dijous, 26 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

23F

Estem assistint aquets dies a tot un allau d'informació sobre els vergonyosos esdeveniments que van occòrrer per aquets dies l' any 1981. Lògicament estic referint-me al colp d'estat feixista de Milans del Bosch, Armada i Tejero, d'entre altres. I fem bé en recordar-ho. No oblidem que Espanya és el país que més colps d' estat ha conegut al llarg de la seua història. Pensem que el primer es va donar en març del 1808 contra el favorit i home fort de la monarquía Manuel Godoy; el darrer ha estat aquest del 23F.
Però el motiu principal d'aquest article és referir-me auna qüestió de la que no se n'ha parlat: quants diners va costar el colp d'estat? Mils de litres de carburant, hores extres pagades a molta gent, danys en edificis, carreteres i infraestructures i, també, les 300 botelles de güiski i ginebra que es van beure els guardies civils que van ocupar el Congrés. Sí, més de 300 botelles d' alcohol es van "solplar" els feixistes salvapatries. Sí, es van concentrar tots al bar del Congrés. Cap d' ells van visitar la magnífica Biblioteca del Congrés. Esta genterola no tenen la cultura com el seu fort. Clar, si en tingueren no serien com són, ni farien el que fan.
Jo espere, il·lús de mi,que algun dia es façen públics els diners que ens va costar la feixistada i traga els colors, una volta més, a esta fauna que espere que algun dia desapareguen de la Terra.

dimecres, 18 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

E'TOO

Tinc un germà que sap molt de futbol. Ell diu - i el temps li ha donat la raó - que als jugadors brasilenys sols se'ls deu fitxar per a un màxim de dos temporades. A partid d' ací es transformen en egòlatres, zelosos i, per tant, conflictius. En el cas d' Etoo, a principi de temporada em va dir que a finals d' ella -la temporada- E'too devia de marxar del Barça, vendre'l bé i fitxar a Villa. Com estem veient ara, també el temps li ha donat la raó. Ja està E'too com l' any passat, o siga, emprenyant. Espere del tacte de Guardiola evite que el conflicte que ha creat E'too al vestidor no acabe passant factura al camp de joc i pergam els deu punts de diferència del reial madrid. Seria massa. Ah, i E'too, això, la temporada que ve fora del Barça.

dilluns, 16 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ A ALCOI

GARZON, BERMEJO

Jo pense que aquest dos personatges deurien de dimitir dels càrrecs que ocupen. I no per haver-se trobat en una cacera, no. Deuen dimitir per haver participat en la massacre que han comés -juntament amb més gent- de cérvols i d'altres animals. Repugnant la foto del ministre Bermejo envoltat per un gran nombre de cérvols abatuts en la cacera. Impresentable. Sí, ja se que caçar és legal a Espanya, però també ho és enviar armes a Israel i ja es veu el que passa.
Cal fixar-se que mai troben a esta gent en biblioteques i, o museus. I, això sí, per molt que es posen d' acord en fotre al PP si aquest partit no tinguera gent poc recomanable no podrien fer res. Tots els partits polítics tenen una colla d' impresentables i vividors que estan desprestigiant la democràcia. I el pitjor és que els dirigents polítics fan poc per traure-se'ls de damunt.
Aquest escàndol del PP no serà l últim i tinc per s egur que també es donarà al PSOE. Temps al temps. De moment, Garzon i Bermejo fora. No accepte a gent que mata per gust, per plaer i això és la caça.

dimarts, 10 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOI A ALCOI

RICARDO JORGE

Quan jo vaig nàixer, el primer de maig del 1955 -ja quasi 54 anys- ,mon pare no va poder posar-me el nom en valencià per la senzilla i trista realitat que el règim de Franco ho prohibia. Sols podien posar-se noms catòlics i en castellà. Una prova més de la seua estúpida dictadura. Una mesura contra la cultura i llengua valenciana. Buscaven la desaparicó d' ella, volien i desitjaven un genocidi cultural. Tanmateix, el general Franco - i saltant-se la seua pròpia llei- va canviar l' ordre dels cognoms del seu primer net mascle, i en lloc de dir-se Francisco Martínez Bordiu Franco va passar a ser Francisco Franco Martínez Bordiu. Una prova del seu despotisme. Vaig haver d' esperar a que en 1977 el govern Suárez permetera a la gent canviar-se el nom i traduir-lo a les distintes llengües de l' Estat Espanyol (castellà, català, galleg i vasc). I llevat d' alguns casos aïllats, mai no he tingut cap problema amb la traducció del meu nom. Tampoc dec tindre'ls ja que oficialment -consta a tots els documents- sóc Ricard Jordi. Ja als meus fills els he posat el nom en valencià. I dic valencià sent conscient que científicament el seu nom és català. L' esmentat Francisco Franco Martínez Bordiu va per tots els llocs orgullós del seu avi.
Bé, va aplegar un moment en que el primitiu Ricardo Jorge i ara Ricard Jordi es va casar. Ho vaig fer a l' ermita de la partida de Polop d' Alcoi. Molta gent, familiars i amics, i cap privilegi, tot normal. Com deu ser. Però ja en democràcia -Monarquia Constitucional- l' antic president del governs José María Aznar, ocupant dit càrrec, va realitzar un bodorrio a l' Escorial. Un bodorrio, torne a dir, que molts poques persones ho poden fer. Calen molts permisos i sols els donen a gent vip. Hi va assistir la crem de la crem i el més sagrat de l' església catòlica. La veritat va ser vergonyós pel cutrerio -perdó per l' espressió- i falta de glamour que hi va haver. Un aprova més de que la democràcia està passant-les putes , a l' igual que el castell de Barxell. Però ara resulta que alguns dels que hi van assistir han estat inculpats pel jutge Garzón en trames de corrupció política. Doncs, cap dels assistents a la meua boda ha estat mai inculpat per res, com no fora algun problema amb la polícia i justícia franquista, com podia ser el meu cas. A la meua boda va vindre gent honrada, sembla que a la d' Aznar no.

dimarts, 3 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOIÀ ALCOI

TENIM UNA DEMOCRÀCIA MOLT JUSTETETA


Sí, tenim una democràcia molt justeteta i faig meua la frase que Antoni Basas, periodista de Catalunya Ràdio, va pronunciar el dia en el que Partit Socialista de Catalunya el va fer fora de la ràdio, acusant-lo de ser massa nacionalista. A vore quin dia el PSOE és massa socialista.

És evident que vivim en una democràcia política, una prova d’ açò és el present article, impensable en una dictadura. Però, efectivament, és molt justeteta. I ho és per una sèrie de circumstàncies que diuen molt poc del nostre règim polític.

Tenim una democràcia molt justetea quan el senyor Fabra esta sense jutjar i encara no està previst quan ho serà. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns polítics estan ocupant càrrecs gràcies a una sèrie d’ impresentables anomenats trànsfugues. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan hi ha polítics que fa anys –alguns molts anys- que no han baixat encara del cotxe oficial. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan l’ organisme que representa a tot el poble – el Parlament- se li priva de documentació que puga facilitar el control del govern per part del dit Parlament. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan s’ és molt tebi amb la corrupció. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan els polítics no se’n van quan es donen casos sagnants com el de l’ anomenat Bulevard, aparcament de la Uixola, tren Alcoi-Xàtiva València i restauració del castell de Barxell. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan la gent ocupa els corredors dels hospitals i tenim escoles i jutjats tercermundistes i es creen circuits de Formula 1, American’s Cup, Canal 9 és un pou sense fons, pagaments milionaris a Julio Iglesias i un “mogolló” d´ assessors polítics. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan la llibertat és atacada i no deixen vore TV3 al territori valencià. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan en les inversions previstes per Zapatero als municipis en el cas d’ Alcoi no es contemple gastar-se cap euro en cultura, en una ciutat com Alcoi amb soles dos llibreries i dos biblioteques. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justetea quan la gent que no va que no va moure un dit contra el franquisme, que no van lluitar per la llibertat – i fins i tot, alguns d’ ells van formar part del govern franquista (règim feixista. il·legal, terrorista i torturador)- no paren de donar lliçons de llibertat. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan no existix eixa democràcia dins dels partits polítics. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan l’ església catòlica gaudix d’ una sèrie de privilegis –sobretot en l’ àmbit educatiu- i vol, amés, imposar la seua moral i forma de viure. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta contra s’ atenta impunement tantes voltes contra el medi ambient. Inadmissible en un estat democràtic.

Tenim una democràcia molt justeteta quan es considera positiu que una dona siga ministre de Defensa quan és així que ni cap home, ni cap dona deuen ocupar eixe càrrec ja que – segons la meua opinió- no deu existir ni Ministeri de Defensa, ni exèrcit. Per a que servixen els artefactes que lluixen els militars en les seues desfilades –que costen un “pastón”. Exacte per a matar, o és que un tanc té una altra missió? Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan alguns personatges tenen una sèrie de privilegis pel càrrec que ocupa, oblidant allò que tots som iguals sense distinció de raça, religió o sexe. Inadmissible en una democràcia plena.

Tenim una democràcia molt justeteta quan és fa ús de diners públics en campanyes d’ exaltació personal o partidista. Inadmissible en una democràcia plena.

I acabe com al principi. Justeteta, a voltes molt justeteta, però democràcia. Som nosaltres qui triem quin governs volem en unes eleccions generals i no els generals qui ho fan. Sabent com ha sigut la història d’ Espanya, tot un avanç.