diumenge, 12 de juny de 2011

VICTÒRIA DE L' ESQUERRA A ALCOI

Pense que he estat massa agosarat en les crítiques que he fet al tripartit -sobretot al PSOE- ahir. Demane disculpes, i crec que dec deixar com a mínim un termini de 100 dies per tal de començar a opinar sobre ells. Vaig a donar-me aquest temps i no opinaré sobre ells fins el 11 de setembre, excepte motiu molt gros. De tota manera, pense que el nom que han donar a les noves regiduries són un poc "inefables", com a mínim. Vaig a dedicar-me a la investigació històrica, que és el meu camp i que la tinc un poc abandonada. De tota manera, vull dir-vos una petita anècdota - vivència, millor dit- de l' any 1979, quan les primeres eleccions democràtiques: vaig votar al Partit Comuni fóra de lloc ista, no perquè ho fóra sinò per reconeixement a la seua tasca antifranquista; estudiava a València i eixe mateix dia vaig haver de marxar-hi, a l' endemà tenia un exàmen. Em vaig assabentar per la ràdio dels resultats d' Alcoi, i en conèixer la victòria del PSOE i de l'e squerra a Alcoi, no vaig poder reprimir unes llàgrimes,en definitiva, que em vaig posar a plorar. Alcoi tornava a ser una ciutat d' esquerres. Sanus, alcalde democràtic d' Alcoi des de l' any 1936; després vaig col·laborar en certa manera i molt modestament amb ell i continue pensant que ha estat el millor alcalde d' Alcoi, malgrat algunes actuacions seues totalment equivocades. Doncs ara ha passat el mateix, no he plorat però estic molt, molt content de la victòria del tripartit i no és hora que comence a fer el "burro". Tingau present que la nit de les eleccions va ser una nit per plorar, però per diferents motius que en 1978, sols la derrota de Sedano em va donar a la meua dona, la meua filla i a mi un cert consol. Torne a demanar disculpes, sobretot a Majo Pallarés per les meues inoportunes declaracions.