AIXÒ HO PAGUE JO

Fa setmanes vaig assistir al teatre Calderón a l ‘actuació del Xavi Castillo en l’ obra “Això ho pague jo”. Independentment del fe,t dec dir que vaig ser testimoni d’ un fet històric: la plasmació d’ un acte de llibertat d’ expressió. Per fi, el Xavi Castillo podia actuar lliurement al seu poble; un Xavi Castillo que havia rebut el veto de molts alcalde populars i la condemna de l’ església catòlica. És evident que si el PP haguera guanyat les darrers eleccions aquest acte no seria possible. El PP muntaria una missa i posterior processo a la que haurien assistit, sense cap dubte, els regidors del BLOC.
El Xavi Castillo en la seua obra “Això ho pague jo”, reflexa d’ una manera extraordinària l’ ànima d´ esta ciutat. La fanfarroneria alcoiana té una sèrie de tòpics i frases i aquesta d’ “Això ho pague jo” és una de les més representatives, i s’ aplica, sobretot, als nous rics que no es conformen en ser-ho sinó que volen que tothom ho sàpiga, i una de les mesures a prendre és fer de capità moro o cristià i, amés, convidar a tota una colla de gent que actuen com a clac i són competents pilotes. Esta colla d’ individus normalment es queden balons de nou al poc temps, ja que aquesta és una condició sine qua non de la seua trista condició. De seguida passen a l’ anonimat més dur i es desinfla totalment aquella tropa de seguidors i amics ocasionals que l’ havien seguit.
Alcoi és una ciutat que té molt poc sentit de l’ humor. Hi ha com a temes dels que no pots fer broma, d’ entre ells les Festes de Moros i Cristians, la figura de sant Jordi, el Jesuset del Miracle, Joan l’ Aixà i, fins i tot, el Barranc del Sint, d’ entre altres. Hi ha com una colla de defensors de la puresa alcoiana que no ho consentixen, defensors de les més representatives essències pàtries, gent a la que un servidor anomena el Colpet Party, que res tindrien que ensenyar-li al senyor Torquemada. Bonicos són! El Xavi Castillo se’n refot de tots ells i de la mare que els va parir.
De tota manera dec posar-li alguna pega a l’ espectacle del Xavi i és que passa massa per damunt de la fauna alcoiana anomenada del puntet. I pense que dona per a molt. I en certa manera estan lligats a l’ altra fauna de l’ “Això ho pague jo”, A Alcoi fer-se en diners suposa un canvi d’ actituds i actuacions, i una d’’ elles el deixar de parlar valencià encara que no se sàpiga altra llengua. Si tingueren un poc, sols un poc de vergonya se n’ adonarien del ridícul que fan.
Espere que aquest nou aire de llibertat del que patim a Alcoi siga permanent i no es tornem a trobar actuacions contra la llibertat d’ expressió que estan donant-se en altres punts de la geografia del País Valencià i tots de la ma del Partit Popular i, o de l’ església catòlica. I com que ja he dit en alguna altra ocasió, era una anormalitat històrica que un partit de dretes, de la dreta més reaccionària, visceral, clerical i antivalenciana tinguera –i per dos voltes- la majoria absoluta en esta la nostra ciutat.
I no voldria acabar remarcant una volta més que aquest acte del Xavi Castillo, esta reafirmació de la llibertat d’ expressió ha estat possible al govern d’ esquerres que tenim a Alcoi, allò que popularment anomenem El Tripartit. I com que és de justícia, de moltíssima justícia, dir-ho, així ho faig, a l’ igual que és de justícia, de moltíssima justícia, expressar la culpa que tenen en altres actuacions no tan encertades, sempre des del meu punt de vista.