibint la Germania. El mateix dia els jurats envien a Bernat Aleix a València a parlar amb el Mestre Racional[59] sobre els successos esdevinguts a Alcoi el dia de Pasqua (16 d' abril) per causa dels agermanats. Malauradament no sabem res en que van consistir els successos.

Pel que hem dit abans podem establir que la formació de la Germania a Alcoi es realitzaria durant els mesos de març i abril del 1520.

A la ciutat de València l'origen rector de la Germania va ser l'anomenada Junta dels Tretze. Per què aquest nom? La Junta dels Tretze era l'expressió de l'autonomia gremial respecte del control municipal. Per als enemics de la Germania, els mascarats, el número de tretze era una imitació del govern de la ciutat de Venécia. Per a Escolano el número feia referència a Jesucrist i els seus dotze apòstols[60].

La superestructura de la Germania alcoiana, igual doncs que a València, estava formada per la Junta dels Tretze. Llorenç Nadal va ser acusat de ser el cap, el sindich, d'esta Junta. La seua resposta va ser marcadament diplomàtica: "dix que és stat ell hu dels tretze". La falta de documentació escaient sobre el gremialisme de l'època ens impossibilita d'aprofundir en la relació Germania-Gremis a nivell local.

Els membres que formaren part de la Junta dels Tretze a Alcoi van ser Miquel Mataix, Gaspar de Puigmoltó, Pere Arcaina, Rodrigo Martínez, Joan Verdú, Joan Garcia, Gracià Bernabeu, Geroni Blasco, Lluís Arcaina, Joan de Puigmoltó, Joan Aiç, Llorenç Nadal i Ginés Bellvert.

Els focus revolucionaris de la Germania van ser: València i el seu territori, Ribera del Xúquer (Alzira, Sueca i Cullera); Vall d'Albaida i muntanyes perifèriques i meridionals (Xàtiva, Albaida, Ontinyent, Biar, Alcoi) i el Camp d'Elx amb Oriola.

El focus reconegudament reaccionari va ser el Maestrat i els Ports, amb Morella, Sant Mateu, Benassal, Culla, Atzeneta, Albocàsser, les Coves etc... També va ser antiagermanada l'Horta de Gandia[61] i el Comtat de Cocentaina encara que els seus habitants van participar en el saqueig de la seua moreria.

En un principi el rei Carles va simpatitzar amb els agermanats influït segurament pels seus consellers flamencs però les pressions nobiliàries i la seua necessitat de diners per a les seues aspiracions imperials el van fer canviar d'opinió.


El 10 d'abril del 1520 el rei nomena a Diego Hurtado de Mendoza, fill bastard de l'arquebisbe de Toledo, el famós cardenal Mendoza, com a virrei del Regne de València i de Catalunya. El 24 els jurats de València prohibeixen la Germania. A finals de maig tenen lloc a València uns motins populars, com l'alliberament del pres Antoni Pavia i l'assalt a les cases de diverses autoritats. L'11 de juliol el rei prohibeix als oficials tindre armes i utilitzar-les. Abans, el 28 de juny, mor el creador de la Germania Joan Llorenç.

A Alcoi el 23 de juliol els jurats reben una carta del rei, datada a Brusseles (Apèndix documental n. 3) en la que comunica que havent-se assabentat que el poble d'Alcoi "se ha adezenado y fecho unión y germania con el pueblo de València y con otros, en mucho deservicio nuestro y danyo (sic) de la república" ordena "revocays y renunciays a la dicha unió y germania" i que li envien ajuda militar al virrei. Adjunta, data a Xàtiva l'11 de juliol, va una carta del mateix virrei cominant el compliment de l'ordre reial. L'haver rebut aquestes dues missives farà que els jurats convoquen Consell General on hi assisteixen alguns membres de la Junta dels Tretze. Per tal que estigueren-hi presents tots els seus membres (els de la Junta dels Tretze) el Consell General es convoca altra volta per al dia 25 on hi acudeixen el justícia, jurats,el mustaçaf i els consellers. De la Junta dels Tretze hi assisteixen onze, entre ells Llorenç Nadal. Una volta llegides les cartes del rei i de virrei, el justícia, els jurats i els consellers acorden que estaven prests a obeir aquelles "y complir los manaments en aquelles (cartes) contingudes". Els agermanats els van respondre que abans ells "havien de parlar ab los altres de dita Germania". Estant discutint sobre l'assumpte "hoyren los ataballs per los carrers de la dita vila fent alardó ab armes y bandera". L'intent de coacció i de demostració de força que aquest desplegament fet pels agermanats representa és evident.

A l'endemà, Gracià Bernabeu presenta al Consell la resposta dels agermanats a les cartes abans esmentades. La transcripció d'ella és la següent[62]:

"Per vosaltres honorables justícia y jurats de la present vila de Alcoy no.s és stada presentada una lletra dihent ésser de sa sacra majestat, manant-nos en aquella que a l'ora, en deserrocassen y desajuatssen y que totes les insignies de guerra, con són atabals, banderes, pífans, artelleria, en poder de son llochtinent, don Diego de Mendoza, haguessem de lliurar. Al que senyors nosaltres, com a fidelissims vassals de sa Cesàrea Majestat, en servey de la qual som tot temps promptes y aparellats pedre la vida y bens nostres, tots unànims y concordes en una voluntat, havem deliberat que, attenent y considerant dita letra no venir de sa sacra real majestat, no obeir aquella tant que los embaixadors de la ciutat de València y viles reals de aquella tramesos a sa sacrareal majestat de sa voluntat, plenerament nos certifiquen y informen.


Los sindichs del poble de la vila de Alcoy".

Importantíssim document que ens assabenta de l'esperit de fidelitat que en tot moment demostren a la figura del rei i el seu menyspreu total del virrei. Postura assentada jurídicament ja que, com hem dit abans, el rei no havia jurat encara els Furs de València i per tant no podia nomenar virrei, i si ho havia fet era una decisió il.legal i òbviament la persona elegida no tenia cap respatller legal i menys encara les seus decisions.

El Consell en virtut de la intransigència dels agermanats li escriu al virre pregant-li que conserve la vila d'Alcoi " a servici de la cesàrea real majestat". La qual cosa és una invitació a que el virrei ocupe militarment Alcoi.

El 26 d'agost el Consell rep una carta del virrei en la que ordena "por lo que soys obligados a la fidelidad de la cesàrea Majestat, con toda la mas gente de pie como de cavallo que pudesadeys (sic) steys aparejados con vuestras armas para que acudays a donde os escribiré[63]". El Consell decideix obeir la carta però la realitat era que el Consell no estava en condicions de fer-se escoltar, la vila d'Alcoi estava en mans dels agermanats. El poder oficial estava en mans del Consell però l'efectiu en la Junta dels Tretze. Per tal d'estimular al Consell alcoià per a que siguen complides les seues ordres, el virrei els comunica en altra carta, datada a Dénia el 3 de setembre, que els seus serveis serien tinguts en compte i més tard recompensats, " no os faltaran en su tyempo y lugar assí en general como en particular de vidas y mnercedes".

Una de les característiques del moviment agermanat ve determinada per la supressió d'alguns impostos i per una preocupació moralista sobre l'ús que fan els oficials locals de les finances. A Alcoi el 26 d'agost[64] el Consell per evitar escàndols decideix suprimir els diners de la cisa[65] de la mercaderia, o siga de l'entrada i eixida de productes comercials. La decissió del Consell alcoià és una mesura demagògica per tal d'atraure's als agermanats o obligada per les circumstàncies.

El 18 de setembre Francesc Bodí, justícia, Bernat Miralles, Valentí Berenguer i Ausiàs Martí, jurats, juntament amb els consellers aplegats a la casa de la Cort decideixen, degut a que els agermanats volien fiscalitzar els comptes d'Alcoi fets en dies passats, accedir als seus propòsits " y açò a causa de levar algunes murmuracions dels vehins y habitadors de dita vila". Els agermanats Joan Pérez, Gracià Bernabeu, Jaume Pérez i Miquel Balaguer digueren que ells havien fet saber ahir, a la lotja de la plaça, als jurats que ells volien mirar i examinar els comptes dels clavaris ja que es sospita que hi ha algun frau i ells, dits jurats, "ab bones respostes jamés havien posat en execució, per lo qual vos requeriem ab molta instància que per servici del senyor rei e conservació de la cosa pública que volguesen metre en execució dites requestes". La resposta del Consell, com he assenyalat abans, va ser positiva i els agermanats van poder fiscalitzar tots els comptes de la vila. Van ser testimoni d'aquest fet Pere Pasqual, prevere, i el frare Bernat Valls, prior del convent de sant Agustí. Sembla que no va ser trobada cap anormalitat ni frau ja que no se'n torna a parlar més.

El 29 d'octubre el Consell ordena que el cambrer venga a les persones pobres de la vila el cafís de forment a 34 sous. El preu oficial per a eixe any era de 36 sous i un diner. Resta clar que és una mesura demagògica per part del Consell per tal d'atraure's a la classe més necessitada i miserable.

En març del 1521 Ontinyent i Cullera es passen al bàndol anti-agermanat. El 28 de maig es feu a Alcoi l'elecció dels nous jurats. El sistema de l'elecció era el següent: els jurats anteriors i que deixaven, doncs, el càrrec, elegien cadascú d'ell un candidat, i aquests sis, jurats i candidats, n'elegien sis més, els noms dels quals eren ficats en uns redolins de cera i col.locats en un bací d'argent, després un infant en treia tres, el primer d'ells passava a ser jurat en cap. En esta elecció Bernat Miralles va elegir a Ginés Blasco, Ausiàs Martí a Pere d'Alçamora i Valentí Berenguer a Joan Blasco. Aquests sis van triar com a candidats a Lluís Guerau, Bertomeu d'Alçamora, Bertomeu Sempere, Pere Valls, Joan Doménec i Andreu Gisbert. Van ser elegits nou jurats Lluís Guerau, jurat en cap, Pere Valls, juart segon, i Bertomeu Sempere, jurat tercer. El justícia de 1521 era Damià Margarit[66].

Com eren les relacions entre els agermanats i els que no ho eren? Una carta del Consell de Xixona datada el 24 de maig ens ho acalareix. En ella es diu que el Consell xixonenc s'havia assabentat que els agemanats alcoians tracataven d'expulsar d'Alcoi els qui no ho eren, "que si algunes greuges se faran em aquells (els no agermanats) no poran resistir, los rematau en aquesta vila a hon seran enparats e defessos[67]". La resposta del Consell alcoià va ser la següent:

"Molt magnifichs y virtuosos senyors. Vostra visrtuosa y magnífica letra havem rebuda ab molt amor y consolació, de la qual vos restam en gran obligació, y del contingut en aquella per ara no tenim nenguna necessitat, però si la tenim no restaria de aparar-se de vosaltres, com de germans y així poder fer compte de vosaltres en qualsevol necessitat que us occoregués, no fallant que de lo contrari seria gran ingratitud y siau certs que la dita letra vostra, y que en lo esdevenidor se mostre quant és virtuosa, la farem registrar en lo Libre de Consells de aquesta vila y que se mostre als esdevenidors la concessió y bondat vostra, fent si nos comanen tots temps a vostres magnificències, les quals nostre Senyor Déu guarde, com desigam.

De Alcoy a XXV de maig any Mil DXXI".

Més avant hi veurem com la pressió exercida pels agermanats farà que, en efecte, alguns alcoians enemics de la Germania hagen de fugir d'Alcoi.

El mes de juny els agermanats són derrotats pel duc de Sogorb a Almenara. Per la seua banda els agermanats el dia 3 del mateix mes conquisten l'estratègic castell de Xàtiva.

El 24 de juny del 1521 el Consell alcoià[68] decideix que "degut a la turbació que és huy en lo Regne és estada deliberat, tots concordes e nengun no discrepant, que considerant quantes gents desmandades van per lo dit Regne y porien alguna nit, hora acapatada, entrar en dita vila y dampnoficar aquella y encara que alguns habitadors de la vila desmandats porien de nit secretament eixir de aquella per a fer alguns mals, per evitar lo dessus dit", es decideix "tancar les portes de la vila cascuna nit" i que alguns homes "roden la dita vila", L'altre acord és que el justícia " que és lo cap de la universitat y representa la persona de la real majestat del rey, tinga en custòdia la casa de sent Agustí per que és la major fortalea de la vila". El tercer i últim acord és la prohibició, degut a que l'"anyada ésser flaqua de collites", de traure vitualles de la vila sota pena de 60 sous. El Consell semblava tornar a recuperar la iniciativa executiva. Però la tasca de la Junta dels Tretze no minvava. Tan segurs estaven del seu domini sobre Alcoi que àdhuc van arribar a ordenar al justícia que fera una crida pels carrers d'Alcoi "manant a alguns que se són absentat de la vila, a causa de turbació que és en lo món, que.ls sia donat temps fins a demà diumenge a que les huit hores sien tornats a al dita vila", ordenen també que els que se'n vulguen anar que no puguen traure d'Alcoi "armes ni vitualles". El Consell en una reunió celebrada el 28 de juny[69] es plega a les condicions dels agermanats "per levar scandels i tumults en lo poble". Res més podia fer el Consell. Oposar-s'hi haguera representat un enfrontament sagnant amb la Junat dels Tretze.

Els agermanats ja són l'únic poder a Alcoi i el seu radicalisme anirà en augment.


VIOLENCIA AGERMANADA

la figura més representativa del radicalisme agermanat a la ciutat de València va ser Vicent Peris, desconegut en el període moderat, que passa a ser líder quan se li encomana la capitania militar després de la de rrota d'Almenara.

El 3 de juliol Peris va assetjar el castell de Xâtiva que va ser finalment conquistat el dia 14. Per estes dates els agermanats sota les ordres d'Estellés són derrotats a Castelló de la Plana pel duc de Sogorb el qual manprén una feroç repressió sobre els agermanats.

A Alcoi el 2 de juliol el Consell, davant d'una petició del virrei demanat hòmens per al seu exèrcit, acorda "que sia feta consulta al senyor virrey, ab home propi, notificant-li com la universitat està en moltes fahenes de batre y segar y així fon clos". El Consell s'escusa en l'ocupació dels homes d'Alcoi en les tasques agrícoles per a no lliurar-li efectius per a l'exercit mascarat; la veritat era que el Consell és conscient que la seua autoritat é snominal davant un poble guanyat pels agermanats, la seua crida d'allistament no haguera estat obeïda.

Pel mes de juliol un capità dels agermanats d'Oriola, anomenat Palomares, va tractar de saquejar la vila de Cocentaina, lloc on el virrei havia passat algun temps en fugir de València en els primers temps de la Germania. Assabentat d'açò en Ramon de Rocafull, senyor d'Albatera, que estava a la vila de Moixent, es vadirigir cap a Cocentaina per tal de frustar la temptativa de Palomares[70]. En el ja esmentat interrogatori de Llorenç Nadal recollim dades interessants sobre aquest episodi. Nadal lo Mallorquí és acusat d'var anat a Oriola a cridar a Palomares per a que vinguera amb els seus homes a Alcoi per lluitar contra el virrei. Llorenç Nadal nega esta acusació i diu que va ser Joan Arcaina i un altre els qui anaren a cridar a Palomares no a Oriola sinò a la Vall d'Elda on era el dit Palomares.

Palomares davant l'oposició de Ramon de Rocafull no va poder complir els seus dessitjos d'anar contra Cocentaina.

El 7 de juliol als agermanats alcoians els va demanar ajuda en hones els agermanats de València i d'altres pobles. La Junta dels Tretze consulta la partició amb les autoritats alcoianes, les quals van decidir aconsellar no enviar gent ninguna ja que el virrei ho havia prohibit i, a més amés, la vila d'Alcoi debia ser guaria degut a les circumstàncies actuals ja que alguns pobles, com el cas de Xàtiva, havien estat assetjats (al.lusió al setge del castell de Xàtiva per part de Peris). També va acordar el Consell comprar "dos tirs de foch (canons) bons y suficients con la dita vila no hi haia nengun per a defendre aquella en servici de la cesarea real majestat"[71].

El 17 de juliol les forces agermanades són altra volta derrotades a Morvedre.

Pocs dies després, el 25 de juliol, els agermanats assolien la seua unica victòria sobre els mascarats. Esta va tindre lloc a Gandia i va obligar al virrei a refugiar-se a Peníscola. Envalentonats els agermanats van solicitar ajuda a Castella, Aragó i Catalunya.

Quina va ser la participació que van tindre els alcoians en esta batalla? Altra volta l'interrogatori de Nadal lo Mallorquí ens ho aclareix. Llorenç Nadal i el seu fill Miquel, en companyia de Lluís Torregrossa l'hostaler, Ginés Bellvert, Geroni Pasqual i d'altres més en número d'uns 25 o 30, sense armes, anaren a Gandia portant una carta del Consell per a Palomares dient-li que no podien anar a ajudar-lo. Crida l'atenció que per anar a portar una lletra a Palomares calguera tanta gent i més sense armes, es pot supondre que tots aquests individus anirien a ajudar a les tropes de Peris en aquest enfrontament; d'altra circumstància que fa dificil de creure el testimoni de Llorenç Nadal, forçat segurament pel desig de salvar la vida, és wque obeiren la decisió del Consell alcoià de no enviar ajuda alcoiana als agermanats de la Safor. En esta època el Consell alcoià no té cap influència sobre la Junta dels Tretze. Per tot açò podien establir que un grup d'alcoians van participar en el trencament de les forces anti-agermanades. A més a més la seua participació, com ara veurem, el els esdeveniments posteriors arran la victòria de Gandia va ser de primera línia.

La victòria agermanada deixava en mans de Vicent Peris una gran zona amb abundant població musulmana: L'Horta de Gandia, la Vall de Gallinera i d'Alcalà, Vilallonga i el Comtat de Cocentaina. Ja hem dit, en tractar dels antecedents de la Germania, que una de les característiques d'aquest moviment social era el seu furor anti-musulmà. No oblidem que el moro treballava per als senyors nobles, enemic principal dels agermanats. Els moros van ser batejats a la força i les seues hisendes saquejades, àdhuc alguns d'ells seran eliminats. El supost zel religiós encobria un procés tendent a reduir el desenvolupament soci-econòmic de la societat musulmana dins i fora del marc senyorial, expressat en un llenguatge religiós, amb la consigna del frare de Xàtiva Miquel Garcia: "Visca la fe de Jesucrit i guerra contra els agarens".

Ja abans de la batalla de Gandia havien estat saquejades les moreries de València, Bétera, Nàquera i Serra.

La població musulmana de la Safor va ser a l'instant víctima del furor agermanat. En aquests esdeveniments va participar Llorenç Nadal. En els eu interrogatori diu que després de la batalla de Gandia anà a casa d'Alí Bodach, moro tintorer, i li va prendre una "manaquega plena de matos" (?) però que aquest moro era molt amic seu i "que li va prometre tornar-li-ho prompte" (!). Interrogat si havia pres altres coses a Gandia, Llorenç Nadal respon negativament però que el seu gendre i els seus fills, Llorenç i Miquel, i Geroni Pasqual "prengueren de casa de Gulla Lomani...cuir, argent...i una peça de seda" i estant a la Pobla del Duc li van dir que havien venut un pitxer d'argent. Preguntat per què no els va reprendre, Nadal lo Mallorquí respon que no li va donar importància, "no y pensà pus", van ser les seues paraules.

En les averiguacions judicials que es fan a Cocentaina i que es poden trobar al Llibre de Batlia de l'any 1525, llegim-hi que el 14 d'abril, segons el testimoni donat per Jaume Margarit, durant el saqueig de l'Horta de Gandia uns alcoians, que el testimoni anomena "hu que.s diu Verdú...hun tal Pasqual...Abdón Cantó y Valentí y Anthoni Pérez" van robar set bous d'un moro de Beniarjó anomenat Alí Rusayd.

Després de la victòria de Gandia, Peris es dedica a incursions amb batejos més o menys forçosos a Xâtiva, Gandia, Oliva i Marquesat de Dénia. A Polop foren passats per la ganiveta de sis-cents a vuit-cents moros. Paralelalemt a les activitats de Peris de Peris, el célebre aventurer agermanat, el capità Bocanegra, batejà forçosament a Vilallonga uns 4.000 agarens i els feu pagar 15 sous per cada casa[72].

Els moros del Comtat de Cocentaina, el 60% de la població total del Comtat[73], anaren ben aviat a engrossar la llista de saquejats i batejats a la força, ja que cinc dies després de la batalla de Gandia la moreria de Cocentaina era assaltada. Els seus autors, els mateixos habitants de Cocentaina, malgrat ser una població totalment anti-agermanada, degut sobretot a l'acció del seu comte Rodrigo de Corella. El mateix Llorenç Nadal quan li pregunten pel nom dels agermanats de Cocentaina respon que no "sab que nengu hi havia anat" a Alcoi per a fer la Germania a Cocentaina. Abans del saqueig el comte de Cocentaina fa una crida el 16 de juliol per a que els moros, juntament amb els seus bens i famílies, entren dins la moreria i no n'isquen. La mateixa crida va ser feta a Muro, Alcudia i Gaianes. A l'endemà, Miquel Sanç, batlle de Cocentaina, mana als encarregats de la moreria, Çahat Guallit, Ubaydal Chinchuna i Mahomat Xativí,que, sota pena de 500 florins d'or, tanquen i adoben la moreria. Tot inútil, la moreria seria saquejada. Hi van participar a més a més de la pròpia gent de Cocentaina homes de Penàguila, Alcoi i Xixona. El 24 de desembre del 1521 el moro de Muro Azmet Moratallí acusava a Llorenç Nadal i al seu fill Llorenç d' haver-li furtat 300 caps de bestiar que tenien ell i el seu gendre[74].

Davant de tot açò els musulmans es van veure obligats a fugir a les muntanyes properes: Serrella i Bèrnia. En un memorial solt datat el 16 de juliol del 1524 i que es troba a l'Arxiu Municipal de Cocentaina, al llibre de Cort del Justícia del 1521, trobem-hi una narració del saqueig de Benitaher, poblat moro entre l'Alcudia i l'Alqueria d'Aznar. Alguns musulmans trigarien en tornar-hi, d'altres ja no tornarien més A la mateixa Cocentaina es van arrendar 32 cases de moros fugitius, d'entre elles la de l'alfaquí Chico i la de l'alcadí Alí Surai. A Muro el total de cases arrendades va ser de 16. La quantitat arreplegada per aquests arrendaments va ser de 1.329 sous a Cocentaina i 1.002 a Muro. L'estat material dels musulmans va restar reduit a tant poca cosa que el mateix any 1521 no van poder ser collides les rendes de les alqueries del Comtat i la cisa de Muro ja que "per la dita causa se.n són anats tots (els muoros) del dit lloch e són estats saquejats, entant que huy no tenen que mengar ni poden pagar cisa alguna[75]. En el relat del saqueig de Benitaher es diu que "en lo any DXXI lo dit loch estigué despoblat e robat per causa de la Germania".

Arran de la victòria de Gandia el poder agermanat per estes terres era incontestable. El senyor de Planes, Guillem Ramon Olzina, aconsella els seus subdits que juren la Germania. En l'acta de renuncia a ella feta pels mateixos veïns de Planes el 24 de febrer del 1522, document encapçalat per Joan Català, batlle, Ginés Agulló, justícia, Joan Vidal, mustaçaf, i pels jurats Pere Cebrià i Lluís Domingo, llegim-hi que "tota o la major part dels vehins y abitadors de la dita vila de Planes en nostres noms propis y en nom de la dita huniversitat de la dita vila, atenent e considerant en lo mes de juliol en lo any M D XXI, aprés romput lo camp de Guandia (sic), la major part dels vehins y abitadors de la dita vila, de provissió, llecència y exprés consentiment del noble don Guillem Ramon Olzina, senyor de Planes, aguera feta jermania...per estalviar la terra segons tot lo present Regne havia fet"[76].

Alguns moros de Cocentaina, fugits a les muntanyes, es van veure obligats a dedicar-se al bandolerisme per a poder subsistir, arribant a matar a dos cristians en el port de Salem, la qual cosa va obligar a la vila de Cocentaina a enviar-hi hòmes a perseguir els improvisats bandolers. La captura d'un d'aquests roders i el seu posterior assassinat a Beniarrés a mans de Jaumot Ferrando va estar a punt d'aconseguir un alçament dels moros de Beniarrés[77]. D'altres moros fugiren cap a la Bèrnia, a l'igual com faran després arran la seua expulsió del Regne de València en l'any 1609.

El bateig dels moros va originar un greu problema. Ja al principi de la segona revolta d'Al Azraq en l'any 1275, els moros d'estes zones també van ser batejats pels cristians partidaris d'en Miquel Peris, cap d'una facció que s'oposava a la noblesa, concretament el dia de sant VIcent del 1278 van ser alguns moros del Raval de Cocentaina batejats a la força[78]. Eren realment cristians els moros batejats a la força? Mentre la qüestió es resolvia, el lloctinent del procurador general de Cocentaina fa una crida per a que "fins tant sia declarat e determinat si los novament batejats són vertaders cristians o no", no beguen vi ni juguen a cap joc, baix pena de 60 sous ni que entren al bordell ni gosen jaure amb dones cristianes, ja siguen públiques o no, sota pena de mort[79].

La qüestió es resoldria anys després amb l'obligació per als moros de ser fidels a la fe a la que havien estat convertits a la força.

Però, com afecten aquests esdeveniments a Alcoi? Des de la seua fundació en 1256, Alcoi no havia tingut moreria, sols hi havia presència musulmana a les partides rurals de Barxell i Xirillent. No sabem si aquests moros continuaven habitant-les en 1521. Si així va ser, ells també rebrien el furor religiós agermanat. Per ara cap document fa referència a aquests fets a Alcoi. Això sí, els agermanats locals van a anar a saquejar i a batejar a la força als mudèjars de la comarca. L'únic document que he trobat que faça referència directa a Alcoi es tracta del testimoni de mestre Nadal, que va ser acusat d'auxiliar els agermanats, datat el document el 22 d'octubre del 1521 (Apèndix documental n. 5). En aquest testimoni mestre Nadal diu que el dia del saqueig de la moreria de Cocentaina, ell estava a Alcoi "e veu alguns de Alcoy que volien venir a Cocentayna, dels quals veu a frare Lloret e frare Terol, e digueren al dit confessant que hon anava, si anava a Cocentaina, e el dit responen los dix que no, si no que se anava a Penàguila". Els dos frares que fa referència mestre Nadal serien dos agustinians, ja que la la vila d'Alcoi posseia un important monestir des de l'any 1338, fundat per Na Margarida de Llúria[80]. L'alta clerecia va assimilar-se plenament a la noblesa. La clerecia baixa, al contrari, va estar integrada en el front revolucionari. Es destaquen alguns frares com Miquel García de Xàtiva. El Llibre d'Antiquitats enregristra la participació de divuit frares a la revolta. serien aquests dos frares agustinians d'Alcoi els qui batejarien els moros del Comtat? Probablement sí. Tornat a Alcoi, mestre Nadal hi estigué uns dies i va comprar-hi una se a frare Lloret per dos reals castellans. Un altre dia anant pels carrers d'Alcoi va veure a uns moros de Cocentaina i els va preguntar si el seu ase era d'algú d'ells, en aqueix moment va arribar un soldat i els va dir als moros O, perros! Encara estau ací, volent-los matar. Gràcies a la intervenció de mestre Nadal els moros van poder retorner a Cocentaina sans i estalvis. Després se li va apropar un altre moro dient-li que l' ase era d'ell "e dona-li dos reials e prengué e se'n portà lo ase". La qual cosa ens mostra que els dos frares no sols es dedicarien a batejar sinò també participarien el ssqueig dels béns dels moros. El testimoni de mestre Nadal va ser reafirmat per Francesc Mallol. La causa de l'anada de mestre Nadal a Penàguila tenia l'objecte de portar medicaments als ferits de Penàguila en la batalla de Gandia. El cap dels agermanats de la vila de Penàguila va ser en Miquel Doménec.

Davant la falta de queviures que la guerra va crear, el Consell alcoià va ordenar el dia 25 d'agost que els forments que tinguen els veïns de la vila siguen recollits en una casa comuna per a que foren conservats i guardats per a tots els alcoians[81].

Vicent Peris mentre tant, en marxa victoriosa va dirigir-se a Oriola, cercant no sols la conquista del castell, sinó potser, com li atrubueix Viciana, "l'ajuntament amb els Comuners de Castella".

Part de l'exèrcit agermanat és derrotat estrepitosament a Oriola el 27 d'agost d'aquell 1521, fet que va originar una singular matança -més de 1.000 agremanats- i un cruelíssim saqueig que denunciaren tots els cronistes. Escolano diu que "el saqueig del marqués de Vélez va ser tant exorbitant que arrassaren fins i tot les finestres i portes de les cases i se les emportaren juntament amb les banderes". Les protestes dels oriolans al rei per aquest saqueig proliferen en la documentació. Peris, que es va incorporar tard a la batalla d'Oriola, i això fou potser la clau de la derrota, s'enbarcà a la Vila Joiosa cap a València.

El 8 de setembre del 1521 Peris entra a València tractant de frenar la propensió a la rendició de l'abatuda ciutat. Pocs dies després, el 22 de setembre, fa la seua entrada a la ciutat l'infant Enric d'Aragó, pare del duc de Sogorb, que tindrà una extraordinària activitat lenitiva, suavitzador de tensions i tendent a la pacificació.

Peris, fins tant, es desplaça al front septentrional i és derrotat a Morvedre. El 19 d'octubre els jurats agermanats de València renuncien a llurs càrrecs i hom fa una elecció segons el criteri tradicional, al marge del privilegi de Pere el Gran invocat pels agermanats[82].

El 14 de setembre els jurats de València (Apèndix documental n. 4) escriuen una carta al justícia i jurats d'Alcoi en demanda de blat. Estes provissions les portaria a València el cronel Lluís Mollà i en total eren un 96 cafissos i 5 barxelles. La fretura de blats a la ciutat de València era aclaparadora; Alcoi gràcies a les partides rurals de Barxell, Polop, Canal i Mariola estava en condicions de retre-li alguna quantitat, encara que esta fora petita; la vila d'Alcoi també en necessitava. Però el blat trigaria en arribar a València. El 12 d'octubre en una altra carta lliurada pels jurats de València als de Cocentaina (Apèndix documental n. 8)consta-hi que els carros amb el blat d'Alcoi i Penàguila estaven aturats degut a aque el senyor de Planes, del qui ja n'hem parlat, juntament amb els seus vassalls moros, estava a l'aguait per tal d'apoderar-se'n. Preguen els jurats de València que els de Cocentaina "donen e trameten alguna gent per acompanyar dites recues fins que estiguen en segur per a que vinguen lliberament a la present ciutat, la qual té molta necessitat de dit forment".


El dia 21 d'octubre el Consell alcoià celebra una interessant sessió en la qual rebutgen enviar 4.000 ducats al virrei perquè "lo amprech no.l fa lo rey sinó los cavallers, que no tenen per bé que se faça tal sindicat e així fon clos". Resta plasamada en esta frase la raó fonamental que va motivar la Germania: la lluita contra la noblesa que estava acaparant mé spoder que el que el dels Furs li atorgaven, d'ahí que altra condició dels agermanats fora el respecte total a dits Furs i llibertats del Rgne de València. Assisteixen al Consell General Andreu Gisbert, lloctinent del batlle, Joan de Puigmoltó, lloctinent de justícia, els jurats Pere Valls i Bertomeu Sempere, Pere Margarit, notari, Pere Moltó, Gaspar Bernabeu, Joan Aiç, Joan Moltó major, Pere Arcaina major, Madal Moltó, Francesc Espinós, Pere Andreu Moltó, Lluís Sempere, Joanot Blasco, Gaspar Just, Ginés Torregrossa, Bernat Pérez, Damià Blasco, Gaspar Cantó, Joan Pérez fill de Joan, Joan Pérez fill de Benat, Bernat irles, Guerau Doménec, mestre Miquel, sastre, Jaume Navarro, Doménec Giner, Lluís Arcaina fill de Macià, Gracià Bernabeu, Ciprés Abat peraire, Joan Miralles fill de Gracià, Llorenç Nadal, Gabriel Pérez, Ausiàs Vilaplana major, Joan Arcaina fill de Bertomeu, Baltasar Pastor, Andreu Bosch, Andreu Barratxina, Geroni Margarit, Lluís Monllor, Jaume Botella, Perot Payà, Francesc Garcia, Bernat Giner, Joanot Castelló fill de Bertomeu, Miquel Maçana, Joan Gironés, Andreu Berbegal, Pere Irles, Antoni Ros, Andreu Blanes, Francesc Amorós, Vicent Pedrell, Lluís Torregrossa, Perot Sempere, Joan Martí fill de Bernat, Bertomeu Reig, Lluís Llopis, Gaspar Matarredona i Francesc de Muret.

Aquesta seria la darrera victòria agermanada a Alcoi.


FINAL DE LA GERMANIA I REPRESSIO

Tením molt poques dades documentals sobre el final de la Germania d'Alcoi. Els Llibres de Consells res ens diuen, tan sols al Baldufari del notari Joan Bodí (1496-1531) trobem una petita referència. està datada el 20 de setembre de l'any 1521 i diu així: "Item, acte y renunciació de la renunciació de la Germania en virtut de huna lletra real". No he pogut averiguar el texte d'esta lletra reial però aquest renunciament no va impedir un mes després, com hem vist en el capítol anterior, que el Consell alcoià, al qual hi assitiren síndics de la Junta dels Tretze, negue al virrei un prèstec de 4.000 ducats. Els més destacats dels agermanats alcoians continuarien, però, en la seua tasca revolucionària. El 22 de setembre Vicent Peris és derrotat a Morvedre. El 13 d'octubre es executat Bocanegra, el cèlebre andalús agermanat. El 21 del mateix mes el virrei publica un perdó general "per qualsevol delictes populars encara que sia de crims de rebel.lió i de lesa Majestat", del qual són exceptuats 51 persones[83]. El 9 de novembre entra el virrei a València, sols resten fidels a la Germania Alzira i Xàtiva, amb les quals tindrà contactes Llorenç Nadal. Esta persistència seua en les idees agermanades li costaria la vida. El 18 de novembre es realitza el primer atac a Alzira per part dels mascarats; trigant, juntament amb Xàtiva, un any en rendir-se.

El 27 de novembre Llorenç Nadal i el seu fill Llorenç són captivats a Cocentaina (Apèndix documental n. 7). Són engarjolats al Palau dels Comtes de Cocentaina. Els béns que els van ser trobats foren una castella d'or, disset reials i mig, quatre dobles mallorquines, una carta lliurada pel capità i Consell de Xàtiva als d'Alcoi, datada el 22 de novembre, altra carta del capità d'Alzira als procuradors i capità d'Alcoi, altres dues cartes per a homes de València, una a frare Pastor i l'altra a Joan Llatzer i una altra per a l'alcoià mestre Pere Cabanyelles. També li va ser trobada una minuta per a una crida contra els mudèjars "e altres persones qui aquells afavoriren a foch e sanch" (és evident la referència als nobles). Al seu fill Llorenç no li van trobar res. En ser preguntat Llorenç Nadal la raó de la seua actitud sent així que Alcoi s'havia lliurat al virrei, respon que havia anat a Xàtiva i a Alzira "a causa que havien tramés tres correus a la vila de Alcoy requerint-los si volien fer missatgeria al rey nostre senyor per a defensar furs y privilegis del present Regne". A més amés li va ser preguntat per quina causa portava cartes de Xàtiva i Alzira a la vila d'Alcoi, respon que la lletra d'Alzira no sabia el seu contingut, també respon Nadal lo Mallorquí que va assistir al Consell de la ciutat de Xàtiva pel qual s'havia fet crida contra els moros.

Mentre tant les tropes reials tractaven infructuosament de prendre Xâtiva i Alzira. La desfeta militar dona pas a la recerca d'una negociació pacífica. El personatge que, per les seues característiques, hi jugà el paper principal és el marqués de Zenete. L'arribada de Peris a Xàtiva en plena negociació determinarà un canvi radical que suposarà la detenció del marqués pel gener del 1522. Les pressions eclesiàstiques i les amenaces repressives dividiran en diveros bàndols els agermanats de Xàtiva. El grup moderat, presidit pel capità Agulló, posaria en llibertat al marqués.

El 4 de setembre el jurat en cap d'Alcoi, Lluís Guerau, mor al siti de Xàtiva, en el que van participar els alcoians. Tres dies després el Consell es reuneix per a elegir nou jurat en cap. Es prenen en consideració els altres noms que van ser introduits en el bací i no van ser elegits en l'anterio elecció: Andreu Gisbert no podi, però, no podia ser elegit jurat en cap pers er lloctinent de batlle; Joan Doménec tampoc per estar absent de la vila amb tota la seua família, foragitats segurament pels agermanats, tampoc podia ser elegit. Van ser introduits, doncs, al bací els noms de tres nous candidats: Geroni Margarit, Cosme Valor i Bertomeu d'Alçamora, restant elegit nou jurat en cap el cirujà Cosme Valor.

El 2 de gener del 1522 el Consell alcoià decideix obeir una lletra del virrei en la qual ordena li siga lliurat Andreu Segrià, obrer de vila, cap destacat de la Germania local. El Consell escriu al virrei notificant-li la pressa de dit Andreu Segrià i com està malalt, en tant dure la malaltia el tindran ben guardat a la vila[84]. A l'endemà el Consell decideix montar forques al lloc acostumat, camí de Cocentaina, més o menys al lloc que ocupa hui en dia la Caserna de la Guardia Civil, i que tots els forasters siguen expulsats d'Alcoi. L'11 de gener del 1522 Cosme Valor i Nofre Matarredona són comissionats per la vila d'Alcoi a que s'assabenten de la quantitat que Alcoi ha de pagar al virrei per al sou dels soldats que assetgen Xàtiva i estan a Montesa i de la manera en que els diners serien pagats[85].

El 15 de gener el justícia d'Alcoi, Tomàs Guerau, respon a una carta lliurada per Manuel Exarc en la que ordena al justícia alcoià prenga a certa gent d'Alcoi per causa de la Germania, dient-li que quan Alcoi es va retre al virrei aquest va fer perdó públic. És curiós que en els registres del Justícia[86] no hi conste el texte de la carta d'en Manuel d'Exarc amb els noms dels agermanats alcoians que el justícia d'Alcoi devia pendre. La causa respon al desig d'encobrir a tots els veïns d'Alcoi. Aquest fet limitarà les notícies que sobre la Germania tenim. Molts dels membres de la Junta dels Tretze arribaran a ser jurats o consellers d'Alcoi. Sols els més recalcitrants seran perseguits.

El 16 de gener el Batlle General de València, Ferran Torres, permiteix a la vila d'Alcoi que manlleve fins deu mil sous epr a comprar blats[87].

Per un Consell celebrat el 18 de gener ens assabentem que la quantitat que la vila d'Alcoi ha d'aportar al virrei és de 30.000 ducats. En altre Consell celebrat a l'església de sant Agustí i al que assistiren-hi 116 veïns van ser nomenats Cosme Valor i Nofre Matarredona recaptadors dels 30.000 sous[88].

El Consell decideix el 18 de febrer que es compre el forment a un tal Borrell al preu de 105 sous el cafís i que el cambrer el venga a 100 sous i que "qui no porà pagar ab diners, que donant bona penyora al cambrer...(aquest) els done forment". També va ser decidit que es prohibira traure blat i oli del terme d'Alcoi[89].

Mentre tant Vicent Peris decideix marxar de Xàtiva a València. Després d'un enfrontament militar a Silla arriba a València el dia primer de febrer. Hom prova de subornar-lo ací dues voltes per part del marqués de Zenete, germà del virrei. Però el seu radicalisme no integrable va dur-lo a la mort[90].

El primer de març el Consell decideix que els 30.000 sous siguen amprats al senyor d'Elda. El mateix dia va ser executat Llorenç Nadal lo Mallorquí. Després de ser interrogat a Cocentaina va ser lliurat a mossén Lluís Pelegrí, cavaller de l'orde i milicia de sant Jordi i de la Verge Maria de Montesa, que el va dur a Alcoi on va ser ajusticia (Apèndix documental 10). Els eu cap es col.locat al portal de sant Agustí, on està el camapanar de santa Maria. Quedava prohibit, sota pena de mort, exercitar-se en el tir al blanc amb el seu cap. Dos dies després moria a València, després de ser assaltada sa casa, Vicent Peris.

Xàtiva i Alzira, els dos darrers focus de les Germanies, resistien durament. Mort Agulló en un enfrontament militar amb les tropes reials -algusn cronistes parlen de la batalla de Xâtiva de març del 1522-, la resistència de Xàtiva és dirigida per l'Encobert, personatge misteriós, potser un jueu convers. Al setge progressiu de la ciutat responen els assetjats amb hàbils incursions a la Vall d'Alfondec, Alberic, Alcosser i arriben àdhuc a Sueca i Albaida. El personatge de l'Enconert protagoniotza, doncs, el cant del cigne de la revolta agermanada.

Els cronistes el presenten a l'Encobert segons les versions més imaginatives, Sandoval i Santa Cruz li atribueixen la pretensió de fer-se passar per l'infant Joan, fill dels Rris Catòlics, cosa que resulta cronològicament inadmissible. M. Garcia el considera un jueu impostor que s'atribuia la condició de nét dels Reis Catòlics, fill de Joan. Viciana i Escolano reiteren aquesta versió. Escolano descriu amb detalls la lacrimògena narració que del seu origen feia l'Encobert, proclamant-se la víctima de les intrigues de Felip el Bell, el marit de Joana, pressumpta tia seua, amb el cardenal D. Pedro González de Mendoza, els quals desitajaven el govern d'Espanya, le "traspusieron a las partes de Gibraltar, donde lo crió una pastora". Respecte al seu nom, registra també la més absoluta confusió. Sandoval i Santacruz l'anomenen Enrique Enríquez de Ribera, Boix adjudica el nom de Joan de Bilbao al mercader al servei del qual va estar l'Encobert, alhora que fa del personatge un don Juan que tingué relacions amoroses amb la dona o filla del mercader, resident a Orà.

El misteri del seu origen i de la seua condició va ser fomentat, sens dubte, pel mateix Encobert, cercant la conversió de la seua figura en mite, el mite que tant necessitaven les decadents Germanies[91].

El seu nom vertader ha estat establert gràcies a Ricard Garcia Carcel d'entre les llistes d'agermanats, era Antonio Navarro, del qual no més s'especifica que no tenia casa a València com fora estranger "e vengut a la dita ciutat ab lo dit pèssim nom d'Encobert"[92]. L'Encobert és, sobre tot, l'expressió de les reivindicacions camperoles, la caixa de ressonància de la problemàtica agrària.

El sentiment de guerra, amb tot allò que açò comporta estava viu. El 18 de març el justícia i els jurats d'Alcoi li preguen al governador dellà Sexona, Pere Maça de Liçana, que indemnitze els familiars de mestre Jaume Martínez, de la qual cosa ja hem parlat abans, el qual "havent venut dits draps e roba tornant-se'n, prop de la ciutat d'Alacant, ....hisqueren alguns soldats hi mataren e li llevaren la moneda que portava".

Davant la petició del virrei la vila d'Alcoi es veu obligada a pagar una altra quantitat per les subvencions de l'exercit reial que assetja Xàtiva i Alzira. Esta volta la quantitat és de 50.000 sous. L'acord que va ser prés el 12 d'abril[93].

El 20 d'abril s'estableix que el jornal dels 50 alcoians que estan a l'exèrcit del virrei a Xâtiva siga de dos sous i tres diners diaris[94].

El 9 de maig el Consell alcoià, al qual hi assístí en Pere Castelló, senyor de Benifallim però habitant d'Alcoi, decideix obeir una carta del virrei Diego Hurtado de Mendoza en la qual ordena al justícia que "salgays con la bandera d'esa villa con toda la mas gente que pudieredes y magor (sic) armada y dispuesta y vos con ella vengays...y hazed que traygays provisión" (Apèndix documental n. 11).

El 17 de maig l'heretat de Llorenç Nadal és embargada per Tomàs Guerau, tutor i curador dels fills i hereus de Lluís Guerau, antic propietari de l'heretat. Bernat Abad representava els interessos dels hereus de Llorenç Nadal[95]. L' heretat estava situada "en la partida del Paguo del Molinar en la qual ha vinya, oliveres y altres arbres, affronta ab camí real de Pen+àguila,a b terra de Johan Bonanat, ab terra d'en Johan Jordà, ab terra de Anthoni Ros e ab terra d'en lluís Monllor".

Les confiscacions de béns agermanats condemnats a mort foren una pràctica normal del 1522 al 1526. Un procurador fiscal, amb l'ordre del Mestre Racional instant el registre de les cases dels agermanats visitava cada casa. Anava acompanyat per dos notaris, dos porters i alguns testimonis, que feien l'anotació i inscripció de béns amb llur corresponent estimació. La destinació d'aquests béns és doble, la major part eren capllevats pels familiars i amics de l'agermanat, els quals es comprometien a pagar la quantitat taxada a canvi de la retenció dels béns. Sovint, els agermanats davant l'ordre de captura, vengueren els béns ràpidament i van fugir[96].

Els béns que van ser trobats a casa de Llorenç Nadal lo Mallorquí eren els següents:

"Item, en lo obrador de baxar, una caixa de fusta.

Item, hun taulell de baxar.

Item, una cadira de fusta.

Item, en una cambra una caixa.

Item, en una altra cambra hun coffre.

Item, una màrfega dolenta e hun llit de posts.

Item, en una altra cambra tres coffres grans e hun chic.

Item, una màrfega e hun llit de posts".

Estes coses foren posades sata la cura de Bàrbara, filla de Llorenç Nadal. Actuen com a testimonis Perot Arcaina, abaixador, i Miquel Asensi, missatger[97].

La pressió fiscal sobre els béns de Llorenç Nadal no acabaria ahí. En 1527 la seua dona, Aldonça, ha de demostrar que una casa i un hort que posseix ella li van ser lliurats per son pare i formava part del seu patrimoni particular[98].

El 13 de maig és assassinat a Burjassot l'Encobert. La seua seqüela històrica perdurarà, tanmateix, al llarg del darrer periòde de les Germanies i els Encoberts profileraren (dos més a Xàtiva i un altre a València).

A finals de maig el Consell alcoià decideix enviar al virrei cent homes armats sota el comandament del justícia.

El 7 de juny van ser elegits jurats Bertomeu Alçampra, Pasqual Sempere i Lluís Gisbert. Tres dies després van ser elegits com a consellers Pere Valls, Bertomeu Sempere, Cosme Valor, tots tres jurats anteriors, Miquel Margarit, Pere Castelló, Pere Estanya, Andreu Gisbert, Joan d'Alçamora, Joan Lloret, Pere Benavent, Francesc Monllor, Jaume Valls, Lluís Berenguer, Damià Santonja, Joan Aiç, Nadal Moltó i Pere Ginés Sempere[99].

El mateix dia mor a Canals, formant part de l'exèrcit que assetjava Xàtiva,e l comte de Cocentaina Rodrigo Ruiz de Corella (Apèndix documental n. 12). Gràcies a ell la vila de Cocentaina havia estat fidel al virrei, encara que no va poder evitar el saqueig de la seua moreria ni la dels pobles del seu comtat. Va contribuir, amés amés, amb diners propis en la financiació de l'exèrcit mascarat.

El dia 25 de juny el virrei escriu al justícia d'Alcoi ordenant-li que la relació de veïns perdonats per la seua participació a la Germania siga llegida per tota la vila. Tornem a trobar-hi la falta dels noms d'aquests personatges, la carta esmenta que van nomenats en una provissió que malauradament no consta al llibre de la Cort del Justícia. Altra volta l'intent de tirar terra sobre aquests esdeveniments de la Germania dificulta la nostra investigació[100].

El 6 de juliol el justícia d'Alcoi fa llegir a Miquel Agostí pels carrers d'Alcoi una crida bandejant a alguns veïns per haver-se'n anata a Xàtiva a lluitar al costat dels agermanats. Els bandejats eren els següents: Melxior Cabrera, calsseter i fill de mestre Joan; Gaspar Arcaina, Ginés Verdú, Joanot Castelló, Perot Arcaina, Lluís Martí, Nadal de Mira, Ginés Gonçalvez, Lluís Navarro i Gaspar Valls[101].

Tanmateix dos d'ells, Ginés Gonçalvez i Gaspar Arcaina van ser autoritzats a tornar a Alcoi per causa d'ésser malalts. En el document hi consta que la malaltia és "del mal que corre", o siga de pesta. La mateixa malatia de la qual probablement havia mort el comte de Cocentaina[102].

El 22 de juliol el virrei Diego Hurtado de Mendoza, comte de Mélito, anuncia al Consell alcoià que el rei havia desembarcat a Laredo el propassat dia 16. Davant d'esta notícia el Consell acorda lliurar-li al correu dues castellanes. La causa agermanada estava irremediablement perduda[103].

El 21 de juliol arriben notícies al justícia de que un dels bandejats, Lluís Martí, estava al mas de Joan Gil, a una mitja llegua d'Alcoi. El justícia, juntamenmt amb el jurat Bertomeu d'Alçamora i una companyia d'alcoians, sencaminà cap a aquell mas i prengueren-hi al dit Lluís Martí, al qual, per tindre'l en un lloc segur, el van tancar en un torreó "qui està dins altra torre". La clau de la fortalesa la tindria el seu alcait Nofre Matarredona[104].

A primers del mes d'agot el viirei torna a insistir en la fretura d'homes amb que compta i demana a Alcoi que li envie més ajuda humana. El Consell alcoià corda en retre-li uns docents homes.

El dia 21 és el propi rei el qui escriu al Consell d'Alcoi en demanda d'homes: "vos mandamos que luego salgays con la bandera dessa villa y con toda la gente que pudieredes en orden de guerra y os junteys con nuestro lugarteniente y capitán general don Diego de Mendoza y hagays todo lo que el os mandare".

A Alcoi mentre tant hi ha un acartonament de soldats a càrrec de micer Ros, les despeses que hi farien serien tan grans que el Consell decideix el dia 22 pregar-li a micer Ros que evite l'estància dels soldats a Alcoi ja que no podein fer més despeses. En el mateix Consell es decideix posar punt final al foragitament de veïns de la vila ja que "seria gran afronte y destrucció per ala dita vila".

El dia 24 d'agost el Consell elegeix nous càrrecs oficials, Pere Castelló va ser elegit en guarda de sant Agustí "i que mire la fumada que.s farà en Benicadell"; mestre Cosme Valor en cap dels gaurdes que fan la ronda de nit i Miquel Margarit encarregat de l'obra de manteniment de la muralla. És força interressant l'al.lussió a "la fumada del Benicadell", gràcies a ella ens assabentem de quins eren els medis de comunicació de l'època. El Benicadell és vist des d'Alcoi i, a la volta, també és vist des de Xàtiva[105].

Per aquest mes d'agost les tropes del virrei aconsegueixen una gran victòria sobre els agermanats de Xàtiva i Alzira a Llutxent.

A Alcoi la persecució sobre els alcoians fidels a la Germania no cessa. El 30 de setembre el batlle d'Alcoi Melxior d'Alçamora[106] rep la informació de que el fugitiu agermanat alcoià Andreu Barratxina estava a Alcoi, concretament en un mas que el seu sogre Melxior Irles tenia a Barxell[107]. Sembla que a aquest en Barratxina l'acompanyaven Joan Pérez, Amador Asensi i dos altres d'Ontinyent, amb la intenció de marxar a Moixent. I per testimonis de Melxior Irles sabem que van parlar amb Nicolau Monllor i amb Azmet Alaminet, moro de Benilloba. Interrogat a la seua volta Nicolau Monllor aquest diu que en efecte, el dia 28 de setembre anava en companyia del dim moro a comprar cabres, i que prop del mas d'Irles van veure a Andreu Barratxina, Joan Pérez i Amador Asensi juntament amb dos forasters "e així paralnt moltes pñaraules de la germania les quals ells deyen...que lo rey era mort e qui.s vulla qui digués lo contrari que.s matarien", i referint-se al virrei, Joan Pérez va dir que era "hun gran bort fill de bagassa e molt mal home e moltes altres paraules males".

Roman clar quina era l'opinió que tenien els agermanats sobre la personba de Diego Hurtado de Mendoza. Jurídicament el rebuig dels agermanats cap al virrei era encertat: el rei no podia nomenar cap virei ni convocar Corts si no jurava els Furs, i Carles I no els havia jurat encara.

Però Alzira i Xàtiva continuaven resistint el siti de les tropes del virrei, tropes formades pels habitants de les diverses ciutats i viles del Regne de València. A Alcoi a mitjans de novembre el virrei escriu a la vila que tots els veïns compresos entre els 15 i 46 anys, juntament amb el justícia, i amb les seues eines de feina i amb provissions suficients, s'incorporen a l'exèrcit reial.

Tanmateix el Consell va a escusar-se davant el virrei pel fet de ser la gran majoria dels veïns d'Alcoi llauradors i treballadors del camp i estar, quan van rebre la notificació, tots fora de la vila, a les partides rurals; per tant era impossible reunir-los a tots, per la qual cosa el Consell prega al virrei absolga a la vila d'Alcoi de l'obligació d'aportar homes a l'exèrcit reial. A més a més, el Consell fa veure al virrei que els veïns de la vila no tenen diners per al seu manteniment en l'exèrcit i, ademés, havien de custodiar el castell d'Alcoi, el monestir de sant Agustí, tots els dies amb 30 homes[108].

Així i tot no valdria que els homes d'Alcoi s'uniren a les tropes del virrei ja que pocs dies després, el 28 de novembre, el Consell rep una carta del virrei assabentant-lo de l'ocupació de Xâtiva i Alzira (Apèndix documental n. 13). La vila de Xàtiva estava ocupada per les tropes de Jordi Ruiz d'Alarcón i Alzira per Pere de la Cueva.

Davant la notícia de la rendició dels últims focus de resistència agermanada, el Consell va decidir "fer llahor y gràcies al Nostre Senyor del bon repòs y pau que sia feta huna solempne processó de gràcies a la Verge Maria de Gràcia[109] fent-li gràcies de la bona pau y repòs".

Però la ferida estava molt lluny de tancar-se. El 27 de desembre el Consell alcoià reitera l'ordre de que els bandejats per causa de la Germania no poguessen entrar a Alcoi "sinó que vagen fora y no entren puix són bandejats"[110].

Les repressalies dels mascarats no trigarien en donar-se. La revolta agermanada no es va conmsumar. Acabà dràsticament per obra i gràcia de la repressió, la doble repressió protagonitzada pels virreis Diego Hurtado de Mendoza i Germana de Foix.


LES COMPOSICIONS.

El 22 de febrer moria el virrei Diego Hurtado de Mendoza, comte de Mélito. Amb la seua mort el panorama anti-agermanat va a canviar radicalment. Poc després de la seua mort, el 27 de març era nomenada Germana de Foix, vídua del rei Ferran el Catòlic, com a nova virreina. El seu virregnat (març del 1523 - octubre 1536) va donar una notable empenta a la repressió dels agermantas.

La seua possició repressiva és molt més agressiva que no la de Diego Hurtado de Mendoza, potser animada per les lletres del rei instant al càstig rigorós. Només al cap d'un mes del seu nomenament, concretament el 28 d'abril del 1523, i molt abans de la seua vinguda a València, ordenà la revocació dels guiatges concedits pel virrei anterior. Tot just arribat a València, l'11 de desembre, es llança a una ràoida i intensa repressió. El 20 de desembre ordenà la captura immediata de quaranta-quatre agermanats. Molts dels inicialment perdonats pel comte de Mélito van ser després encarcelats per Germana de Foix.

El número de sentenciats va ser impressionant. Segons el Llibre de Antiguetats varen ser executats uns vuit-cents individus, d'ells disset a València i set a Xàtiva[111].

Durant tot l'any 1523 Alcoi veurà augmentada la seua població per part de gent, sobre tot de Cocentaina, que fugia de la pesta declarad en aquella època. Adhuc el mateix comte de Cocentaina, Guillem Ruiz de Corella, hi va estar alguns dies, seguint el camí cap a Castella per fugir de l'èpidèmia que assolava els seu comtat[112].

El 25 de gener del 1524 la virreina envia els seus funcionaris a algunes poblacions, entre elles Alcoi, per tal de que actuen contra els agermanats[113].

La novetat que va a introduir la virreina Germana de Foix va a ser el que s'anomenaria composicions o multes, dirigides a tres fronts: poblacions, oficis i individus. Lògicament les composicions van ser rebudes amb la lògica hostilitat.

El 25 de gener del 1574 el prior del convent de sant Agustí d'Alcoi, Lluís Matarredona, acudeix al Consell General i comunica-hi que havia parlat amb micer Benavent i d'altres "sobre los presos en la persó de la dita vila d'Alcoy" i li han dit que si la vila volia que foren absolts i perdonats dits agermanats, el Consell deuria comunicar a la virreina que estaven dispostos a ser composats. El Consell decideix "que la dita composició se puxa fet per tota aquella quantitat que als dits procuradors...y a la regia cord conceder se pot, puix tots los agermanats sien perdonats". Van ser enviats com a sindics el mateix prior, el jurat Pere Espí i Tomàs Guerau[114].

El convent de sant Agustí, que era a la volta castell i fortalesa d'Alcoi, va ser utilitzat com a presó dels agermanats rebels. Els funcionaris reials encarregats de la custòdia d'aquest, ben aviat van entrar en conflicte amb els frares, de tal manera que el propi Ferran d'Aragó, duc de Calàbria i marit de Germana de Foix, es va veure obligat a ordenar els frares de sant Agustí que no posaren cap entrebanc a la seua tasca[115].

El 14 de juny la virreina esvriu una carta a la vila d'Alcoi comunicant-los que "havem tengut per bé hoyr la dita vila a raonable composició", ordenant que siga lliurada una ambaixada amb plens poders per tal de discutir la quantitat de dita composició. El Consell va elegir al jura Miquel Matarredona i a Ausiàs Martí[116].

Quina va ser la quantitat en que va ser composada o multada Alcoi? Ricard Garcia Cárcel i E. Císcar no van trobar cap document on hi constara[117]. Jo he tingut més sort. Indagant en les sèries de la Reial Cancelleria de l'Arxiu del Regne de València vaig trobar-hi la quantitat de la composició. Ja abans havia trobat la data en que Alcoi va ser composada. Ho va ser el 22 de juliol del 1524. Al mateix llibre hi consta la quantitat de la composició: 12.000 ducats[118], que corresponen a les 12.600 lliures que li adjudica Viciana[119].

Veús ací la llista d'algunes poblacions i la quantitat de la seua composició en lliures:


POBLACIO QUANTITAT FONT


XATIVA 37.800 VICIANA

VALENCIA 13.395 "

ALZIRA 13.020 "

ALCOI 12.600 "


MORVEDRE 9.633 "

XIXONA 7.560 CISCAR-GARCIA

ONTINYENT 6.300 VICIANA

CASTELLO 6.300 CISCAR-GARCIA
ORIOLA 6.300 VICIANA

PENAGUILA 1.575[120]


El 23 de juliol és lliurada una carta al Consell d'Alcoi per a que siga feta taxa entre tots els agemanats i tots aquells que han seguit la Germania per a que paguen la quantitat composada[121].

El dia tres de setembre Germana de Foix envia a Pere Joan Llopis a Alcoi amb la finalitat de recaptar els diners de la taxa feta a aquesta vila[122].

Els terminis en que Alcoi deu pagar són establerts per la virreina en set anys, amb una paga de 3.600 sous per cascun any. De la quantitat total de la composició li són restades 73.000 sous que la vila havia ja donat al comte de Mélito, als quals hi havia que afegir 8.699 sous i 4 diners que lujaven els interessos dels 73.000 sous, ja que la vila s'havia vista obligada a manllevar de certs censalistes, els quals van ser Joan Sancho, veí de Cocentaina que va prestar 3.000 sous; 30.=== sous per na Maria Pérez Calvillo; 21.524 sous i 7 diners per en Ramon Boil i, els altres 18.475 i 5 diners per mossén Hieroni Pérez Davall, batlle de Terol. Pel que es veu l'interès va ser de l'ordre del 11 %, quantitat alta motivada per la necessitat d'Alcoi de recollir els diners i pel temps de risc en que es vivia[123].

La taxa per a les composicions obligava a tots els agermanats d'Alcoi estigueren vivint en el moment de la taxació a Alcoi o no, cosa que diexa clara la virreina enuna carta lliurada als oficials reials el 15 de desembre del 1525[124].

Els recaptadors de la taxa no deurien de ser molts diligents ni posaven molt zel en la seua tasca ja que a principis del 1527 Germana de Foix reprén els recaptadors d'Alcoi per a que siguen molt més efectius. Aqueixs funcionaris eren: Pere Aiç, Gabriel Pérez, Joan Peris, Nofre Pasqual, Jaume Peris, Genís Moltó, Joan Pérez, Perot Pasqual, Joanot Torregrossa, Gabriel Arcaina, Gaspar Moltó, Perot Arcaina i Andreu Aracil[125]. Francesc Farçola, Mestre Racional[126] arriba a amenaçar-los que si per tot el mes de març no han pagat el recapte serien presos. Açò, lògicament, els va obligar a recòrrer a la virreina dient-li que si no podien recaptar tot allò que els corresponia era degut tant "a la pobrea e necessitat de la gent com que los impediments que.ls fal los officials de la dita vila". Esta demanda va obligar a la virreina a adreçar-se als oficials prohibint-los que posen entrebancs a la tasca dels recaptadors[127]. Però pocs mesos després Damià Margarit, clavari, comunica al duc de Calàbria que algunes quantitats del recapte de la taxa és utilitzada pels jurats en altres despeses[128].

El 28 d'agost del 1527 el duc de Calàbria ordena que siguen subastades totes les propietats i bénsn dels agermanats que es neguen a pagar. Degut açò van ser subastats els béns d'Andreu Soler, llaurador, i de Sanç Vilaplana, obrer de vila[129].

Evidentment les llistes d'agermanats que deuen pagar la taxa eren objecte de tota classe d'abusos i favoritismes. Per estalviar-los el duc de Calàbria, lloctinent general del Regne, envia una carta al Consell d'Alcoi pregant-li que facen una en la que hi consten el nom de les persones que creguen no deuen pagar taxar pel delicte d'auxili a la Germania[130]. El 24 de maig del 1527 el duc de Calàbria escriu al justícia d'Alcoi comunicant-li que els veïns que van nomenats a la carta comparegueren davant d'ell i al.leguen les causes per les quals no deuen satisfer les composicions (Apèndix documental n. 14).

El 20 d'agost del 1527 el justícia d'Alcoi, Ausiàs Martí, i els jurats JOan Pujaçons, Lluís Joan d'Alçamora, notari, i Miquel Margarit, escriuen als oficials del Regne per a que obliguen els agermanats fugits d'Alcoi per a que contribueisquen en la taxa d'Alcoi. Eles esmentats són els següents:

- mestre Joan Guerau, fuster, habitant a Cocentaina. El seu deute és de 252 sous.


- Joanot Abad, habitant a Elda. El seu deute és de 315 sous.

- Joan d'Alçamora, vivint a Elx, deu pagar 84 sous.

- Hieroni Blanes, habitant a Onil. El deute és de 126 sous.

- Baltasar Pastor, vivint a Ontinyent. Deu pagar 252 sous.

- Pere Martínez, habitant a Banyeres. El seu deute és de 126 sous.

- Nicolau Beneito, habitant a Ontinyent. El seu deute és de 126 sous.

- Joan Ferrandiç, vivint a València. Deu pagar 189 sous.

- mestre Nadal lo celler, vivint a València. Deu pagar 189 sous.

- Andreu Moret, fuster, vivint a Ontinyent. deu pagar 126 sous.

Amb tot, la triga en les pagues deuria de ser moneda corrent ja que l'agutzil reial Francesc Zarçola, després d'haver empressonat als col.lectors de la taxa, fa llegir el 21 d'agost una ordre per Alcoi en la que es dona un plaç fins l'endemà, a les nou hores, a tots els que deguen diners a la taxa per a que la paguen, de no fer-ho seran empresonats i els seus béns subastats[131].

Davant d'estes postures radicals, algunes persones tracten de cercar testimonis en els que e sdemostre que ells no tenen res a veure amb la Germania. Aquest és el cas de Nofre Castelló, fill del senyor d'Albacar, que segons el testimoni de Francesc Joan Bodí, justícia de l'any 1520, va entrar en la Germania per por a les amenaces que li foren fetes (Apèndix documental n. 15).

Per altra carta del 21 d'agost ens informem de tres agermanats alcoians que vivien fora d'Alcoi i deuen diners als recaptadors. Són Andreu Cantó, que està a Perputxent i deu 252 sous, Andreu Blanes, que està a Murla i deu la mateixa quantitat i Joan Castelló, senyor d'Albàcar i deu 504 sous.

Totes les gestions fetes per la vila a causa de la composició va obligar a noves despeses que van obligar a una nova taxa per a pagar aquestes despeses. Tanmateix alguns veïns de la vila es neguen a pagar la dira "retaxa" són Pere Aiç, Joan Aiç, Joan Pérez, Gabriel Peris i alguns altres. Per evitar conflictes, el 20 de setembre de l'any 1531, el duc de Calàbria ordena al justícia i jurats d'Alcoi que per estalviar damnatges no obliguen a aquests a pagar[132].


A partir d'ací les notícies sobre les Germanies són molt escasses. Es pot donar per finalitzat el conflicte. A partir d'ara i durant quasi tot el segle XVI Alcoi, a l'igual que a tot el Regne de València, va a conèixer una etapa d'expansió econòmica amb la qual les ferides provocades per la Germania curaran més aviat.


APENDIX DOCUMENTAL


1.-


1517, març 4. València

Els jurats de València notifiquen als d'Alcoi que han decidit enviar dos ambaixadors al rei Carles I per a que vinga al Regne de València i jure els seus Furs. Preguen als jurats d'Alcoi que envien una carta al rei pregant-li el mateix.

AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.

Anno a Nativitate Domini Mº Dº XVIIIº die videlicet mercurii XI marcii anno predicto, los honrats en Luís Johan Dalmau, justícia, Pere Andreu Pujaçons, Andreu Matarredona, jurats, en Pere Stanya, Ramon Valls, Ausiàs Martí, Damià Margarit, Thomàs Guerau, Gaspar Bernabeu, Johan de Puigmoltó, menor, Ginés Bellver, Johan Pedro, Lluís Sempere, fill de Pasqual, Lluís Monllor, major, Pere Çatorre, Jacme Pérez, fill de Bernat, quondam, Lluís Johan Pasqual, consellers y prohomens de la dita vila, justats en la casa de la cord de la dita vila, al qual Consell fou presentada la lletra infra següent:

Als molts magnifichs e savis senyors los justícia e jurats y Consell de la villa de Alcoy. Molt magnifichs y savis senyors, per deliberació feta per lo magnifich Consell General de aquesta ciutat, és estat provehit y hordenat de enviar enbaixada a la magestat del Rey nostre senyor, e an elegit per enbaxadors los magnifichs mossén Guillem Ramon de Pertussa e micer Frances Penaroja per suplicar a sa magestat per lo venefici y repós de tots aquestos sus regnes d'Espanya, la sua Benaventurada venguda sia molt presta, e per semblant mane servar furs y privilegis d'aquest tant fideliism Regne de València, tenint confiança enla clemència de sa real celsitud se obtendria...resposta, e per que de huna tant profitossa obre en benefici de aquest Regne se obtingua... e expedita colclussió que si com speram de hun tan gran e magnanim rey e senyor nostre, havem deliberat donar avís a aqueixa vila e consell pregant-los vullau fer part e hun cos ab aquesta ciutat, sens despesses algunes de aqueixa huniversitat, scriure a sa real celsitut e suplicant aquella tot lo que aquesta ciutat supplica, e que en cert són coses que redundem en gran benefici e hutilitat de aquesta ciutat e de tot lo Regne, e si algunes altres cosses vos occorroran en defensió de furs e privilegis les porau juntament scriure, e hau vostra resposta prest per que no hentenem en altre sinò en la expedició de la embaixada per dins X o XIII dies se expedirà. E tingau la Sancta Trinitat en sa guarda. De València a IIII de març del any MDXII.
Post Data: Havem deliberat trametre'ns trellat de la lletra que fem a sa magestat per que vaejau lo qua ab aquella suplicam.

Los jurats de València a vostra honor promptes per apparellats.

Molt alt e molt poderós catolich princep rey e senyor.

La ciutat de València qui és cap y mare de les altres ciutats e universitats de aquest Regne tramet a vostra magestat dos missatgers per algunes cosses pertanyents, utill, benefici e repós del dit Regne, e senyaladament per suplicar a vostra magestat dues coses principals: la huna és sia mercé de aquella no diferir més la sua benaventurada venguda, de qual per molts respectes seriem contents y alegres, l'altra és que.ns faca nmercé voler manar que los furs y privilegis atorgats a la dita ciutat e a tot aquest Regne, ussos e bons costums nos sien servats, guardats segons que per los dits embaixadors de paraula serà pus largament refferit a vostra real altessa, a la qual suplicam mane donar-los fe y crehença, e nostre Senyor Déu conserve vostra real persona e felicitat e sanitat ab longua vida e victòria dels enemichs de aquella. De la vostra ciutat de València a .... de març any MDVII.



2.-


1519, juny 6. Cocentaina.

Carta de la vila de Cocentaina a la d'Alcoi notificant-li l'atac berberisc a les costes d'Altea i zones veïnes.

AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.

Molt magnifichs y savis senyors. Huy stan matí havem rebuda una lletra del Consell de Vilaioyossa remesa al senyor comte en la qual demanen auxili al dit senyor per quant en lo dia de ayr una gran armada de turchs barrejaren Altea e mataren tota la gent que pogueren, fins al senyor de Pollop, que mataren ... persones, e de fet, rebuda dita lletra havem tramés aquella al senyor comte, havem del.liberat per lo temps no estan en va donar-vos havís a vostra magnificència facau la provissió de fer així com nosaltres en trametre la més gent que puixau perque en la tarda corre perill molt gran, e açò per servir de nostre Senyor Deu y de lo rey nostre senyor. De fet, vos pregam nos doneu havís per lo present portador de la gent que ordenareu que vagen per que la nostra gent ab la vostra vaja junta, pregam-vos doneu havís a Sexona de la necessitat que occorre, que així mateix nosaltres havem donat havís de fer a Bocayren e Ontinyen. E guart nostre Senyor vostres virtuoses persones ab cuyta. De Cocentayna a VI de juny any Mil DXVIIII.


3.-



1520, juliol 3. Brusselles

El rei Carles I, assabentat que Alcoi s'ha unit a la Germania, ordena al Consell alcoià que hi renuncie i ajude al virrei a combatre-la.

AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.

Anno a Nativitate Domini Mº Dº XXº die videlicet martis intitulatum XXIIII iulii, en Johan d'Enguera, coreu, presenta als honorables justícia y jurats de la vila de Alcoy dues lletres closes y sagellades, la una de la cessàrea real majestat, l'altra de l'ilustre llochtinent y capità general de sal altesa, les quals són "ut sequitur".

El Rey.

Amados y fieles nuestros: Entendido havemos que.l pueblo dessa villa sin licencia nuestra ni de officiales nuestros que para ello tengan poder, se han adezenado y fecho unión y germania con el pueblo de València y aún otras, en mucho deservicio nuestro y danyo de la república como por la esperiencia se vehé quesa misma ciudad de València stà para perderse por esta ocasión, e nos, teniendo el cuydado que devemos de la conservación dessa nuestra villa y real patrimonio e por quitar todo abusso y deorden, vos dezimos y mandamos expressamente y so pena de la fidelidat que nos es devido y perdimiento de bienes que con la presente seeys dello requirido en nombre nuestro revoqueys y renuncyeis a la dicha unión y germania y embieys todas las insignias de guerra, nuevamente fabricadas en essa villa, como son atambores, pifforos, banderas y artilleria a donde estuviere nuestro lugarteniente y capitán general desse reyno don Diego de Mendoça para que dellas se faga, la qual ordenase y esto se cumpla dentro de tres dias continuos después que esta nuestra carta fuere presentada, sin otra dilación o consulta como assí proceda de nuestra voluntat determinada, certificamos que si, como no crehemos lo contario, fizieres vos mandaremos executar las dichas penas sin remissión alguna. Data en Brussellas a tres dias del mes de julio del anyo Mil DXX. Yo el Rey.


4.-


1521, setembre 14. València

Els jurats de València escriuen als jurats i justícia d'Alcoi demanat-los forment

AMA. Lletres Missives g 42, s.f.

Als molt magnifichs e savis senyors los justícia e jurats de la vila de Alcoy.

Magnifichs senyors.

Ja per altre vot havem escrit com los forments provehits dels delmes y premicies de aqueixa vila y terme de aquella tinguesseu per be vinguesseus a la present ciutat de València per dos coses, la una per obsevància dels privilegis atorgats a aquella ciutat, l'altre per la gran necessitat e penúria que té aquella de dits forments, la qual per vostres magnificiències és estat provehit que portassen ab lo coronell en Lluís Mollà noranta-sis cafisos y nou barcelles de dit forment segons són informats, de la qual cosa sens reptança molt, pregant-vos molt afectuosament per les dessus dites rahons, dexeu traure tots los forments que té aquí en Pere Ferrer, arrendador dels dits delmes e premicies e ultra que fareu lo que de justícia proveheix, nosaltres en nom de tota aquesta ciutat ho pendrem en compte de senyalat e servey per a que en son cas e lloch façam per vosaltres coses semblants e majors, e tingats la Santa Trinitat en sa guarda.

De València a XIIII de setembre MDXXI.

Los jurats de València a vostre honor prompte aparellats.


5.-


1521, octubre 10. Cocentaina

Confessions de mestre Nadal sobre la seua actuació durant el saqueig de la moreria de Cocentaina.

AMC. Llibre de Batlia 1521-22, s.f.

Primio fonch interrogat ell dit confessant que lo dia que fonch lo avolot e saquejat de la moreria de Cocentaina, e dix que.s trobà en la vila de Alcoy e que veu alguns de Alcoy venir a Cocentaina, quals veu a frare Lloret e frare Terol, e digueren que ell, dit confessant, que on anava, si anà a Cocentaina, e ell, dit confessant, los dix que no sinò que anava a Penàguila, e aixói ell, dit confessant, se n'anà a Penàguila ab algunes missines, çò és, condomis ... e fils per als nafrats, e entrant en Penàguila, entrà a Franci Mallol, lo qual stà en casa del magnifich en Johan Bosc, procurador, lo qual lo dit Franci Mallol li feu portar hun cabàs de palla per a la bèstia. E éssent en Penàguila e ell delliberant-se'n tornar, éssent... los oficials de Penàguila pregaren que ell dit puix que stava a cavall volguera portar una lletra al sindich de Alcoy per que.s donassen socors perquè estaven en necessitat, e així ell, dit confessant, prengué la letra e ... e anà a Alcoy e donà la lletra als sindichs de Alcoy e tot aquell dia stigué en la vila de Alcoy.

Item, fonch interrogat, ell dit confessant, que l'endemà que hon era, e dix ell, dit confessant, del.liberà anar a Penàguila per tornar la resposta e pensant no ésser fahedor se aturà en la dita vila de Alcoy e que ... quatre o cinch dies hisqué de Alcoy e que està en veritat que mentre durà lo robo de Cocentaina no vingué a Cocentaina, e ell, dit confessant, en aquells dies comprà hun aznet de frare Lloret per dos reals castellans, e hun dia vehent ell, dit confessant, cinch o sis vatinlats [?] [133] de Cocentaina ell, dit confessant, los cridà e dix si cercaven algunes vesties que ell havia comprat hun ase per dos reals castellans, així que si de algú de aquells era que.n tornassen los dits dos reals castellans e que.l prenguessen, e stant així vench hun soldat cridant. o perros! encara stau ací, e volgué .... per matar-los, e ell, dit confesant, se emparà d'ells e dix que tan bons crestians eren com ell[134], e així ell, dit confessant, los guardà. hels feu ajustar ab altres e los ne feu tornar, aprés vench hun vantilat [?] dient que lo ase era de ell e dona.li dos reals e prengué e se'n portà lo ase.

Interrogat ell, dit confessant, que ara com és eixit de València que hon anava e respòs que venia a Cocentaina per aturar e demanar guiatge al procurador e que aquella era sa intenció.


6.-

1521, octubre 12. València

Els jurats de València preguen als jurats de Cocentaina i al seu justícia donen escolta els blats que venint d'Alcoi i Penàguila van a la ciutat de València, ja que el senyor de Planes, en companyia dels seus vassalls sarraïns, volen apoderar-se'n.

AMA. Lletres Missives g 42, s.f.

Als magnifichs e savis senyors los justícia, jurats e Consell de la vila de Cocentayna.

Magnifichs e savis senyors: Sabut havem que en aqueixa vila de Cocentayna stan asetiades cinch recues de aquesta ciutat carregades de forment de Alcoy y Penàguila que venen a la present ciutat, les quals no gosen venir per que lo senyor [de] Planes ab gran multitut de moros stà sobre ells esperant quant passaran per a pendre, lo qual és cosa de mal exemple e perillosa de avalot y scandel, lo qual volent nosaltres apartar, havem delliberat no trametre gent de ací mas pregam a vosaltres y a les altres viles que stan prop de aquí, així com ab la present vos pregam y encarregam quant afectadament podem, que doneu e trametreu alguna gent per a companyar dites recues fins que estiguen en segur per a que vinguen liberament a la present ciutat, la qual té molta necessitat del dit forment y la qual vos ho tendrem a molt gran compte per a fer vosaltres semblants e majors coses en sos cas y lloch, e tingau la santa Trinitat en sa guarda.

De València a XII de octubre any MDXXI.

Los jurats de València a vostre honor promptes e apparellats.



7.-


1521, novembre 27. Cocentaina

Acta de la presa de Llorenç Nadal i del seu fill.

AMA. Llibre de Batlia 1521-22, s.f.

Lo magnifich mossén Johan Bosch, cavaller llochtinent de general, procurador de la vila e comdat de Cocentaina, attés que té special manament del molt il.lustre senyor don Diego Urtado de Mendoça, llochtinent e capità general de la cesàrea e real majestat del rey nostre senyor en lo present Regne de València per lo senyor comte de Cocentaina per a fer les coses deius scrites e altres, attés que en Llorenç Nadal de la vila de Alcoy és stat prés e portat a ses mans ensemps ab hun fill de aquell appel.lat Llorenç Nadal e aquells per bé guardar ha portat e posats presos en lo alcacer de Cocentayna e ha fet scrotini de aquells de dinés y lletres e altres coses que ab ellls portassen e foren trobades en poder del dit Llorens Nadal los dinés e lletres següents: Primo hun dobló e una castellana en or, desset reals castellans e mig, tres sous e mig en menuts e quatorze o quinze dobles mallorquines, una lletra closa e sagellada e per lo magnifich procurador desclosa que fan los capità, Consell y procuradors de la ciutat de Xâtiva als capuità y Consell de Alcoy, datada en Xâtiva a XXII de nohembre. Item, una altra lletra que fa lo capità de la vila de Algezira als procurador, capità de la vila de Alcoy sots calendarii de XXIII dels presents mes e any la qual era desclosa e dos altres lletres que anaven a València, la una a Francesc Pastor, l'altra a Juhan Llazer e una que portava a Alcoy a mestre Pere Cavanyes. Item, una minuta de una crida preconizada contra los moros e altres persones qui aquellls afavorien a foch e sang, donant camp franch. E així mateix fon reconegut lo dit Llorens Nadal, menor, al qual no li fonch trobar res. E per haver-ne memòria en lo sdevenidor mana ésser-ne rebut acte públich, lo qual fonch fet en lo alcacer de la vila de Cocentayna.

Presents per testimonis foren a les dites coses los magnifichs mossén Johan Calatayu, cavaller, y en Nicolau Rois de Cascant, donzell, habitant de la vila de Cocentayna. Recepit discretus Thomas Cellés, notario, pro scriba.


8.-


1522, març 1. Cocentaina

Interrogatori de Llorenç Nadal.

AMC. Llibre de Batlia 1521-22, s.f.

Die prime mensis marcii anno a Nativitate Domini Mº Dº XXIIª.

Lo dit molt magnific alguazir real y mestre de camp interrogà al dit en Llorenç Nadal sots virtut de sagrament per aquells prestat a nostre Senyor Deu e als seus sancts quatre evangelis que si lo dit en Nadal lo Mallorquí és stat sindich de l'ajermania feta en la vila de Alcoy, e dix que és stat el hu dels tretze.

Item, fonch interrogat que si ell dit Nadal lo Mallorquí ha consitat en la dita vila de Alcoy la dita jermania conmovent lo dit poble en lo dit ajermanament llevant e absolvent lo poder als officials de la dita vila, no fossen hobeits sinó que precehís la dita jermania. E respòs que nega que ell haia consitat la dita jermania en la dita vila de Alcoy ni tampoch llevat lo poder e jurisdicció als oficials, ans los ha presentat una scriptura requerint-los com a sindichs de la jermania fessen justícia.

Item, fonch interrogat si ell ab altres persones de la dita vila de Alcoy anaren a convocar e cridar a Palomares a la ciutat de Oriola per a que venguessen una armada a la present vila de Alcoy per a expel.lir lo il.lustre senyor visrey qui era en camp per servey de la cesàrea majestat per castigar los rebelles e inhobedients que heren llevats contra la dita cesàrea majestat y officials de aquella, e respòs que nega que ell sia anat a Oriola, ve és veritat que Juhan Arcayna, apellat lo safraner, y no.s recorda l'altre que anà ab ell, los quals anaren a la vall de Elda a hon era Palomares ab tota la sua gent, e açò die saber per relació que feren los sobredits quant tornaren, no.s recorda be aquí feren la dita relació sinò que deyen en la dita vila de Alcoy.

Item, fonc interrogat que auant la gent de Oriola arribà a la dita vila de Alcoy que hin era ell dit responent. E respòs que en la dita vila de Alcoy.

Item, fonch interrogat si ell, dit confessant, anà ab la dita gent al camp de Gandia. E respòs que és veritat que anà al camp de Gandia tramés per la vila de Alcoy, en companyia delq ual anaren Luis Torregrossa lo ostaler, Ginés Bellvert hu dels Tretze de Alcoy, Geroni Pasqual, Miquel Nadal llur fill y molts altres y foren, los noms dels quals al present no.l recorden, ve creu que foren de vint y cinch fins a trenta hòmens, los quals se trobaren en lo dit camp de Gandia, e que ell, dit confessant, portava lletres de crehença del Consell per a Palomares dient que no podein anar a valer-li.

Item, fonch interrogat que aprés romput lo dit camp, anà a la vila de Gandia o parts del dit ducat, e si prengé contra voluntat de llurs senyors alguna cosa. E respòs que en casa de Alí Bodach, moro tintorer de Gandia, prengué una manaquega plena de matos(?) per que li és molt amich, fent compte de tornar-li-u.

Item, fonch interrogat si altres coses per ell foren preses en la dita vila de Gandia. E respòs que no ha prés res ell dit confessant, be és veritat que son gendre e sos fills Nadal y Miquel y Jeroni Pasqual y anaren y prengueren de casa de Culla Lomaní, segons li han dit, cert argent e que a son pare deyen que una poca de seda e que no sab hon ho han portat, bé és veritat que ell, dit confessant, veu hun picher d'argent .... en poder de son gendre Maçana éssent ja en la Pobla del Duch e aprés li digueren que lavien venut lo dit argent en València.

Item, fonch interrogat que puix los dits sons fills y gendre venien en sa companyia per que comportava que portassen res furtat. E respòs que no y pensà pus.

Item, fonch interrogat que puix la dita vila de Alcoy havia tramés embaixadors a sa Il.lustre senyoria per hobeir sos reals manaments així com la ciutat de València havia fet, que per quina causa lo dit en Llorens Nadal era anat a la ciutat de Xàtiva e vila de Alzira ha fer-los presents de gent e armes per a contardir al dit senyor visrey e a sos reals manaments. E respòs que ell, dit confessant, anà a la ciutat de Xàtiva a causa que havien tramés tres correus a la vila de Alcoy requerint-los si volien fer missatgeria al rey nostre senyor per a deffensar furs y privilegis del present Regne y que nega expressament que sia ver que los dits embaixadors fossen anats a la ciutat de València.

Item, fonch interrogat que les lletres que portava quant fon pres de la ciutat de Xàtiva e Alzira per quina causa les portaria a la dita vila de Alcoy, puix savia que les dites lletres eren en deservey de la cesàrea majestat y del il.lustre senyor visrey. E respòs que de la lletra de Alzira no y sabia res e que és veritat que ell, dit confessant, se trobà en lo Consell de Xàtiva en lo qual se determenà fer una crida, la qual és estat insertada en lo acte quant fon pres e que portava hun trella de la dita crida a la vila de Alcoy, e que stant en lo dit Consell de Xàtiva ell tingué per be que la dita crida se fés e publicàs en la ciutat de Xàtiva e així prengué dit trellat y portava a la vila de Alcoy, lo qual trellat de crida per lo magnifich procurador de Cocentaina li fonch pres ensemps ab les lletres que portava.

Item, fonch interrogat que quant lo il.lustre senyor visrey arribà en lo present Regne de València ab les comissions e provissions reals si tenia ell, dit confessant, per llochtinent y capità general de la cesàrea majestat. E dix e respòs que si que per tal lo ha tengut hi.l te.

Item, fonch interrogat que puix lo tenia per llochtinent y capità general per quina causa ell com a tretze era anat al camp de Gandia ab lletra de crehença a Palomares y no en servey y auxili de sa il.lustre senyoria. E respòs que puix no volien valer al dit Palomares anà ab la dita lletra sens armes e que puix que ell, dit confessant, be sabia que lo dit il.lustre senyor visrey era en Gandia e no sabia que fos en lo camp.

Item, fonch interrogat que avans del rompiment del camp del senyor visrey quins hòmens de Cocentaina anaren a ala vila de Alcoy a fer jermania en la vila de Cocentaina en deservey de la senyoria. E respòs que al present no.s recorda ni sab que nengú havia anat.

E fetes les sobredites confessions per lo dit en Llorenç Nadal li foren tornades e llegí e respòs e dix que stava e perservava en aquelles.

Presents per testimonis foren a les dites confessions lo magnifich mossén Johan Bosch, cavaller, en Miquel Sans, batlle de Cocentaina, en Andreu Juhan Buera, majordom del molt spectable senyor conte de Cocentaina.

Post modum dicta et eadem die prima mensisi marcii anno proximo dicto a Nativitate Domini millessimo quingentesimo vicesimo secundo, lo magnifich mossén Juhan Bosch, cavaller llochtinent de general, procurador del comtat de Cocentaina, constituhit personalment davant la presència del magnifich mossén Luis Pelegrí, cavaller del orde e milicia de la Verge Maria de Muntesa e del gloriós sent Jordi, alguazir y mestre del camp del molt il.lustre senyor don Diego Urtado de Mendoza, comte de Mélito, llochtinent y capità general de la cesàrea e real majestat del rey nostre senyor en lo present Regne de València e dels testes deius scrits. E dix que com de provisió e manament del dit il.lustre senyor visrey, ell tingué pre en la present vila de Cocentaina , en lo alcacer del spectable comte a.n Llorens Nadal, major de dies, de la vila de Alcoy, molts dies ha e en lo present dia de huy sia stat request per lo dit magnifich mossén Luis Pelegrí en nom de una comissió del dit il.lustre senyor visrey, donada en la vila de Ontinyent en lo dia de hir, sota scrita de ma sa il.lustre senyoria e de son magnifich regent la cancelleria e sagellada ab lo sagell real de la dita cesàrea e real majestat, lliuràs e donàs al dit en Llorens Nadal a los quals requestes e manaments, lo dit magnifuich procurador hobeint e obtemperant dix que era prompte e parellat de donar e lliurar dix que era prompte e apparellat de donar e lliurar així com de fet dona e lliura en presència del notari e testimonis deius scrits en poder e mans del dit magnifich mossén Luis Pelegrí, alguazir y mestre de camp del dit il.lustre senyor visrey, lo dit en Llorens Nadal, loq ual dit algauzir y mestre de camp, confessa haver hagut e rebut al dit en Llorens Nadal de mans e poder del magnifich llochtinent de procurador e tenc aquell en ses mans e poder, de totes les quals coses així lo dit magnifich alguazir y mestre de camp com lo dit magnifich llochtinent de procurador, requerieren a mi Francesc Juhan Lleó, notari scrivà del dit magnifich procurador, ne rebés acte públich per haver memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi dit notari fon rebut en la vila de Cocentaina los dits dia e any dessus dits.

Presents foren a les dites coses lo magnifich rn Domingo Llorens, donzell, ayo del senyor egregi don Guillem Rois de Corella e Pere Lluís Fenollar, habitant de Cocentaina.


9.-


1522, març 1. Alcoi

Acta de la mort de Llorenç Nadal.

AMA. Cort del Justícia 1522, fol. 33 r.

Lo comanador Pelegrí, mestre del camp del senyor virey e alguazir maior de aquell, per manament del dit senyor virrey, en lo present dia de huy ha setenciat a.n Llorenç Nadal, baixador de la present vila de Alcoy, e li ha fet llevar lo cap hi.l ha fet posar en lo portal anomenat de sent Agostí de la present vila de Alcoy e le ha deixat penjat lo cors en hun arbre en lo camí de Cocentaynae ha fet dit per la present vila y terme de aquella, que nengú no gose tirar en lo dit cab a pena de la vida, de les quals cosses .... a mi Pere Benavent, notari, li rebés carta pública, la qual yo dit notari en presència de Berthomeu Sempere e Johan de Puig Moltó, menor, fonch rebuda.


10.-


1522, març 18. Alcoi

Certificació de la mort del mestre Jaume Martínez, veí d'Alcoi. Hi consta la seua acceptació de la Germania, però en radicalitzar-se aquesta, volgué eixir-se'n i en no poder fer-ho marxà d'Alcoi amb la finalitat de vendre draps, i en tornar del viatge va ser assassinat i robat pels soldats del virrei en el camí entre Alacant i Alcoi.

AMA. Cort del Justícia de l'any 1521 Tomàs Guerau, s. f.

Certificació.

Anno a nativitate Domini M D XX II, die martis intitulatum XVIII, mensisi marcii, davant la presència del magnifich en Thomàs Guerau, justícia, Pere Valls, Berthomeu Sempere e Cosme Valor, jurats de la vila de Alcoy comparech ...[135], fill de mestre Jacme Martínez, quondam, de la present vila e requerí ésser feta la certificació del tenor següent:

Al molt spectable senyor don Pedro Maça de Liçana, governador del Regne de València dellà Sexona, de nosaltres Thomàs Guerau, justícia, Pere Valls, Berthomeu Sempere e Cosme Valor, jurats de la vila de Alcoy, certificam a la spectable senyoria vostra: com en la present vila de Alcoy en dies passats estava e habitava hum bom hom que.s deya mestre Jacme Martínez, quondam, qui era sastre, e huy en dia estan la muller e fills de aquell, lo qual entrà en la Germania de aquesta vila en lo principi que dita Germania se fundà, poch a pus que fonch entrat en dita Germania no anaven de la manera que a ell le havien dit, volent-se'n ell eixir de dita Germania, los sindics de aquella no volgueren donar lloch que ell se'n hixqués, e lo dit mestre Jaume veent les dites coses e que no.l volien dexar eixir de dita Germania per apartar-se de aquella, del.liberà pendre roba de mestre Johan Doménec, tintorer, los quals jamés havien estat en la Germania y de Pere Castelló, e de la sua mateixa e anar-se'n per mar per vendre dita roba a fi que quant ell tornara la Germania fos desfeta e a ell no.l poguessen fer res de les coses de la dita Germania, la qual cosa posà ... e eixí prengué draps del dit mestre Johan Doménech, de Pere Castelló y sues pròpies, e se n'anà per mar. E havent venut dits draps e roba, tornant-se'n, prop de la ciutat de Alacant, hixqueren alguns soldats hil mataren, e li llevaren la moneda que portava, e així certificant la espectable senyoria vostra del dit mestre Jaucme Martínez és estat apus que fonch casat en aquesta vila, tot temps home molt paciffich y bo, qui jamé per ell se són moguts scandels nengún, ni era bregós ni avalotador, ni aquell poch temps que estigué en la Germania fonch avolotador ni scandalós que no mirava sinò de fer fahena e donar rahó a sa casa e així per ésser bo, segons diem, li acomnaren dit Doménech y Castelló la roba que la.ls portàs a vendre, perquè a instància de la muller y fills de aquell fem la present certifficació a la espectable senyoria vostra. Escrita en la vila de Alcoy a XVIII de març any Mil DXXII.


11.-


1522, maig 6. Canals

El virrei, davant la resistència de Xàtiva i Alzira a causa de l'Encobert, ordena al justícia i jurats d'Alcoi envien gent armada per a conquistar-les.

AMA. Llibre de Consells 1508-28, s. f.

A los amados y fieles de la cesàrea majestat los justícia y jurados de la vila de Alcoy.

El Rey.

E por su cesàrea católica real majestat don Diego Hurtado de Mendoza, capitán y lugarteniente general, maados y fieles de la dicha cesárea majestat, por quanto las heregias y rebellion de los de Algezira y de Xàtiva con su hermano e Encubierto, en tanta offensa de Dios y deservicio de su majestat no se pueden tolerar y conviene crecer este exercito para con fuerça y combate, reduzirlos a la obediencia de su majestat, por ende os dezimos y mandamos que en recibiendo este, vos el dicho justicia salgays con la bandera deza villa con toda la mas gente que pudieredes y mejor armada y dispuesta y vos con ella vengays luego para que el jueves que primero viene seays aquí sin alguna falta y hazed que traygays provisión y por ello no tardeys, pues luego, despues de vos y de la gente, venga y poned en ello mucha diligencia que cumple por los respectos sobredichos y otros así se haga.

Datum en Canals a VI de mayo de Mil DXXII.

Don Diego Hurtado de Mendoça.

Francesc Cellers.


12.-



1522, juny 12. Cocentaina

Notificació de la mort del comte de Cocentaina.

AMC. Llibre de Batlia 1521-22, document solt.

Magnifich e virtuós senyor: A nostre Senyor a plagut apel.lar a la sua sancta glòria al molt spectable compte de Cocentaina, nostre senyor, en lo loch de Canalls en lo exercit reyal, dimarts que.s contaven X del present mes de juny a les nou de la nit, aprés de aver rebut tots los sagraments de la sancta mare església, los quals per ell foren demanats, e rebé aquells ab molta devoció, tenen per cert tots los qui se són trobats a la sua fi, nostre Senyor lo ha acollit en lo seu sant regne e per que yo us tinch en acte de parent e del.liberant donar-vos-ne rahó pregant en vostres oracions lo vullau tenir per recomanmat, e tingaus nostre Senyor Déu en sa especial custòdia.

De Cocentaina a XII de juny any M D e XXII.


13.-


1522, novembre 28. Canals

El virrei escriu al Consell d'Alcoi informant-lo que ha ocupat Xàtiva i Alzira.

AMA. Llibre de Consells 1508-28, s. f.

A los amados y fieles de la Cesárea Real majestat los justicia, jurados y consejo de la vila de Alcoy.

El Rey.

E por su Cesárea y Real majestat don Diego Hurtado de Mendoça, conte de Mélito, lugarteniente y capitán general en el presente reyno de València, amados y fieles de la cesárea majestat. Con la presente hos hazemos saber con el emperador rey nuestro senyor, con su sancta benignidad y clemencia ha hecho mercé de hoyr y aceptar la hobedencia que los de la ciutat de Xâtiva y villa de Algezira le han dado hi mas. Os hazemos saber como la ciutat y villa susodichas hobedesciendo sus reales mandamientos, han puesto ya por obra todo lo que como fieles vassallos son obligados. En la fortaleza de Xàtiva está la persona de Jorge Roiz de Alarcón a quien su majestat ha mandado que durante la absencia de don Luis Carroç tenga cargo de aquella. En la villa de Algezira stá don Pedro de la Cueva y tiene aquella en mucho sosiego por donde plazerá a nuestro Senyor que todas las cosas del presente reyno tenga tal sosiego que al servicio de nuestro senyor y al de la Cesárea majestat conviene, es razón que por esto hagais a la divina bondat muchas gracias, pues que todos saldremos de los trabaxos que tan luengamente se han padescido y senyaladamente por vosotros que con vuestra innata fidelidad y con vuestras personas y haziendas haveys servido y mucho y provechado para la reducción dessos dos pueblos, la qual cosa os agradecemos mucho y os certificamos que daremos dello muy complida noticia al emperador rey nuestro senyor para que os haga gracias y mercedes y nos en su reaL nombre tenemos special cuydado de mirar y hazer todas las cosas que tocaran al bien, utilidad dessa universidad, assí en general como en particular.

Datada en Canals a XXVIII de noviembre Mil D XXII.

Don Diego Hurtado de Mendoza.

Ludovicus Dominguez.


14.-


1527, maig 24. València

Carta del duc de Calàbria al justícia d'Alcoi per a que les persones hi esmentades compareguen davant d'ell i li notifiquen les seues raons per a no contribuir en la composició.

ARV. Reial Cancelleria, sèrie 1.415, fol. 32.

El Rey.

Por su Cesárea real majestat el duque don Fernando d'Aragó, lugarteniente.

Justicia de la villa de Alcoy: Amados y fieles de la dicha cesárea majestat y nuetro. Porque se pretiende que en la Germania passada fueron culpables las personas infraescritas y que dicen contribuir en la paga de la composición hecha con los vezinos dessa villa que fueron culpables de la dicha Germania, os dezimos y mandamos que luego, en recibiendo la presente, hagays íntima y notificar de nuestra parte con acto de notario o con alguna requesta o ministro vuestro a las personas abaxo nombradas que dentro de tres dias primeros siguientes, después que fue hecha la dicha notificación, comparezcan ante mí, si quieren, para dezir y al.legar las causas porque no deven contribuyr y ser puestos en la dicha tacha y composición o para hazer auto de star a justicia al pretenden no ser culpables...

Frances Joan Bodí, notari.
Gaspar Sisternes.
Feliu Doménech.
Joan de Nicolau Monllor.
Lluys Martí.
Lluís Joan Dalmau.
Joan Eiximeno.
Joan Blanquer.
Berthomeu Sempere.
Pere Valls.
Lluís Gisbert.
Joan Aznar, fill d'Andreu.
Lluys Llopis.
Bernat Valls, hierno de Joan Moltó.
Bernat Espinós.
Guerau Doménech.
Miquel Bodí.
Andreu Valls.
Luys Castelló, hijo de Pere.
Jayme Soler, hijo de Ponce.
Francesch Monllor.
Mestre Jayme Guillem, sastre.
Mestre Jayme Ruvió.
Agustín Missatger.
Ginés Carbonell.
Pere Moltó.
Joanot Carnicer, menor.
Anthoni Guerau.
Baltasar Merita.
Luys Miralles, hijo de Bartolomé.
Joan Cellers, hierno de Botella.
Miquel Castelló, mayor.
Miquel Merita.
Miquel Sisternes, hierno de Perot Lledó.
Gaspar Matarredona.
Nicalot Matarredona.
Renau Guerau.


[1].- La teoria sobre la fundació d'Alcoi per part cristiana en 1276 la vaig donar a conèixer en un article titolat"Una fundación de Jaime I: Alcoi" Ciudad, (24-X-1978), p. 2. Aquesta teoria ha estat acceptada per tots els historiadors actuals.
[2].- J. Vilaplana, Historia religiosa de Alcoy, Alacant, 1977, p. 365. Es tracta de l'obra històrica alcoiana més important del segle XIX.
[3].- Aquest carrer s'hi troba al Barri de l'Eixample i abans portava el nom de Jose Antonio Elola, antic dirigent esportiu franquista. L'alcalde d'Alcoi va tindre en compte una petició que al respecte li vam fer Jordi Valor i Serra, Joan Valls i Jordà i jo mateix. Tanmateix va ser Jordi Valor i Serra qui més afany hi va posar.
[4].- El mes d'abril del 1995 la Biblioteca Municipal d'Alcoi va confeccionar una Exposició sobre el Llibre Alcoià (de tema i autor alcoià), comprobant-se més de 800 volums existents a la dita Biblioteca sobre historiografia alcoiana. Aquest número augmenta de mes en mes.
[5].- G. ESCOLANO, Décadas, llibre VI.
[6].- ANONIM, Guia del Forastero en Alcoy, Alcoi, 1864.
[7].- R. VICEDO, Guia de Alcoy, Alcoi, 1925.
[8].- L. FULLANA, Historia de la villa y condado de Cocentaina, Alcoi, 1925.
[9].- F. MONTBLANCH, "La Germania en Alcoy", I Ciclo de Historia Alcoyana, Alcoi (1975), pp. 111-136.
[10].- R. SANCHIS, Alcoy tu pueblo, Alcoi, 1976.
[11].- J. BERENGUER, Historia de Alcoy, I, Alcoi, 1977.
[12].- R. BAÑO, "Llorenç Nadal lo Mallorquí", Revista de Festes de Moros i Cruistians, Alcoi (1981), p. 77.
[13].- E. CISCAR - R. GARCIA, Moriscos i Agermanats, València, 1974, p. 65.
[14].- J. FUSTER, Rebeldes y Heterodoxos, València, 1979, p. 13.
[15].- Arxiu Municipal d'Alcoi (AMA). Llibre de Consells 1442-46, s.f., data del 28 de desembre del 1442.
[16].- B. PORCEL, Los chuetas mallorquines, siete siglos de racismo, Barcelona, 1971.
[17].- R. BAÑO, "Fons documentals dels segles XIII, XIV i XV a l'Arxiu Municipal d'Alcoi", Actes del Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat, Alcoi (1990), pp. 27-35.
[18].- AMA. Llibre de Consells 1484-1504, s.f.
[19].- Sobre la història d'aquest temple cal veure R. BAÑO, "L'església de santa Maria durant l'època foral", Revista de Festes de Moros i Cristians, Alcoi (1985), pp. 88 i 89.
[20].- AMA. Llibre de Consells 1484-1504, s.f.
[21].- AMA. Cort del Justícia Pere Guerau 1486, s.f.
[22].- La paraula exacta seria paraire i la definició es refereix a tota persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana.
[23].- AMA. Cort del Justícia Pere Aiç 1448, s.f.
[24].- AMA. Llibre de Consells 1484-1504, s.f.
[25].- AMA. Protocol Notarial de Pere Benavent 1503, s.f.
[26].- AMA. Protocol Notarial de Pere Benavent 1503, s.f.
[27].- Per tal de veure l'evolució econòmica de dit periòde cal llegir el llibre de E. BELENGUER, València en la crisi del segle XV, Barcelona, 1976.
[28].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[29].- Impost que es pagava per a reparar les muralles d'Alcoi.
[30].-AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f. El paper dels jutges comptadors era revisar els comptes dels oficials alcoians que havien deixat d'exercir el seu càrrec.
[31].- AMA. Idem. El paper dels consellers era aqueix, aconsellar als jurats i formar part del Consell Municipal.
[32].- AMA. Llibre de Clavaris 1514-28, s.f. El càrrec de clavari equivalia a l'encarregat de l' hisenda municipal.
[33].- AMA. Cort del Justícia Joan Dalmau 1517, s.f.
[34].- El terme abaixador fa referència a la persona que talla i iguala el pèl d'un drap.
[35].- Per conèixer la figura de Joan Prats i la circunstància història que l'envolta veure R. SANCHIS, Alcoy y el monasterio del Santo Sepulcro, Alcoi, 1967.
[36].- Per tal de comprobar com l'autoritarisme reial afecta Alcoi cal veure R. BAÑO, "El sprivilegis d'insaculació atorgats a la vila d'Alcoi durant el segle XVI", Actes del Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat, Alcoi, (1990), pp. 81-91.
[37].- Quantitat que tenien que pagar els camperols emfiteutes als propietaris de les terres que ells conreaven.
[38].- GARCIA, op. cit. p. 53.
[39].- Entenem per composicions les multes que van tindre que pagar poblacions, gremis i individus per la seua participació a favor dels agermanats.
[40].- R. ARACIL - M. GARCIA, Industrialització al País Valencià, el cas d'Alcoi, València, 1973.
[41].- Idem.
[42].- AMA. Llibre de Clavaris 1514-28, s.f.
[43].- Entenem per foc a cada unitat familiar. Com és dificil de traduir-ne cadascuna en un nombre determinat de persones (per alguns autors 4, d'altres 4,5 i d'altres més 5) hem limite a fer constar el número de focs.
[44].- Persones pobres que no pagaven cap impost.
[45].- Les fonts utilitzades són AMA. Llibre de Consells 1411-28; 1428-40; 1442-46. R. GARCIA, op. cit. p. 53.
[46].- R. BAÑO, "La Pobla Nova de sant Jordi", Ciudad, Alcoi, (11-III-1982), p. 8. Darrerament Josep Torró ha escrit a la Revista de Festes de Moros i Cristians de l'any 1995 un treball sobre l'evolució demogràfica dá quest raval en un article titolat
[47].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[48].- Idem.
[49].- Idem.
[50].- J. VILAPLANA, op. cit. p. 44.
[51].- AMA. LLibre de Consells 1508-28, s.f.
[52].- Idem.
[53].- E. BELENGUER, op. cit. p. 254. Per a les dades d'Alcoi veure AMA. llibre de Batlia 1511-44.
[54].- Per al l'estudi dels portals de la vila d'Alcoi veure R. BAÑO, "Les portes del recinte amurallat d'Alcoi l'any 1276", Revista de Festes de Moros i Cristians, Alcoi (1987), 91 i 92.
[55].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[56].- Idem.
[57].- El rei Carles I havia estat elegit rei en 1516, a la mort del seu avi mater Ferran el Catòli. Tanmateix trigarà bastant en jurar els Furs de la Ciutat i del Regne de València.
[58].- AMA. Llibre de Clavaris 1514-28, s.f.
[59].- Oficial reial encarregat de portar els comptes de les rendes ofertes al rei per les poblacions del seu patrimoni. Alcoi n'era des de l'any 1430.
[60].- ESCOLANO, op. cit. II.
[61].- R. GARCIA, op. cit p. 72.
[62].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[63].- A partir d'estes dates no són rares les mostres de textos oficials escrits en castellà, actitud que s'accentuarà encara més des de la derrota dels agermanats.
[64].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[65].- S'enten per cisa la imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pès o la mesura de determinats articles de consum, el valor de la qual era lliurat a l'erari.
[66].- R. BAÑO, "Els privilegis d'insaculació de la vila d'Alcoi", Congrés d'estudis de l'Alcoià-Comtat, Alcoi (1989), 81-91. Pel que respecta a esta el.lecció veure AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[67].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[68].- Idem.
[69].- Idem.
[70].- L. FULLANA, op. cit. p. 361.
[71].- AMA: Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[72].- R. GARCIA, op. cit. p. 123 i s.
[73].- R. BAÑO, "Saqueo de la moreria de Cocentaina durante las Germanias", Revista de Festes de la Mare de Deu del Miracle, Cocentaina (1980), 35. Del mateix autor "Muro i les Germanies", Revista de Festes, Muro (1986), 42 i 43.
[74].- Arxiu Municipal de Cocentaina (AMC). Llibre de Batlia 1521-22, s.f.
[75].- AMA: Protocol Notarial de Francesc Joan Bodí 1521, s.f.
[76].- AMC. Protocol Notarial del 1522, s.f.
[77].- AMC. Llibre de Batlia 1523. Informació de testimonis sobre l'assassinat esdevingut el 31 d'octubre del 1523.
[78].- R. BAÑO, "Saqueo....", p. 25.
[79].- AMA. Llibre de Protocols de Francesc Joan Lleó 1521, data del 7 de novembre.
[80].- Del mateix autor: "El monestir de san Agustín de Alcoi", Ciudad, (14 i 21-I-1982), 8 i 8.
[81].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[82].- R. GARCIA, op. cit. 78 i 79.
[83].- Arxiu Municipal de València (AMV). Lletres reials, h 3, fols. 57 i 58.
[84].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[85].- Idem.
[86].- AMA. Cort del Justícia 1522, s.f.
[87].- Idem.
[88].- Idem.
[89].- Idem.
[90].- J. LOZANO, Crim de Germania, València, 1978.
[91].- R. GARCIA, op.cit. 80 i 81.
[92].- Arxiu del Regne de València (ARV). Mestre Racional, lligall 379.
[93].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[94].- Idem.
[95].- AMA. Cort del Justícia 1522, s.f.
[96]. R. GARCIA, op. cit. 183.
[97].- AMA. Cort del Justícia 1522, s.f.
[98].- AMA. Cort del Justícia 1527, s.f.
[99].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[100].- AMA. Cort del justícia 1522, s.f.
[101].- Idem.
[102].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[103].- Idem.
[104].- AMA. Cort del Justícia 1522, s.f.
[105].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[106].- AMA. Llibre de Batlia de Melxior d'Alçamora 1511-44, s.f. Aquest personatge era un dels més principals de la vila, posseïa, entre d'altres propietats, grans extensions de terra a la zona de El Pla, actual carrer País Valencià i voltants. A partir d'ell l'indret serà conegut com El Pla del Batlle.
[107].- Aquesta famíla Irles era posseedora d'un mas a Barxell, a la toponímia en queda un record amb l'anomenada era d'Irles.
[108].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[109].- Referència a la imatge de la Mare de Deu de Gràcia que hui en dia s'hi troba a la capella de la Comunió de la Parròquia de santa Maria d'Alcoi. El quadre és considerat obra del pintor Jaume Baçó, més conegut per Jacomart. Veure A. MIRO, "La Verge de Gracia, obra de Jacomart", Ciudad, (25-I-1975), 7.
[110].- Idem.
[111].- R. GARCIA, op. cit. 98-101.
[112].- AMC. Llibre de Batlia 1523, s.f.
[113].- R. GARCIA, op. cit. p. 102.
[114].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[115].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[116].- ARV. Reial Cancelleria, llibre 737.
[117].- R. GARCIA, op. cit. p. 85.
[118].- ARV. Reial Cancelleria, llibre 735.
[119].- VICIANA, Crónica de València, 2ª parte.
[120].- Les viles de Penàguila i Benifallim composades juntes amb 2.100 lliures (2.000 ducats), però la virreina, cas únic, va rebaixar.la a 1.575 lliures (1.500 ducats). ARV. Reial Cancelleria, llibre 1.409, fol. 97 r-v.
[121].- ARV. Reial Cancelleria, llibre 1.408, fol. 97.
[122].- AMA. Llibre de Consells 1508-28, s.f.
[123].- AR: Reial Cancelleria, llibre 735.
[124].- Idem.
[125].- ARV. Reial Cancelleria, llibre 737.
[126].- Oficial encarregat de les finances reials.
[127].- Idem.
[128].- Idem.
[129].- Idem
[130].- AMA. Llibre de Consells 1508-28. Sessió del 10 de maig del 1527.
[131].- AMA. Cort del Justícia 1527, s.f.
[132].- ARV. Reial Cancelleria, llibre 1.415, fols. 143 r-v i 144 r-v.
[133].- Hi apareix la paraula moro tacada.
[134].- Els moros de Cocentaina havien estat ja batejats, encara que a la força, d'ahí l'expressió.
[135].- En blanc en el original, pel text hom pot establir de qui es tracta.