dilluns, 26 de maig de 2008

Vivències diàries d' un alcoià a Alcoi

18/06/2008

Bé, han passat moltes coses des de l’ última entrada. Així com la selectivitat (molt fàcil el d’ art), el sopar amb els alumnes i que me’n vaig de tribunal d’ oposició. Respecte a la primera, els temes van ser Roma (arquitectura) i Renaixement (escultura de Miquel Àngel). Els alumnes estan contents però també cal tindre en compte al corrector.Però sí ha estat fàcil. Del sopar amb els alumnes, enguany ha estat el més tranquil de tots. Tran quil externament perquè internament va ser molt emotiu. Ausiàs, Hector Carbobell, Hector Quiles, Mauro Colomina i Mauro Esteve (per orde alfabètic) em van demostrar fins a quin punt són amics meus. Em vaig emocionar i a dures penes vaig aguantar els llàgrimes, que van eixir quan estava soles al cotxe, anant cap al Baradello i, a més, escoltant a Serrat i “Para la libertad”, una cançó molt emotiva per mi, ja que condensa tot allò pel que vaig lluitar quan jo tenia l’edat dels meus alumnes ara. Hem acordat reunir-nos més voltes. Som amics, ja no existix, si és que ha existit, relació alumne-professor. I, finalment, el dimecres comencen les oposicions. És molt fotut haver de jutjar agent que té la teua mateixa titulació universitària, i recorde el malament que jo ho vaig passar quan era opositor. Però hauré de suspendre a molts. No m´agrada estar en un tribunal a pesar que paguen bé.




06/06/2008

Hui fa 64 anys del desembarcament de Normandia. El principi del fi del feixisme a Europa, excepte a Espanya. Bé, a més d’açò continua el temps humit a Alcoi i jo treballant “mogolló” amb la meua beca. En vull demanar una altra aquest estiu sobre la construcció del palau de Cocentaina. Estic molt torbat. I el curs ja pràcticament acabat i podré tindre tot el temps del món per ami. Bé, demà dinar de la filà al Mas del Pinar, al Carrascal de la Font Roja. Pel demés, ha tingut ressò el meu article titulat” Ja fa un any”. Molta gent m’ ha felicitat. No se si faran el mateix altres que jo em se.

04/06/2008

No és que haja renunciat a continuar expressant les meues vivències, no, simplement he dut aquests darrers dies una vida d’ allò més normal. El divendres per la vesprada, amb una treva de l’ oratge, es van lliurar les orles a l’ institut Andreu Sempere. Acte simpàtic encara que la megafonia caldrà millorar-la en anys successius. No ho entenc molt, però com toca Mauro la bateria. Per cert, ahir un grup de professors vam dinar tots junts i vam tenir una cata de vins de la comarca. No ho entenc molt però el moscatell estava de mort. Per la nit, vaig sopar una poma. I ja tinc comentaris als meus articles. Són dos alumnes meus, antics alumnes, un d’ ells Ada, i l’ altre desconegut però que crec que nos ap que és la ironia i que jo sóc catalanista.


28/05/2008

Ja s’ ha acabat oficialment el curs per als de segon de batxillerat. Alguns alumnes han perdut la categoria de tal per a passar a ser amics. Per altra banda, hui s’ ha publicat a Información l’ article “Ja ha pasta un any”, que espere publique el Ciudad el dissabte o diumenge. Prou fortet. Per altra banda, m’ han demanat a Las Provincias un article sobre el tema del canvi de dates festeres. Ja l’ he enviat. En publicar-se el passaré al blog.

27/05/2008

Continue amb poques classes degut a que els de segon ja han acabat. Ara tinc temps per dedicar-lo a les meues múltiples activitats de tipus intel·lectual (perdó per l' expressió). Per la vesprada vaig anar a l' Arxiu Municipal a continuar treballant amb la meua beca. ja vaig per la meitat. Estan eixint-me registres molt interessants sobre l' activitat econòmica alcoiana. Llàstima no tindre temps per investigar tant de temes atraients. Eixe és un dels meus problemes. Si sóc ric em dedicaré sols a la investigació.

26/06/2008

Bé, ja he obert al públic el meu blog. De moment no l' ha vist ningú. Falta de publicitat. Bé, pel demés d' allò més convencional. Ja he donat les notes de final de curs i cap alumne m' ha protestat; també és deveres que no en suspenc normalment a cap. Done moltes facilitats; la meua tasca és ensenyar i molt menys jutjar.

25/05/2008

Hui, mentre veig caure la pluja he decidit que aquest blog d' ara endavant forme part important de la meua vida. Vull que aculla les meues vivències diàries menys personals i donar-les a conèixer. Li interessarà a algú/na? Vaig a fer la prova.

Per començar hui diumenge ha estat un dia d' allò més normal. Dec dir que no he fet cap de les feines -ja siga per l' oratge, ja siga per la meua típica apatia-que m´ha via marcat. I quines eren? Corregir exàmens, treballar en la beca i tallar l' herba. Això sí, he llegit molt: el llibre que duc ara entre mans, El Pais i Internet. I ja estic preparant les excursions per al creuer d' aquest estiu. Que no us ho havia dit? Què estrany! Ho sap tothom. Sí, a setembre visitaré Itàlia i no vull participar en cap excursió, què van a dir-me que jo no sàpiga? Ja tinc l' itinerari de Florència: palau Medici -obra de Michelozzo-, la catedral -campanile i baptisteri inclòs-, la Piazza de la Signoria, la Galeria dei Uffizzi, el Ponte Vechio i el Palazzio Pitti. A Roma, el Vatica i el Panteó. A Nàpols, Herculano i Pompeia. A Malta, La Valleta i a Túnes, la mesquita, Cartago i el zoc. Quasi res.

Bé, no està malament per ser la primera entrada al blog.