dimarts, 10 de febrer de 2009

TRIBULACIONS D' UN ALCOI A ALCOI

RICARDO JORGE

Quan jo vaig nàixer, el primer de maig del 1955 -ja quasi 54 anys- ,mon pare no va poder posar-me el nom en valencià per la senzilla i trista realitat que el règim de Franco ho prohibia. Sols podien posar-se noms catòlics i en castellà. Una prova més de la seua estúpida dictadura. Una mesura contra la cultura i llengua valenciana. Buscaven la desaparicó d' ella, volien i desitjaven un genocidi cultural. Tanmateix, el general Franco - i saltant-se la seua pròpia llei- va canviar l' ordre dels cognoms del seu primer net mascle, i en lloc de dir-se Francisco Martínez Bordiu Franco va passar a ser Francisco Franco Martínez Bordiu. Una prova del seu despotisme. Vaig haver d' esperar a que en 1977 el govern Suárez permetera a la gent canviar-se el nom i traduir-lo a les distintes llengües de l' Estat Espanyol (castellà, català, galleg i vasc). I llevat d' alguns casos aïllats, mai no he tingut cap problema amb la traducció del meu nom. Tampoc dec tindre'ls ja que oficialment -consta a tots els documents- sóc Ricard Jordi. Ja als meus fills els he posat el nom en valencià. I dic valencià sent conscient que científicament el seu nom és català. L' esmentat Francisco Franco Martínez Bordiu va per tots els llocs orgullós del seu avi.
Bé, va aplegar un moment en que el primitiu Ricardo Jorge i ara Ricard Jordi es va casar. Ho vaig fer a l' ermita de la partida de Polop d' Alcoi. Molta gent, familiars i amics, i cap privilegi, tot normal. Com deu ser. Però ja en democràcia -Monarquia Constitucional- l' antic president del governs José María Aznar, ocupant dit càrrec, va realitzar un bodorrio a l' Escorial. Un bodorrio, torne a dir, que molts poques persones ho poden fer. Calen molts permisos i sols els donen a gent vip. Hi va assistir la crem de la crem i el més sagrat de l' església catòlica. La veritat va ser vergonyós pel cutrerio -perdó per l' espressió- i falta de glamour que hi va haver. Un aprova més de que la democràcia està passant-les putes , a l' igual que el castell de Barxell. Però ara resulta que alguns dels que hi van assistir han estat inculpats pel jutge Garzón en trames de corrupció política. Doncs, cap dels assistents a la meua boda ha estat mai inculpat per res, com no fora algun problema amb la polícia i justícia franquista, com podia ser el meu cas. A la meua boda va vindre gent honrada, sembla que a la d' Aznar no.