dijous, 29 de maig de 2008

JA HA PASSAT UN ANY

Sí, ja ha passat un any, i en queden tres. Sí, ja ha passat un any de les darreres eleccions municipals en les que el poble d’ Alcoi va donar-li la majoria absoluta al Partit Popular, victòria aconseguida gràcies a una intel·ligent política populista i demagògica del candidat Jorge Sedano. Setmanes abans de les eleccions recordaran vostés l’ allau de publicitat institucional –i pagada amb els diners de tots els alcoians-, la presència de Sedano en qualsevol acte oficial o no, les inauguracions –algunes d’elles d’ allò més absurdes-, la dedicació de carrers a filaes, bandes de música i d’ altres institucions i la manipulació informativa de Canal Mariola. També caldria apuntar la dolenta campanya de l’esquerra i la seua divisió.

Un any ha passat i el Partit Popular alcoià - amb dos remodelacions de regidors en aquest temps- ha demostrat el que és: fum de canyot. Res de res. Tan sols han aconseguit un hotel per a la Font Roja, un edifici a La Estambrera, i prendre com a primera mesura de govern pujar-se el sou un 10%, la resta de mortals ni el 3 %. La incompetència de l’ equip municipal –lloc destacat a la regidora Maria Amparo Bernabeu, quins diners més malgastats el seu jornal- i la divisió interna que afecta al Partit Popular en són les causes. Marxat Zaplana, el seu testimoni ha passat a mans del president de la Diputació, un tal Ripoll (cal pronunciar com ho fa ell: Ripol) i el Partit Popular alcoià està immers en una lluita fratricida entre “trinitaris” o “campistes” i “ripolistes” o antics “zaplanistes”. Com que a Alcoi són d’aquest segon bàndol les inversions de la Generalitat a Alcoi són més que minses. I damunt la Generalitat no té un cacau; això sí, per a la construcció de la pista d’automobilisme, Canals 9, Terres Mítiques i assessors polítics, sí hi ha diners. Que se’n fota l’educació i la sanitat.

Són uns gestors, el del Partit Popular alcoià, nefastos. Tenen les obres paralitzades o adormides. Els importa un pito l’ ecologia i la cultura valenciana. Però són els primers en apuntar-se a bolos com el de New York i Tokio, bàsicament absurd aquest darrer. Per cert, qui paga la factura de Japó? Enhorabona al BLOC per no haver-se sumat a esta mascarada. I el pròxim bolo serà al planeta Mart, ara que han trobat vestigis de vida? Qui pagarà el viatge a Mart?

Per higiene política i alcoiania el Partit Popular no deu guanyar les pròxims eleccions municipals de d’ ací tres anys. Si ho fa, podem acomiadar-nos de la llengua i cultura valenciana, entre d’ altres desgràcies.

Insistisc, la supervivència de la personalitat alcoiana està en greu perill. La cultura valenciana no pot resistir una altra victòria del Partit Popular. L’ estat de la cultura i idioma valencià a Alcoi estan a punt d’ entrar a la UVI.

I l’ esquerra? Nanina, nanina, nanina. El PSOE ple de figures que duen més anys que Cascorro en la política; a més dividits i sense missatge il·lusionant. Els passa igual que a la resta del partit al País Valencià. EU són cinc i sis partits dins d’ ella. Paga el “pato”, malauradament, del vot útil. El BLOC no pot desprendre’s de la seua etiqueta de “partit de retorets”, encara que li augure un bon futur –sense res de l’ altre món- a Alcoi. Esquerra Republicana del País Valencià és un mimetisme total del mateix partit a Catalunya. I un dels problemes dels “catalanistes” –servidor és un modest membre d’ esta tribu- és això: mimetisme total amb Catalunya, quan ací les condicions són molt desiguals. Jo no trobe diferència alguna entre ells i el BLOC, sols personalismes, i ja seria hora que s’ uniren. ERPV a les terres valencianes mai no traure res políticament parlant però si unix els seus vots als del BLOC aquest podria millorar els seus resultats. No oblidem que està vigent la Llei D’ Hont, que prima les majories.

I davant la situació en que es troba Alcoi: crisi econòmica, falta d’ inversions, desconsideració total cap a la cultura i llengua valenciana, despreci al medi ambient, incompliment en els terminis de les obres, lliurament de l’ urbanisme al capital privat, privatitzacions, demagogia i populisme,cal treballar en aquests tres anys de manera brutal per fer fora el Partit Popular. Pense que deuen d’ haver dos partits d’esquerra: el PSOE i una unió, coalició o com collons es diga, entre EU, BLOC i ERPV. Per separat, de nou un suïcidi. Una majoria absoluta del PSOE no és gens aconsellable, i menys amb el tarannà dels dirigents locals.

I, a més,caldria consensuar uns punts comuns de govern, que serien el reviscolament de la llengua i cultura valenciana, retrobament amb el medi ambient, control pressupostari –s’ han acabat els bolos i demés saraos-, serietat en les obres i total transparència amb els diners dedicats a pagaments d’ alcalde, regidors, assessors, secretaris particulars i demés secretaris. I de mesures econòmiques de revitalització no dic res ja que em passa el mateix que els economistes: no tinc ni idea d’ economia.

Ricard Bañó i Armiñana
ricardbanyo.blogspot.com