divendres, 20 de maig de 2011

TENIM UNA DEMOCRÀCIA MOLT JUSTETETA

Sí, tenim una democràcia molt justeteta, i així vaig titular un article fa uns mesos; dec dir, però, que esta frase li la vaig escoltar al periodista Antoni Bassas quan el Partit Socialista de Catalunya el va fer fora de TV3. Quina petja més funesta la del Tripartit a Catalunya! I la frase del Bassas, adoptada per mi, explicaria el moviment espontani que està omplint els carrers d' Espanya protagonitzat majoritàriament pels joves. I pense que la protesta afecta més als partits d' esquerres que no els de dreta. Aquesta, l' esquerra, està renunciant a molts dels seus postulats i està desmuntant l' estat del benestar que ella mateixa va crear a partir, sobretot, de la Segona Guerra Mundial. La corrupció, el professionalisme dels polítics, el servilisme davant l' església catòlica, les intervencions militars arreu del món, la permissivitat de la banca, el despilfarro en els pressupostos, el retall en educació i cultura, són els punts més visibles de la democràcia justeteta que tenim.

Una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar les manipulacions que des de les televisions autonòmiques es realitzen – i el cas més clar és Canal 9 -; una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar que un govern no deixe vore una determinada cadena televisiva, i estic referint-me a TV3; una societat que es diu i es considera democràtica no pot permetre, ni consentir, ni tolerar els atacs a la llibertat d' expressió per part del poder, i estic referint-me als governs de Camps i Sedano.

Pense que hem de reflexionar, sobretot des de l'esquerra, sobre el fet que els partits que així es consideren – d' esquerres- rebaixen cada volta més els seus postulats progressistes la qual cosa és, com a mínim, intolerable; mentre la dreta es manté ferm en la seua ideologia l' esquerra va de rebaixes. L' idealisme i l' utopia han estat canviats per un pragmatisme conformista que ens evita evolucionar cap a metes més ambicioses, com deu fer l' esquerra. Esta esquerra ha estat la que ha permés, per exemple, lleis que estan proletaritzant l' educació pública. No hi ha recanvi entre els partits governants: van a fer el mateix mane qui mane. Jo no veig esperança si no mana el PP, aleshores em dona igual mane qui mane i, més, el nostre sistema electoral no permet acabar amb eixe bipartidisme que castra les nostres il·lusions. Els poders fàctics no van a veure reduït ni un centímetre el seu poder, no hi hauran canvis estructurals. Aleshores, per què hem de votar?

Al mateix temps el professionalisme de la classe política és un element més de desprestigi. Amando Vilaplana fa 29 anys que viu de la política, Camps igual, Rubalcaba encara més, Cháves porta una pila d' anys viatjant en cotxe oficial i així una llarga llista, tant de polítics anomenats de dreta com d' esquerres.

Per no parlar del fet del transfuguisme, els partits polítics són molt crítics amb aquest quan els perjudica però molt comprensibles quan els afavorix; alguns d' ells -el cas de Benidorm en el PSOE, per exemple- tornen a repetir com a candidats en la mateixa llista que abans del seu abandó.

La democràcia no és gens dolenta, això mai; són alguns demòcrates que la fan així i cal una regeneracionisme polític, i això és el que volen les persones que s' agrupen aquests dies sota el nom de M-15. Són una bufada d' aire fresc en un món polític pestilent.

1 comentari:

Sell*llés ha dit...

No diria que el tripartit del Principat fou "funest". És cert que resulta molt complicat arribar a acords amb altres formacions que tenen diferents prioritats i objectius. Esquerra (ERC) va fer un gran esforç i va aconseguir coses importants (la llei d’educació i el blindatge de la immersió lingüística, la llei del cinema, la llei de vegueries, la llei d’acollida, la llei de serveis socials...). Clar que amb majoria absoluta li hauria estat més fàcil portar endavant aquestos i altres objectius.

Per altra banda, Joan Tardà ha escrit al seu blog una nova entrada: Per què ens sorprenem de la fragilitat democràtica, si ni el rei ha demanat perdó?

Salutacions.