dilluns, 29 de desembre de 2008

TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI

NOMS DE CARRERS A ALCOI

Moltes voltes el nom que duen els carrers d’ una població mostren quina ha estat la seua evolució històrica. Una comunitat deu d’ estar orgullosa d’ algunes determinades persones i una manera de retre’ls l’ homenatge que es mereixen és dedicar-los un carrer en eixa població. En el cas de la nostra ciutat pense que hi ha una sèrie de mancances intolerables respecte a algunes persones dignes de tindre el seu nom en alguna carrer d’ Alcoi, mentre que per d’ altra banda hi ha una colla d’ impresentables indignes de lluir el seu nom als carrers alcoians.

Tinc una llarga llista de 13 propostes per a noms de carrers d’ Alcoi. La major part són de personalitats que ja no viuen i, a més, una proposta de monument. Anem-hi, doncs.

En primer lloc tres escriptors valencians que han fet molt per la nostra llengua i cultura i, a més, van lluitar contra el franquisme i per la llibertat. Són Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés. Tota població que es precie de la seua valencianitat deu de tindre un reconeixement cap a ells. Clar, els del PP no van a fer-ho. Ni han lluitat per la llibertat i democràcia, ni aprecien la llengua i cultura valenciana.

Seguim amb una novel·lista d’ èxit, aquesta sí alcoiana, com Isabel Clara Simó, una de les autores més prestigioses en llengua catalana i que sempre manifesta la seua alcoiania. Seria de justícia que ja el seu poble li reconeguera la seua categoria cultural i humana.

I, com no, Ovidi Montllor, víctima de l’ atac de tots aquells que es declaren antivalencianistes i que nos ols estan al PP. De pur miracle el col·legi major del barri del Viaducte du el seu nom però seria d’ agrair que el carrer on està aquest col·legi –sant Juan de Ribera- es recovertira i portara el nom del cantautor i antifeixista alcoià.

A continuació jo proposaria se li dedicara un carrer a un gran professor i estudiós de la llengua castellana, i amés de gran alcoià, Guillermo Berenguer, molts anys director de l’ Institut Pare Vitòria.

Una altra personalitat que fa anys deuria de tenir també el reconeixement del seu poble és el sindicalista Pep Llinares, defensor dels interessos obrers i destacat antifranquista. Ja fa temps que aquest reconeixement deuria d’ haver-se realitzat.

Un gran estudiós de la llengua castellana i de tot allò que estiga relacionat amb la història i la idiosincràsia alcoiana és Adrián Miró, que el tenim entre nosaltres, afortunadament, entre nosaltres. Gent amb molta menys categoria moral i professional està sent reconeguda en la nostra ciutat.

Tots els compositors de música alcoiana tenen el seu carrer a la nostra ciutat. Tanmateix hi ha un que no el té, malgrat haver-lo tingut en el seu temps. Estic referint-me al mestre José Seva, que va ser esborrat dels nostres carrers per culpa de la seua ideologia republicana i laica. Seria de justícia tornar-li a dedicar-li un a la nostra ciutat.

Durant la Guerra Civil va estar exercint el seu ofici de cirurgià el doctor Bastos; una persona d’ ideologia conservadora i catòlica però que va ser fidel al govern legal d ela República. Quanta gent va salvar la seua vida gràcies a la seua perícia mèdica.

Una altra persona que, afortunadament, està amb nosaltres és el pintor Toni Miró, reconegut universalment per tot el món de la cultura, defensor de la llengua i cultura valenciana i profund sentiment antifeixista. Vertadera bèstia negra del conservadurisme ñoño local.

I, per finalitzar amb les personalitats, defense la candidatura de Josep Claramunt Creus, per a que se li dedique també un carrer a Alcoi. Un aragonés d’ origen català i que va reorganitzar el moviment obrer després de la repressió de la Revolució del Petrolio. Molts mesos de la seua vida els va passar a la presó pel delicte de lluitar pel reconeixement dels drets de la classe treballadora.

També propose se li dedique un carrer a la població xeca de Lídice. M’ explique, quan els partisans van matar al cap nazi Heydrich en 1942 la repressió posterior va ordenar que la població de Lídice forra esborrada del mapa i els seus habitats afusellats. Que mai més quedara cap record d’esta ciutat. Hui en dia algunes ciutats europees duen un carrer que porta aquest nom. Una manera més de lluitar contra el nazisme. Pense que Alcoi podrie fer el mateix.

Finalment, una suggerència i que no es tracta de retolar cap carrer. Propose també de dedicar un monument a les víctimes dels bombardejos d’ Alcoi per part de l’ aviació feixista aliada a Franco, i al lloc més alt de la població, el parc de Cantagallet. Al bàndol republicà van ser assassinats moltes persones darrere la seua ideologia dretana. Al bàndol franquista van ser assassinats moltes persones darrere la seua ideologia esquerrana, però les víctimes dels bombardejos d’ Alcoi van ser víctimes indiscriminades, xiquets, xiquetes, joves, homes i dones que van vore truncada la seua vida sense cap explicació racional. Totalment inocents.

dimecres, 24 de desembre de 2008

TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI

Ja estem dins de la voràgine de les fetes de Nadal, cap d’ Any i Reis. Per cert, no comprenc com a Alcoi, ciutat primera en l’ organització de la Cavalcada dels Reis Mags, es potencie tant la figura del Papa Noel eixe. Enguany guanya per golejada el seu perot als balcons de les cases alcoianes. Pocs negres hi veig. Estic convençut que n’ és una mostra més de la pèrdua galopant de la nostra personalitat alcoiana i valenciana. I mira que se’n podria traure profit. Ja fa anys vaig proposar que el dia de la Cavalcada es convidara a Alcoi a l’ alcalde la ciutat alemanya de Köln (Colònia) on, segons la llegenda, estan soterrats el tres reis mags. Però, ja posats, caldria també convidara a l’ alcalde de la ciutat italiana de Firenza (Florència), on els Mèdicis, a finals del segle XV, celebraven unes vistoses cavalcades de Reis Mags; això sí, sense lliurar cap tipus d’ obsequi als infants de la ciutat, Açò va ser invent alcoià davant la crisi econòmica que afectava a la classe obrera local i una manera d’acallar consciències. Bé, jo he demanat per a enguany llibres, arbres, mobles –una prestatgeria concretament-, roba interior –això ma mare tots els anys me’n regala- i colònia. I ja abusant, ser ric i que el PP se’n vaja de l’ Ajuntament, que el PSOE siga vertaderament d’ esquerres, que EU siga unida de veritat, que el BLOC tinga un veritable programa polític i que ERPV se n’ adone que açò no és Catalunya. Massa, ja ho se. I, ja que estem, uns alumnes àvids de cultura. I, per favor, trobar la Carta Pobla d’ Alcoi.

dimarts, 16 de desembre de 2008

TRIBULACIONS D'UN ALCOIÀ A ALCOI

Escric estes ratlles mentre els meus alumnes ús del seu dret a la vaga. Ham demostrat tindre més trellat que nosaltres els professors. Bé, ja són aquí les vacances de Nadal, un anys més els mateixos tòpics. Servidor per la seua banda a treballar –estan demanant-me asrticles d’ opinió sense parar- i a tancar-me al Baradello. Tampoc tinc un euro. De tota manera compliré amb alguns tòpics: ensaio ala filà el divendres, sopar del pobre el diumenge, sopar de la vespra de Nadal amb la família de la meua dona, dinar de Nadal amb la meua família directa i Cap d’ Any ala plça d’ Espanya. Els reis enguany pobres, come stic jo.

Per altra banda l’ amic Rafa Hernádez va recuperant-se poc a poc. La veritat és que ha sigut tot un colp la seua malaltia. Esperem la seua recuperació; la seua família, els seus amics, els seus alumnes i la història local el necessiten.

Pel que respecta a la política local, el PSOE ja ha té nou secretari local, a vore si s’ acaben les baralles internes, hi ha unitat i fotem al PP. I EU, BLOC i Esquerra Republicana del País Valencià a unir-se i deixar de dividir el vot veritablement d’ esquerres i nacionalista. Hem de tombar al PP d’ Alcoi i cada vot és molt valuós. Aquests partits tenen uns objectius semblants i l´únic que els separa és el personalisme.