dilluns, 13 de desembre de 2010

SÓC UN PRIVILEGIAT

Sí, sóc un privilegiat, almenys, així ho pense. I per què ho sóc? No és, precisament, per tindre una alçada d’ uns 1,85; no per ser atractiu; no per ser culé; no per ser el que es diu un roig; en definitiva, no per ser un metrosexual, que també, sinó per la senzilla raó que he sentit a Alarte parlar en valencià. Ho ha fet una volta, i jo he sigut testimoni d’ aquest fet històric. Aleshores, sóc o no sóc un privilegiat? Doncs, clar que sí. Açò no passa tots els dies, no.

Jorge, no confondre amb Jordi, Alarte és un polític autoanomenat socialista que aspira a derrotar a Camps i els seus trages a les pròximes eleccions autonòmiques. No ho va a aconseguir. Cap votant del PP canviarà l’ orientació del seu vot. I per l’ esquerra tampoc va a guanyar-ne, i un dels motius és el seu desprisi per la llengua i cultura valenciana. Mai, com ja he dit, en fa ús. Facen la prova i escoltent-lo als mitjans de comunicació: mai, repetisc, no utilitza el valencià, a l’ igual que la resta de polítics del PSOE, i no digam del Partit Popular. Això sí, ja he dit que ho va fer una sola volta i vaig tindre la sort i el privilegi d’ escoltar-lo. Vaig assistir a un esdeveniment històric que no es tornarà a repetir. Això faltava, home, parlar en dialecte.

La veritat siga dita és que, per altra banda, tampoc obtindrà molts vots per part dels ecologistes. El senyor Alarte, a l’ igual que fan al món del “famoseo petardo”, va buscar la foto fàcil assistint a una correguda de bous en plena discussió sobre la conveniència o no d’ eixes mateixes corregudes – les de bous- motivada per la supressió d’ aquestes per part del Parlament català. El senyor Alarte és partidari, per tant, de la tortura i del maltractament dels bous, cap vot, per tant, de persona ecologista obtindrà, i els partidaris de les corregudes –les de bous- ja voten al PP, home. I, a més a més, pense que deixa al PSOE d’ Alcoi en una posició incomoda ; aquest partit, com tothom sap, a Alcoi està en conra de l’ hotel de la Font Roja i del parc tecnològic de La Canal i del complex urbanístic que es vol construir al voltant d’ un camp de golf a Xirillent (no pense dir que significa aquest topònim no passe igual com al de la Font Roja –transformat en Fuente Roja, o Horta Major, a la seua volta transformat en Huerta Mayor), i una de les raons esgrimides és de caire ecològic, en defensa de la fauna i de la vegetació i, clar, el missatge del PSOE local cau pel seu propi pes. No es pot ser partidari de les corregudes –les de bous- i, per tant, del maltractament als animals, i, al mateix temps, argüir en defensa de la fauna en la lluita contra el projecte hotelístic de la Font Roja, polígon industrial de La Canal i camp de golf de Xirillent.

De tota manera ja està tot el peix venut. El País Valencià va a tindre quatre anys més a Camps, Ripoll, Fabra i la seua estàtua, Blasco, i companyia. Quatre anys més de nacionalcatolicisme, de falleres i fallers, de Canal 9, de tòpics i, sobretot, d’ agonia per a la llengua i cultura valenciana, per a l’ escola pública, per al medi ambient i per a la meua santa llibertat de vore o no TV3. I l’ esquerra? Això, i l’ esquerra?

1 comentari:

Sell*llés ha dit...

La meua opinió és que l'esquerra està. A més, la societat valenciana té molta oferta on triar: EUPV, Bloc(?), IdPV, esquerra (ERPV) i alguns verds. El problema és que per molta esquerra que hi haja, la societat valenciana està còmoda amb el govern del PP. Tothom sap què és Brugal, Fabra, Gürtel (també els votants conservadors)... i malgrat tot tornarà a eixir el PP. Els valencians ja han dit que, tot i els casos de corrupció, l'accident de metro, la no aplicació de la Llei de la Dependència, els atacs contra la unitat de la llengua, les mancances en Educació, etc, volen continuar votant PP.

Davant açò ningú no pot fer res. En qualsevol societat amb una democràcia sana, ni tan sols faria falta una esquerra forta. La dreta ha fet mèrits suficients per caure ella sola...

Salutacions.
Sellés