dijous, 31 de desembre del 2009
LA CAVALCADA MÉS ANTIGA
Però, va home, no hi ha per tant. Continuem sent la més antiga; si s’ organitza una en qualsevol lloc, i on siga, i després no hi ha una continuïtat, aleshores, fum de canyot. Allò que val és la tenacitat en el fet i l’ essència, però d’ açò darrer en parlarem més avant.
De tota manera, sí hi ha una cavalcada que podria disputar-li veritablement la supremacia a Alcoi i, el que és pitjor, la supremacia mundial. Es tracta de la “Cavalcata dei Magi” que es celebra a la ciutat italiana de Florència. Efectivament, els Medici van iniciar esta costum per l’ any 1417 organitzant un solemne seguit amb un fastuós aparell escènic que tractava de recordar l’ arribada del tres Reis Mags a la petita vila de Belem, a la recerca del Rei Messies. Eixe mateix any 1417 els Medici creen la “Compagnia dei Magi”que s’ encarregaria de la seua celebració. Normalment, els tres reis eren representats per membres de la família Medici però a voltes d’ altres personatges com els humanistes Cristoforo Landino i Donato Acciaiuoli, el poeta Luigi Pulci i el literat Angelo Poliziano. La dita representació es concretava a la simple adoració d’ un pessebre que es col•locava davant de la catedral de santa Maria dei Fiore. I tot açò els dies 6 de gener de cada any. Els tres reis acompanyats per un seguici duent ofrenes les lliuraven a la Sagrada Família, a la volta que li presentaven els seus respectes. I prou; allò de lliurar regals als infants i, o majors sí és una creació típicament alcoiana.
Esta celebració epifànica era un esdeveniment important dins la rica i culta societat florentina. Si visitem els Palau Medici d’ esta ciutat – costum que no hem de deixar de fer sempre que anem a Florència, i a esta ciutat cal anar sempre que es puga - vorem que una de les sales està dedicada a la festa dels Reis Mags, i les seus parets adornades amb pintures fent vore com serien. Estes pintures plenament renaixentistes en les que podem vore la riquesa de la cort dels Medici són obra d’ un pintor poc conegut de nom Benozzo Gozzoli i van ser pintades en l’ any 1459.
Esta celebració florentina va deixar de realitzar-se a partir de 1494: la caiguda dels Medici i la dictadura puritana de Savonarola van acabar amb esta tradició que ni el mateix retorn al poder dels Medici a principis del segle XVI va restaurar.
A partir de l’ any 1997, coincidint amb el VII Centenari de la inauguració de la catedral, el seu cabildo va reprendre esta antiga tradició florentina de la “festa dei Magi” i hui en dia és una de festes més populars de ciutat italiana, però sols és un espectacle, no hi ha cap simbolisme filantròpic que sí tenia en el seu origen la cavalcada alcoiana i que hui en dia s’ ha escampat tota la societat, especialment entre els nens.
Sí, Florència va comença primer però es va interrompre, es va reiniciar molt després i sols consten 89 cavalcades i no té, repetisc i insistisc, la idiosincràsia que té l’ alcoiana, que és única i que com molt bé diu Adrián Espí, va directa al cor dels xiquets i xiquetes. I que com tothom sap anem per la 125 edició, encara que no cavalcades, ja que no en van haver ni en 1937, 1938 i 1939 per motius de la Guerra Civil. Algun any va haver que per qüestions meteorològiques no va poder celebrar-se la cavalcada però sí estava convocada i els xiquets i xiquetes alcoians van rebre els seus regals. 125 edicions i 122 cavalcades.
Som els primers en celebrar una cavalcada, doncs, com s’ entén ara i com es deu entendre. Teatre de carrer la de Florència, això sí , amb tots els respectes, però no és el mateix. I respecte a Barcelona el que importa és la continuïtat perquè accions esporàdiques d’ eixe tipus segur que en trobem més. No va ser a Alcoi un barri, va ser tota la ciutat. Un grup d’ alcoians preocupats per la misèria de la classe obrera local van tenir la bona idea de celebrar una cavalcada que repartira entre els nens pobres d’ Alcoi una sèrie de regals i presents; humils i senzills, sí, però amb molt bona voluntat.
Així és que senyors del xovinisme local no preocupar-se, Alcoi té la cavalcada més antiga i, sobretot, més autèntica d’ Espanya, d’ Europa i del món. Això sí, convindria, fa molts anys que vaig dient-ho, i seria força interessant que la nit del cinc de gener l’ alcalde la ciutat alemanya, on segons la tradició estan soterrats els tres Reis Mags, i el de Florència comprovaren de primera mà com és la primera i més important cavalcada de Reis Mags. Segur que faria aparèixer la nostra ciutat en moltes rutes turístiques. Endavant, i ull amb la gent que ix de negre, alguns d’ ells són uns impresentables i caldria obrir l’ ull en aquest assumpte, no siga cosa que per uns quants es fota tot.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
ADÉU, SEDANO, ADÉU
Primerament, als pocs dies de guanyar democràticament les eleccions es va pujar un 10% el jornal, el triple de qualsevol espanyol, mesura que jo considere un insult de cara als alcoians i alcoianes que paguen impostos no per a que cobre molt més que un catedràtic d’ universitat sinó per a que ens garanteisca una sèrie de serveis.
En segon lloc ja sabem que a Alcoi les obres públiques mai no acaben en el termini senyalat. És un càstig diví que arrosseguem els alcoians des de 1256. Moltes voltes he dit, ho torne a fer, que les úniques obres públiques que es van acabar en el termini fixat van ser les dels refugis antiaeris per fer front els atacs de l’ aviació feixista italiana, aliada dels no menys feixistes franquistes i amb la benedicció de l’ església catòlica. Però, senyor alcalde, des de que vostè ocupa dit càrrec, és un una presa de pèl la fixació de dates de finalització de les dites obres. No se n’ acompleix cap. Pensem, senyor alcalde, en l’ aparcament de la Uixola, el bulevard, la construcció dels col•legis i instituts i tants i tants exemples que podíem esmentar. I les que comencen i després s’ abandonen i es reprenen després de mesos i mesos?
I sí parlem, senyor alcalde, del sainet de La Rosaleda. Si tinguera vergonya política vostè i el senyor Peralta fa temps que deurien d’ haver dimitit, demanar perdó als alcoians, passar per caixa i pagar tots els desgavells comesos i que estem pagant tots els alcoians, sent aquesta una de les causes de la ruïna de l’ hisenda local: l’ Ajuntament d’ Alcoi està molt endeutat, tant que estarem molts, molts anys pagant les seues incompetències. I encara acusa el seu partit a Zapatero de l’ endeutament. Endeutament el de la Generalitat valenciana i el d’ Alcoi. I de l’ Estambrera, senyor alcalde? Encara pot vostè anar per Alcoi amb la cara ben alta?
Vostè, senyor alcalde no pot ocupar el càrrec un minut més davant l’ entreguisme cap a les empreses urbanístiques d’ Alcoi. Aquestes fan el que els dona la gana senyor alcalde. I què passa amb el projecte de construcció d’ un centre de la tercera edat en l’ antic col•legi de les Paules al carrer sant Mateu? L’ empresa no ha menejat ni un rajol i fa temps que s’ ha acabat, per tant, la concessió. Què passa amb el Palau de Justícia de la plaça de Mare de Déu dels Desemparats? Amb els diners que ha costat. I les facilitats donades a Mac Donalds? Amb aquest historial de fracassos i incompetències deu anar-se’n senyor alcalde. Hui millor que ahir.
Sap senyor alcalde que hi ha una llei que encara és complix menys que la del Tabac? Sí, home, la Llei d’ Ús del Valencià. Vostè, el seu Ajuntament i el seu partit se’n refoten de la llengua i cultura valenciana. Això faltava, senyor alcalde, damunt finançar el dialecte, oi? Clar, per això els Borja Mauro i Lirios Vanesa d’ Alcoi voten al PP. Té vostè un graner de vots entre la fauna del puntet de la nostra ciutat. Al carrer ja, home, al carrer. És que ja són moltes coses que fallen, senyor alcalde. Moltes i massa.
I si parlem de la cultura? Mare tapem! Quina barra, senyor alcalde. La Casa de Cultura silenciosa, abandonada, obscura i inactiva. Les obres del Teatre Calderon, doncs això, un misteri! Algun dia les coneixerem. El seu govern, senyor alcalde va tombar la casa més antiga de la ciutat (encara que seria millor dit sent Peralta alcalde) que estava al carrer sant Miquel; les obres de restauració del castell de Barxell són una burla cap a la història local i la intel•ligència: el faig directament culpable dels desperfectes que ha patit el castell, que patix i que patirà. Com ha consentit que l’ empresa d’ olives El Serpis s’ haja carregat un jaciment musulmà al Castellar? Com gosa traure pit presentant una possible ruta de jaciments prehistòrics de la nostra ciutat si consentix el del castell de Barxell i el jaciment del Castellar? Quina barra té senyor alcalde! Quina barra! Què vol aparèixer davant l’ opinió pública com a defensor del patrimoni cultural alcoià? Ni de conya ho és vostè. No enganya a ningú. Faça un favor a la cultura alcoiana i plegue, home, plegue.
I damunt donant-se-les de demòcrata. Vostè milita en un partit que no ha trencat amb el franquisme; un dels seus presidents va ser ministre de Franco –ens va tanca el Club d’ Amics de la UNESCO- i, per suposat, estic referint-me a Fraga, i els altres dos presidents del seu partit, Aznar i Rajoy ni estaven ni se’ls esperava en la lluita per la democràcia en aquest país; que manipula Canal 9, que no deixa vore TV3 –quin exemple de respecte de la llibertat d’ opinió-; que va censurar un acte d’ una entitat legal com Acció Cultural del País Valencià a la Casa de Cultura d’ Alcoi; un partit que vol implantar de nou el nacional-catolicismo; un partit que vol imposar la seua moral sexual condemnant els homosexuals; un partit ple d’ hipòcrites que voten en contra del divorci i marxen corrents a divorciar-se. Quin historial democràtic tenen els seus membres? Ho he dit moltes voltes: en llegir les necrologies de polítics de dreta morts en alguns països europeus –França, sobretot- hi consta la seua participació en la lluita contra els ocupants nazis i contra Petain. Açò no passa en la dreta espanyola. No van lluitar contra el feixisme i gosen ara donar lliçons de democràcia.
Vostè senyor alcalde és un mediocre, i no és que això siga malament: servidor també és un mediocre. El problema senyor alcalde, a diferència de mi, és que vostè no sap que ho és. Home, és patètic intentant traure profit polític de les Festes de Moros i Cristians. Sí, ja sé que tots els alcaldes anteriors a vostè ho han fet, i els que vindran també ho faran, però és que se li nota molt senyor alcalde. Collons, és que no pixa un pardalet a Alcoi i ja està vostè fent-se un foto. Veu com deu anar-se’n senyor Sedano.
I si parle, senyor alcalde, de la política ecològica del seu Ajuntament? Doncs no podem parlar-ne perquè aquesta no existix. El tinglao eixe que presidix el senyor Signes és la cosa més inútil i ineficaç que puga parir mare. Fum de canyot! El desgavell de l’ hotel a la Font Roja ja expressa molt bé la seua opinió sobre l’ ecologia. La història no va a ser favorable amb vostè. I deixem parlar en aquest apartat de la legionel•la. Darrerament he pagat una multa per mal aparcament. Una multa justa i ben posada: he incomplint la llei i mereisc un càstig. Aleshores, vull el mateix tracte amb l’ empresa d’ asfaltats que ha incomplit el protocol de la legionel•la. Pense que tots som iguals, senyor alcalde. Favoritismes cap.
Tots sabem, senyor alcalde, l’ estat del nostre ferrocarril Alcoi-Xàtiva. El seu partit, el PP, és un 50% culpable de la situació. No l’ he sentit mai reivindicar-lo davant dels factòtums del seu partit. Mai. Així es defensen els interessos del poble. I de l’ estació d’ autobusos? Encara és il•legal. És vostè alcalde d’ una ciutat que ni té estació de tren mitjanament decent, ni estació d’ autobusos que se li puga dir així.
I si parlem dels seus fabulosos projectes de reactivació econòmica d’ Alcoi. Clar, el primer deuria ser acabar amb les despeses inútils del seu Ajuntament, començant pel seu propi jornal. I vostè que en vuit anys no ha creat ni un pam de terreny industrial ara li ve la neura del polígon de La Canal, en contra de tots els informes haguts i per haver, i del més mínim sentit comú. I del camp de golf a Xirillent? Un altre desgavell. Ara, espere que amb diners públics no es pague la pujada d’ aigua a dit camp des del riu Serpis. Seria ja el més intolerable. A què sí, senyor alcalde? A que vostè no és partidari de que tots els alcoians i alcoians paguem les jogueres d’ uns quants, o si? I és que se m’ amuntonen els exemples de les seues genialitats. I de la urbanització de Serelles? Un pla que anava a revoluciona la ciutat i que seria exemple de propis i estranys. I de veritat que ho ha sigut, senyor alcalde, però no del que vostè esperava. Un exemple més de la seua incompetència i de l’ habilitat, heretada del senyor Peralta, per espolsar-se responsabilitats.
Són massa fronts oberts, senyor alcalde, i no pot continuar un dia més al front de l’ alcaldia. Deu anar-se i, per una volta, done una lliçó de democràcia i alcoiania. Ah, i no es fie dels que després de publicat i llegit açò vagen a retre-li homenatge i fidelitat i en posen a parir. No, no es fie. Molts d’ ells estan menejant-li la cadira. I quan deixe de ser alcalde –espere que ben prompte- l’ abandonaran i aniran a buscar-se un lloc al sol amb algun altre. El PP local és la bufa la gamba i les punyalades traperes van que volen. I Alcoi sense eixir de la mediocritat i decadència a la que vostè l’ ha condemnat.
dimarts, 8 de setembre del 2009
ALCOI TÉ CASA DE CULTURA, QUE SÍ!
A vore, el mateix dia que feia 70 anys del començament de
Per alguns és sabut que
Les reunions eren kafkianes, d’ entre altres qüestions que discutíem si devíem de ficar Alcoi o Alcoy. Allò era tot inútil, i així ho va comprendre el primer alcalde democràtic des de 1936, Pep Sanus, i ens va enviar a tots a pastar fang. La remodelació de l’ edifici va estar a càrrec de Manolo Vidal. Sanus va nomenar director a Paco Bernàcer i un Consell Assessor integrat per gent dels partits polítics representats a l’ Ajuntament. Un servidor ho era, juntament amb altres, per nomenament del PSOE i vaig ser elegit secretari d’ eixe comitè. Federico Rubio va quedar encarregar de l’ Arxiu i Biblioteca Municipal. Paco, amb el seu nervi, va començar a donar-li caràcter i personalitat pròpia a
Quan Bernàcer va dimitir va ser nomenat director Jordi Botella que encara va potenciar més l’ activitat de
Jordi Botella va ser substituït en guanyar el PP les eleccions per Miquel Santamaria, el qual ha degut fer front al menyspreu del PP per la cultura, a la falta de fons – que a hores d’ ara és asfixiant- i a la putada de posar-li un comissari polític “con mando en plaza” com és Carmina Nacher (quan se la troba a faltar a les processons de la comarca). I així està
El cas de la infrautilització de
dimarts, 11 d’agost del 2009
INCENDIS ESTIUENCS
També m' he assabentat que a L' Orxa, amb motiu de les seues festes, i en els dies de mes calor del passat juliol, en plena alerta roja, van fer esclatar una traca. Ja fa anys hi va haver un incendi forestal a L' Orxa on moriren dos brigadistes i resultant culpable per negligència el mateix alcalde de L' Orxa. Amb aquets antecedents, com no es prenen les mesures escaients i tiren una traca?
Per no parlar els incendis al voltant de les obres de l' autovia per Alcoi. Què collons està passant? Volem que la NASA utilitze la nostra comarca per tal d' adiestrar els seus astronautes que van a la Lluna i,o a Mart? Ja que no prendre's seriosament aquest assumpte, d' ací uns quants anys el nostre paisatge res haurà d' envejar al llunar o al marcià?
dilluns, 3 d’agost del 2009
diumenge, 2 d’agost del 2009
LA FONT ROJA I BARXELL
L’ hotel de la Font Roja (Fuente Roja per al senyor Antonio Francés cap (?) del PSOE local) no deu materialitzar-se per les senzille raons que cal restar pressió demogràfica als parcs naturals: mai s’ ha edificat un hotel a un parc naturals; des del 1332 els alcoians ens hen dedicat a respectar eixa zona verda i no es pot consentir que esta tropa pepera acabe amb esta constant del nostre poble; ja n´hi ha molta oferta hotelera –com ja he dit- al Carrascar de la Font Roja (Fuente Roja per al senyor Antonio Francés, cap (?) del PSOE local) i l’ elevat cost de l’ hotel millor seria que es dedicara a l’ educació, seguretat, sanitat i cultura que bona falta fa. El senyor alcalde d’ ací alguns anys sols mereixerà unes línies en la història d’ Alcoi, tal és la seua falta de projectes i mesures ciutadanes, i un capítol especial en el de les cagades, com la de la Rosaleda, la cabuderia de l’ hotel de la Font Roja (Fuente Roja per al senyor Antonio Francés cap (?) del PSOE local), la punyeteria del camp de golf de Xirillent ( a vore el senyor Antonio Francés, cap (?) del PSOE local com ho traduix) i demés.
I una d’ eixes cagades del senyor alcalde és el tema de la reparació del castell de Barxell ( avore el senyor Antonio Francés, cap (?) del PSOE local com ho traduix). El seu propietari, persona que no destaca precisament pel seu nivell cultural, ja fa anys que està rient-se del poble d’ Alcoi, i el seu alcalde –el d’ Alcoi- tolerant-ho. Mai no comprendré com l’ honrat gremi dels pallassos no denuncia a l’ Ajuntament d’ Alcoi per competència deslleial.
I van a deixar-me que done una idea o suggerència per al tema del castell de Barxell ( a vore el senyor Antonio Francés, cap (?) del PSOE local com ho traduix). Que hi facen una casa de putes. Sí, una casa de putes. No es pot consentir que a la nostra ciutat – Alcoi- hi haja centenars de bars i sols dos llibreries, sols dos biblioteques públiques i sols tres cases de putes. Com que esta tropa de cultura gens, aleshores (ja sóc un gilipolla per al senyor Rus per fer ús d’ esta paraula) l’ única opció viable que veig per al tema del castell de Barxell (a vore el senyor Antonio Francés, cap (?) del PSOE local com ho traduix) és això: una casa de putes. Ah, i que vinga Berlusconi a inaugurar-la.
dijous, 23 de juliol del 2009
LA MEUA GOSSA PUNXA (2)
dissabte, 18 de juliol del 2009
73 ANYS DEL PRINCIPI DE LA GUERRA CIVIL
dijous, 16 de juliol del 2009
EL PSOE TÉ UN PROBLEMA A LA FUENTE ROJA
D' on collons ha tret el PSOE alcoià aquest personatge? No aplega ni a la categoria de mediocre. I, fortunadament, la resurrecció no existix, d' altra manera Pablo Iglesias haguera ja hostiat a tota esta tropa del PSOE.
divendres, 10 de juliol del 2009
LA MEUA GOSSA PUNXA
dimarts, 23 de juny del 2009
ALESHORES, SÓC UN GILIPOLLA
Aleshores, independentment que mai no he pogut esbrinar que vol dir “gilipolla”, si el senyor Rus ho diu, ho sóc.
Aleshores, és un plaer i una satisfacció que no em considere dels seus.
Aleshores, com ja he dit gaire voltes, em sabria greu que esta gentola poguera pensar bé de mi.
Aleshores, tot açò m’ anima a seguir com ara, estic fent correctament la meua tasca. Aleshores, en un altre univers que no siga el valencià seria incomprensible i inaudit que un polític insulte el col·lectiu docent encarregat de normalitzar el llenguatge i se n’ isca de “rositas”. Poden pensar en un polític criticar a un docent andalús per obligar els seus alumnes a escriure “cerrado” per “cerrao”? Però és que ja fa molts anys que el País Valencià no és un món normal, i el senyor Rus no rebrà, de cap de les maneres, el desmentit del seu propi partit, ni molt menys de l’ opinió pública i, damunt, aconseguix el recolzament popular; sent així que expressions com “aleshores” estan admeses per l’ Acadèmia de la Llengua Valenciana amb el vot del mateix PP i, fins i tot, membres d’ aquest partit l’ utilitzen.
Aleshores, tot açò passa en el camp educatiu, on gràcies als anteriors governs del PSOE i, sobretot, a l’ actual, el desgavell és total. El desprestigi que tant entre alumnes i docents té el govern de la Generalitat és total. La fallida financera d’ esta mateixa Generalitat on més afecta és a la política educativa. La Conselleria d’ Educació és incapaç massa voltes de pagar diligentment als seus funcionaris el sou que els correspon.
Aleshores, facen la prova, vagen a la Conselleria d’ Educació i llancen un euro a l’ aire, veuran com no toca terra: una ma l’ agafarà abans. Ara, eixe euro no anirà per a millorar l’ ensenyament, no; serà per a pagar Terres Mítiques, Canal 9, assessors, Fórmules 1, Viatge del Papa i d’ altres desficacis als que ens té acostumat aquest govern valencià. Aleshores, cal espantar-se de l’ Star System que tenim: Fabra, Rus, Zaplana, Ripoll (cal pronunciar Ripol, com ho fa ell), Zaplana, Font de Mora, Camps i tants i tants altres que desprestigen la política. I que en res desentonen amb el Star System alcoià: Sedano, Pastor, Botella, Signes, Nácher, Sanus i els germans Peralta. Quines ganes tinc de dedicar-li algunes ratlles al tal Rafael Peralta. Em diuen i no paren. Personatge curiós, si senyor. Però ja en parlarem d’ ell en un altre moment.
Aleshores, sí, sóc un gilipolla. No un pixorro, maldecap, tocacollons, capsot , tots ells adjectius valencians. Però ja se sap; el que siga excepte fer ús del valencià. No es conformen en què el valencià desaparega per mort natural, no, volen assassinar-lo. I de veritat que estan aconseguint-ho. Una tropa pepera que se’ls ompli la boca de paraules com “democràcia” o “llibertat” i durant el franquisme van estar amagats sota els pedres o, com Fraga, formant part del govern. I tot el món sap, o no?, que el franquisme era un règim il·legal, feixista, terrorista, torturador i corrupte. Una casa de putes però amb la benedicció de l’ església catòlica. De veritat esta tropa és demòcrata? Manipulen els mitjans d’ informació, amaguen dades a l’ oposició, se’n foten del Parlament valencià, m’ impedixen a mi i d’ altres vore amb normalitat la TV3, se’n refoten de la llengua i cultura valenciana i tants i tants d’ exemple que podria posar. Això sí, estan tenint el càstig diví, ja que no el popular, però sempre s’ h sabut que Déu és més intel·ligent que els seus propis creients. Sí, sembla curiós que esta tropa de missa i olla, esta gent de l’ OPUS, Kikos i Legionarios de Cristo (supose que també de Millán Astray) estiguen tots amb greus problemes capil·lars. Miren sinó al senyor Camps: està quedant-se pelat. Me n’ alegre. Almenys una qüestió que no controlen i manipulen: l’ al·lopècica. Aleshores, senyor Rus, i ja per acabar, seria tan amable de dir-me on dec enviar la factura del vestit de la filà Navarros que enguany li he fet al meu fill? Li ho agrairia gaire.
dilluns, 4 de maig del 2009
LOS PIJOS DE ALCOY NO TIENEN GLAMOUR
Servidor ha realizado un estudio profundo, documentado y serio de la temática pija – del puntet- en nuestra ciudad, y para ello los he dividido –a los pijos- en dos grupos; por una parte los ricos y por la otra los aspirantes a ello. Dentro de los primeros hay dos subgrupos, los de pata negra –o sea, de antiguo – y los nuevos, más recientes. Al mismo tiempo los de pata negra los he subdividido a su en dos grandes apartados: los históricos y los posteriores a la Guerra Civil. Entendemos por pijos ricos históricos a aquellos que remontan su riqueza a principios del siglo XX o anteriormente. Quedan muy pocos, o se han arruinado y han pasado al grupo de aspirantes o se han marchado de Alcoy. Los pijos ricos posteriores a la Guerra Civil son aquellos que sus antepasados se enriquecieron gracias al estraperlo y demás corrupción posterior al conflicto armado, especialmente con el tráfico del algodón y azúcar. También quedan de estos muy pocos ejemplares. Los pijos ricos actuales son aquellos que han conseguido su fortuna material recientemente. De este grupo hay bastantes más ejemplares que de los dos anteriores.
El otro grupo, los aspirantes a ricos, son aquellos que lo han sido anteriormente o que tienen aspiraciones a ello y su nivel de vida es toda ella pura apariencia, y que aquí los llamamos de “mitja capeta”. No hace falta decir que este grupo es el más numeroso y, también, el más patético.
Sin embargo, y por no cansar al lector, he de decir que a todos ellos les une una causa común: el odio y desprecio hacia la lengua y cultura valenciana. Además, son todos un “tros de soca”, aunque los haya con carrera universitaria.
Sí, en el manual de todo pijo que se precie –independientemente de su glamour- hay expresiones o ideas como las que siguen: “el valenciano no sirve para nada, su estudio es una pérdida de tiempo y lo que importa es saber el inglés. Debemos conocer idiomas con los que podamos entendernos con el mayor número de gentes. El estudio de la lengua valenciana debería o no darse en las escuelas, o ser voluntario”. No hace falta decir que ellos mismos no tienen ni puta idea de inglés y son partidarios de que la religión sea asignatura obligatoria.
También son impagables posturas como las de considerar que el valenciano es incompatible con la ciencia. Piensan –y lo dicen- que en valenciano no se puede estudiar medicina, física, matemáticas, química y demás disciplinas consideradas serias. La lengua valenciana a lo máximo que puede aspirar es al sainete festero, al “Nelo Bacora” i,o cantar “La manta al coll”. La lengua valenciana no alcanza los niveles mínimos correspondientes. No tiene la estructura lingüística de las demás; es, por tanto, de segunda o tercera división.
Al mismo tiempo se consideran sesudos lingüistas y, o historiadores; para ellos, los que ostentan estos títulos universitarios (lugar que muchos de estos pijos no han pisado ni pisarán nunca), son todos unos catalanistas, antiespañoles, rojos, traidores, masones, vendidos, renegados, malnacidos y unos cuantos epítetos de esta índole. Consideran, contra el criterio de todas las universidades del mundo mundial, que el valenciano no guarda ninguna relación con el catalán, son dos lenguas diferentes. Afirmar la unidad lingüística es querer que Cataluña absorba a los valencianos. Todo esto consigue mucho juego político, y sino que se lo pregunten al PP y a UCD en su tiempo.
Todo ello unido a manifestaciones como que son “muy valencianos y alcoyanos”. Saben el Himno de Fiestas de memoria pero ya sus hijos son incapaces de recitarlo por el hecho de que no saben valenciano. Sus padres, a pesar de no saberlo, les hablan en castellano, y hay que ver –mejor dicho oír- les “espardenyaes” que sueltan. Escucharlos hace que te entre vergüenza ajena.
También un buen y ejemplar pijo debe de mofarse del acento valenciano, especialmente del arrastre de la “a” que hacemos en Alcoy. Somos los que no empeñamos en hablar en valenciano unos ordinarios, rústicos –maseros-, simples y de “poblet”. Como se deben de sentir de jodidos cuando saben que en nuestra ciudad la cultura y la intelectualidad están en manos de todos estos paletos valencianistas. Ese es el problema del PP, que no encuentra a un intelectual que comulgue con sus ideas antivalencianistas. Al menos, historiadores no los hay. Ya saben de qué pie cojeamos los investigadores de la historia. Servidor, tiene la sordera en el oído derecho, el ojo jodido es el de la misma parte y la pierna con ciática es también la diestra. Estoy hecho una mierda de la derecha. Permítanme este desahogo.
Pero volviendo al estudio sociológico de la pijotería local –estas líneas son un extracto de un estudio más amplio- debo concluir afirmando que consciente o inconscientemente los Borja Mauro y las Lirios Vanesa practican un sano auto odio. Los valencianos somos el único pueblo del mundo que lo practica. Dentro de dos generaciones, cuando el valenciano haya ya desaparecido, se habrá producido un genocidio cultural –uno más- con la anuencia del mismo pueblo asesinado.
Y es que, insisto, en Alcoy los pijos no tienen glamour, clase, categoría. Son patéticos. Pero ya se sabe que en ni ciudad no solo la burguesía no sabe ser burguesía y la izquierda no sabe ser izquierda, tampoco los pijos no saben ser pijos.
Y, encima, el cabo de escuadra moro cada vez se hace peor. Ah, y las Entradas cada vez más pesadas. No se donde vamos a llegar.
Ricard Bañó i Armiñana
ricardbanyo.blogspot.com
diumenge, 26 d’abril del 2009
REVISTA FESTES SANT JORDI 2009
És aquesta un gran aparador dels aspectes culturals de la nostra ciutat, enguany ha assolit un nivell quasi, quasi insuperable. Fa més d’ un segle que la tenim, i és un fet que ha estat copiat, com ja he dit adés, per altres poblacions veïnes. Per a molts, és l´ únic instrument per a exposar una part de les nostres investigacions. Afortunadament, ja fa anys que ha deixat de ser una publicació exclusivament de tema fester. I dec dir, amb satisfacció, que l’ apartat dedicat a la història va guanyant qualitat pels anys. De tota manera, encara hi ha algun dedicat al nostre passat escrit per gent que no és historiadora. No se que té esta disciplina que qualsevol pot escriure’n. Eixe és l’ únic però que li puc tirar en cara a la Revista. Se la gran quantitat de compromisos que tenen els encarregats d’ ella, però cal un poquet més de rigor i de valentia per a dir-li a alguna gent –per molt important càrrec que ocupe en la Nostra Festa- que lo seu no és la història.
Bé, també voldria dir que farà uns 18 anys que la presentació de la Revista no és l’ acte quasi clandestí i sense cap ressonància ciutadana. Des de fa eixos anys se li dona la categoria que es mereix la seua presentació, acompanyada per la penjada del cartell de Festes. Jo sóc un dels més antics en col·laborar en ella i puc parlar del tema.
Enguany, voldria dedicar articles com el de Josep Torró sobre la més que probable filiació càtar d’ un dels fundadors d’ Alcoi, un tal Bernat Savall. José Maria Soriano fa un repàs molt documentat sobre les restauracions que ha patit la pintura gòtica – l’única que tenim a la nostra ciutat- anomenada La Verge de Gràcia, que formava part de l’ antic convent de sant Agustí i hui està ubicada en la capella de la comunió de la parròquia de santa Maria.
Un gran coneixedor de la nostra indústria tèxtil – Lluís Torró- ens ofereix un interessant i molt documentat article sobre l’ organització del treball a la filatura alcoiana als anys de la Segona República. Ramon Molina ens resol un dubte que teníem els historiadors i lingüistes sobre l’ origen del topònim “Buidaoli”. Les vicissituds esdevingudes als representants alcoians en el nostre Ajuntament durant l’ any 1936 és objecte d’ un profund anàlisi per part de Rafael Hernández Ferris, antic president del Centre Alcoià d’ Estudis Històrics Arqueològics que, afortunadament, està recuperant-se molt satisfactòriament d’ un greu problema de salut que va tindre, impropi de la seua edat.
L’ especialista en la Segona República i Guerra Civil, Àngel Beneito, ens informa de la repressió dels maçons alcoians, que mai no van ser ni molt nombrosos ni molt conseqüents amb les seues idees. L’ assessor artístic de l’ Associació de sant Jordi, Fernando Gisbert Pascual, ens parla d’ un avantpassat seu que va rebre una condecoració per les seues accions a la Guerra del Marroc pels anys 20 del segle passat. I, per acabar amb la secció d’ Història, el director del Museu Arqueològic Camil Visedo d’ Alcoi, Josep Maria Segura Martí, ens referix als dos arcs de tradició romànica que es troben a l’ edifici de l’ antiga església d’ Alcoi del segle XIII, a la placeta de la Mare de Déu dels Desemparats.
També hi ha articles en seccions molt importants com per exemple el d’ Adrián Espí, la persona que més sap de la Nostra Festa, sobre l’ esquadró de sant Jordi, ja desaparegut. Jose Sou sempre ens impacta agradablement amb la seua poesia visual i enguany no podia ser menys. Josep Albert Mestre ens parla d’ un fester de més de 90 anys i encara actiu, membre de la seua filà, José Luís Mansanet Ribes. I, ja per acabar, Juan Javier Gisbert Cortés sempre ens impacta informant-nos de la rica i variada cultura musical a la nostra ciutat, ara i sempre. I molt més, que no per fer llarg l’ article no esmente.
Tot alcoià deu de tenir en casa esta Revista, siga o no siga fester, ja que la seua variada miscel·lània la fa interessant i atractiva per a tot alcoià. Sols una condició, que estime la seua ciutat i la seua cultura.
Endavant tots aquells que feu possible que cada any tinguem a la nostra ma una pàgina inoblidable de la cultura de la nostra ciutat. Això sí, insistisc un poc més de rigor. Hi ha algun article que no pot aparèixer en la Revista per la seua poca qualitat i rigor històric. I torne a denunciar l’ afany d’ alguns en practica la història sense ser historiadors.
dimarts, 14 d’abril del 2009
VISCA LA REPÚBLICA
Hui en dia la problemàtica és democràcia-dictadura, i a Espanya, amb una monarquia, tenim una democràcia política, o siga, que el tipus de règim no és primordial, però posats a dir, preferisc una República a una monarquia. No pot haver mai un càrrec al que no poden aplegar tots els ciutadans i que està monopolitzat per una mateixa família. Si som tots igual davant la llei, no entenc com qualsevol no pot aspirar a ser cap d’ estat. La monarquia és una relíquia del passat. I més una monarquia imposada per Franco, així i tot acceptant el paper important del rei en l’ arribada a la democràcia a Espanya, però amb una monarquia mai hi haurà una democràcia total. La sobirania està en el poble i aquest deu triar, directa o indirectament, els seus càrrecs polítics, que mai no deuen ser eterns.
Per això, hui més que mai, VISCA LA REPÚBLICA!
dilluns, 30 de març del 2009
THE SAINT GEORGE CLUB
A més l’ Associació de sant Jordi no utilitza el valencià en la seua pàgina web; sols està en castellà i anglès. Això en una societat que presumix d’ alcoiania. Clar, després t’ expliques com van les nostres festes. Quina falta fa un canvi al carrer sant Miquel! Que s’ obriguen les finestres i que passe l’ aire.
dilluns, 9 de març del 2009
TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI
El meu últim article periodístic el vaig titolar “Una democràcia molt justeta”; però ara dec dir que em vaig quedar molt curt. No tenim una democràcia molt justeteta, no. La democràcia està passant-les putes. No sols el castell de Barxell i, o el tren Alcoi-Xàtiva-València està passant-les putes, no. La mateixa democràcia està passant-les putes. Quin trist espectacle estan donant els polítics del PP amb les acusacions d’ espionatge i, sobretot, de corrupció. Aquesta no és la democràcia que esperàvem a la mort de Franco. Sembla que una colla de golfos, xoriços, vividors, impresentables, malfeiners i malfactors gira al voltant del món polític quan no forma part d’ell.
Tinc la sensació que estem en els darrers temps del govern de Felipe González, on va quedar patent que l’esquerra també pot ser corrupta, manipuladora dels mitjans d’ informació i utilitzadora del terrorisme d’estat. I encara, dec dir, estic esperant que aquest partit –el PSOE- demane perdó al poble espanyol per totes aquelles trapisondes que van passar. També haguera sigut interessant i obligat que aquest partit –el PSOE- haguera fet un sa exercici d’ autocrítica i posar els mitjans per a que no torne a passar. No ho han fet i, de quan en quan, assistim a l’ espectacle que gent d’ aquest partit –el PSOE- estiga immersa en comportaments poc ètics. Un exemple d’ açò és el cas de l’ alcalde d’ Elx que ha pagat amb diners públics la seua campanya electoral. Al carrer, però ja.
Ara és el PP qui està donant l’ espectacle. I no és pren gens seriosament el tema. Ni càstigs, ni expulsions del partit a la gent implicada en aquests escandalls. És més busca justificació. Casos com l’urbanisme valencià i el del senyor Fabra m’ han aconsellat el que jo haja titulat aquest article com ho he fet. I el cas s’ agreuja més amb la descarada manipulació dels mitjans de comunicació pública, i estic referint-me, clar, a Canal 9. Escandalós el que hi passa. Intolerable, absurd, ridícul i preocupant, afegiria més. Jo pensava que la manipulació dels mitjans d’ informació pública que havia fet el PSOE era insuperable. M’ he enganyat. El PP l’ ha superada. És un mitjà –Canal 9- per a “ofrendar nuevas glorias a Camps”. Aquest senyor –amb el vot de la gran majoria dels valencians- presidix un govern en quebra tècnica, i no tan tècnica.
Prima el govern valencià al Club de Futbol València, les Fórmula 1, Bancs, grans muntatges i espectacles, legió d’ assessors, visita del Papa, Terres Mítiques, Julio Iglesias i més desgabells. És secundari per a ells –el PP- la justícia –el cas del jutjat d’ Alcoi n´és una prova-, l’ educació, la sanitat, la llengua i cultura valenciana i el medi ambient.
És lògic que amb esta tropa la democràcia estiga passant-les putes, molt putes. Mare, tapem!
divendres, 6 de març del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dimecres, 4 de març del 2009
TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI
Hui estava prevista la inauguració del primer tram d' allò que pomposament s' anomena boulevar, I més pomposament està previst un acte polític per penjar-se medalles. Sí, una obra que ha trigat quasi dos anys en acabar-se i que ha costat quasi el doble del pressupostat i que ha suposat un calvari per als veïns, el PP ho presenta com tot un èxit. Quina barra tenen! I a més, hui s' ha sabut que la gala de l' esport celebrada fa unes setmanes ha costat 21.000 euros. I diuen que estan retatllant gastos. I sense referir-me als diners extres de tot l' embloc de la plaça de la Constitució, el Teatre Calderón i el Jutjat, per dir-ne algunes. Tota una política rigurosa. I encara va i el NIco Terol demana que el patrocine l' Ajuntament. Collons! que em patrocine a mi. Jo no faig ús d' una moto amb la que trencar els oïts i contaminar.
dijous, 26 de febrer del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dimecres, 18 de febrer del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dilluns, 16 de febrer del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dimarts, 10 de febrer del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOI A ALCOI
dimarts, 3 de febrer del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ ALCOI
Sí, tenim una democràcia molt justeteta i faig meua la frase que Antoni Basas, periodista de Catalunya Ràdio, va pronunciar el dia en el que Partit Socialista de Catalunya el va fer fora de la ràdio, acusant-lo de ser massa nacionalista. A vore quin dia el PSOE és massa socialista.
És evident que vivim en una democràcia política, una prova d’ açò és el present article, impensable en una dictadura. Però, efectivament, és molt justeteta. I ho és per una sèrie de circumstàncies que diuen molt poc del nostre règim polític.
Tenim una democràcia molt justetea quan el senyor Fabra esta sense jutjar i encara no està previst quan ho serà. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns polítics estan ocupant càrrecs gràcies a una sèrie d’ impresentables anomenats trànsfugues. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan hi ha polítics que fa anys –alguns molts anys- que no han baixat encara del cotxe oficial. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justetea quan l’ organisme que representa a tot el poble – el Parlament- se li priva de documentació que puga facilitar el control del govern per part del dit Parlament. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justetea quan s’ és molt tebi amb la corrupció. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan els polítics no se’n van quan es donen casos sagnants com el de l’ anomenat Bulevard, aparcament de la Uixola, tren Alcoi-Xàtiva València i restauració del castell de Barxell. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan la gent ocupa els corredors dels hospitals i tenim escoles i jutjats tercermundistes i es creen circuits de Formula 1, American’s Cup, Canal 9 és un pou sense fons, pagaments milionaris a Julio Iglesias i un “mogolló” d´ assessors polítics. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan la llibertat és atacada i no deixen vore TV3 al territori valencià. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan en les inversions previstes per Zapatero als municipis en el cas d’ Alcoi no es contemple gastar-se cap euro en cultura, en una ciutat com Alcoi amb soles dos llibreries i dos biblioteques. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justetea quan la gent que no va que no va moure un dit contra el franquisme, que no van lluitar per la llibertat – i fins i tot, alguns d’ ells van formar part del govern franquista (règim feixista. il·legal, terrorista i torturador)- no paren de donar lliçons de llibertat. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan no existix eixa democràcia dins dels partits polítics. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan l’ església catòlica gaudix d’ una sèrie de privilegis –sobretot en l’ àmbit educatiu- i vol, amés, imposar la seua moral i forma de viure. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta contra s’ atenta impunement tantes voltes contra el medi ambient. Inadmissible en un estat democràtic.
Tenim una democràcia molt justeteta quan es considera positiu que una dona siga ministre de Defensa quan és així que ni cap home, ni cap dona deuen ocupar eixe càrrec ja que – segons la meua opinió- no deu existir ni Ministeri de Defensa, ni exèrcit. Per a que servixen els artefactes que lluixen els militars en les seues desfilades –que costen un “pastón”. Exacte per a matar, o és que un tanc té una altra missió? Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns personatges tenen una sèrie de privilegis pel càrrec que ocupa, oblidant allò que tots som iguals sense distinció de raça, religió o sexe. Inadmissible en una democràcia plena.
Tenim una democràcia molt justeteta quan és fa ús de diners públics en campanyes d’ exaltació personal o partidista. Inadmissible en una democràcia plena.
I acabe com al principi. Justeteta, a voltes molt justeteta, però democràcia. Som nosaltres qui triem quin governs volem en unes eleccions generals i no els generals qui ho fan. Sabent com ha sigut la història d’ Espanya, tot un avanç.
divendres, 30 de gener del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
diumenge, 25 de gener del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dijous, 22 de gener del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
dimecres, 21 de gener del 2009
TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI
dimarts, 20 de gener del 2009
TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI
Com serà la crisi de personalitat que està travessant la nostra ciutat que ni a Sedano ni al president de l' Associació de sant Jordi els han convidat a la cerimònia de presa de poder d' Obama. Així i tot, Sedano ja està en plena campanya per a convertir-se en exalcalde. I quin exquisitament mediocre alcalde han votat els alcoians. De tota manera, aním; sols queden dos anys per a les pròximes eleccions. Fem força per a que Sedano i tot allò que ell representa marxen de la ciutat per no tornar mai més. Sí, ja se que l' esquerra tampoc és molt il·lusionant a Alcoi. Que hi farem!