diumenge, 21 de novembre del 2010

NO A LA GUERRA

El Partit Popular tenia tota la raó del món quan acusava a la plataforma que és va mobilitzar contra la guerra de l’ Iraq de parcial. De tota manera, exquisita va ser l’ actuació de dita plataforma quan Aznar ens va ficar en la guerra. Jo mateix vaig participar en algun dels seus actes. Però, és que la guerra no s’ ha acabat i eixa plataforma no dona senyals de vida. Serà per què al poder està un partit suposadament d’ esquerres?

Espanya està en guerra. Soldats espanyols estan destinats a l’ Afganistan i han patit baixes. Què collons fem en aquest país? Està clar, defensant els interessos dels americans. Ningú es creu que hem anat a lluitar per la democràcia i la llibertat. Cada dia llegim a la premsa les atrocitats que les tropes occidentals hi cometen. On està, insistisc, la presència de tots aquells que es van oposar a la guerra de l’ Iraq? Probablement instal•lats còmodament en les esferes del poder, en allò que es diu “el pessebre”.

Saben vostés què ens costa cada dia la presència espanyola a l’ Afganistan? Milions d’ euros que es podien invertir en àrees més profitoses com l’ educació, la cultura i la sanitat. Si no estiguerem en Afganistan no hi hauria cap problema en pagar les pensions, no haurien rebaixat el sou als funcionaris i no hagueren disminuït les inversions públiques: el dèficit del pressupost espanyol no seria tan escandalós. I tot açò vist des del punt de vista material però des del punt de vista ètic sembla del tot incorrecte i incoherent que un parit que es diu d’ esquerres, que es diu hereu de Pablo Iglesias, que històricament ha presumit de pacifista i que ha estat sempre en contra de l’ existència de l’ exèrcit puga sostindre una guerra. I, a més a més, celebra amb goig tota mena de desfilada militar, on un grup de gent mostren públicament una sèrie d’ instruments- les armes- que no tenen altra utilitat que provocar la mort i el sofriment de la gent. Per a què servis un tanc? Per a què servix una metralladora? Per a què servix una bomba? Doncs, per això! per provocar el sofriment aliè. Quan costa el manteniment i l’ adquisició de l’armament? Molt més que les universitats. I el PSOE en aquest país, fins que s’ esdevinguera en una colla de liberals jugant a socialdemòcrates, fins que el propi PSOE traira els principis del socialisme i del mateix fundador seu, l’ esmentat Pablo Iglesias, sempre, sempre, ha estat pacifista i molt crítica amb l’ existència d’ un exèrcit.

La guerra de l’ Afganistan és un vesper on s’ han ficat els americans i tots els països satèl•lits seus. Ni va a guanyar-se la guerra, ni va a instal•lar-se la democràcia, ni el poble afgà ens vol, ni res de res. Tan Estat Major, tan general, tanta estrella, tanta creu de mèrits i sofriments no van a servir per res, sols sang, més sang i un riu de diners que únicament van a ser útils per a fer més riques a les companyies multinacionals de l’ armament. I si açò és tan clar, on està el moviment ciutadà contra la guerra que tan bé va funcionar contra Aznar, el PP i Bush . Quina diferència hi ha amb Obama i Zapatero? Què l’ ONU ha aprovat esta acció militar i la d’ Iraq no? Collons, quin consol per a les persones que hi està perdent la vida. La gent, doncs, continua morint, i de quina manera! Espanya està en guerra, i un partit autoanomenat d’ esquerres i que es titulat Socialista i Obrer la fomenta. Vergonyós, patètic i intolerable.

Finalment sols en resta dir que Obama està cometent el mateix error que Hitler quan va voler envair la Gran Bretanya. El capsot i malparit de l’ alemanyá va utilitzar la Wehrmacht i la Luftwaffe, fracassant, afortunadament, estrepitosament. Si haguera enviat a la Gran Bretanya als responsable d’ Auxilio Social, Plato Único, bisbots feixistes i caps falangistes “por el Imperio hacia Dios”, els britànics no hagueren durat ni mig any. De xavo eren aquets muntat la corrupció i el desgovern. Doncs, la mateixa errada està cometent Obama i en lloc d’ enviar als Marines, els Bersaglieris, la Legión i la infanteria anglesa que res estan aconseguint, deuria portar a l’ Afganistan al Roldán, al Bigotes, a tota la tropa del Gurtel, al Fabra, al Camps, a l’ Ortiz, i al Riki Costa. Victòria aconseguida, escolte, victòria total. Bonicos són tots aquets.

2 comentaris:

Lluís Torró Gil ha dit...

Ricard, estic d'acord amb el que dius. Bé no al cent per cent; deixem-ho en un noranta nou coma nou. El zero coma u vé perquè no és cert que tots els qui van estar contra la guerra d'Irak callen davant la d'Afganistán. És cert que no hi ha hagut mobilitzacions, però sí moltes denúncies i iniciatives polítiques. No tots estem a casa calentets queixant-nos "sottovoce" de què mal estan les coses. Hi ha molta gent (i cada vegada més) que treballa diàriament perquè les coses siguen diferents i perquè la dreta pura i dura i els que tu defineixes molt bé com a liberals disfressats de socialdemòcrates no ho tinguen tan fàcil en la seua tasca de fotre els més dèbils. El que passa és que encara en som massa pocs. Us hi apunteu?

Esquerra ha dit...

Bon dia,
Hi ha moltes causes a les que afegir-se. Tal vegada eixe és el problema d'aquesta aparent desmobilització. Si ens mobilitzem pel Sàhara, això no vol dir que restem insensibles davant el patiment del Tibet, per exemple.
Per altra banda i en relació a les entrades anteriors, des d'Esquerra vam proposar d'unir-nos. Una unió de l'estil de Nafarroa Bai. Copiant-ho, voliem un "País Valencià, Sí" però altres formacions s'hi negaren. Això sí, nosaltres ho intentarem.
Finalment voldria preguntar per què ens qualifica ben bé de partit tocapilotes unes entrades més enrere. Gràcies.
Salut.