ALCOI UNA FUNDACIÓ DE JAUME I DEL 1256

No per més sabut i tractat intensament el tema de la fundació, s’ ha d’ abandonar. Sí, tots els historiadors, investigadors i científics coincidixen en que Alcoi és una fundació cristiana de l’ any 1256 i el seu creador Eiximén Pérez d’ Arenós, lloctinent del rei Jaume I. En aquest blog vaig a resumir tot el procés de creació d’ Alcoi i que pot ser utilitzat per qualsevol sempre que esmente la font.

He concentrat en 10 punts les proves que ens reafirmen en tot allò que hem dit fins ara. Algunes per elles mateixes no es són suficient però totes juntes componen un argument irrefutable. Heu-les ací:

1.- No hi ha cap referència a les fonts històriques musulmanes d’ un centre urbà al lloc que ocupa la ciutat d’ Alcoi.

2.- Al Llibre del Repartiment no es nomena Alcoi com a nucli urbà, es parla de partides i,o alqueries.

3.- Les excavacions arqueològiques al casc antic de la nostra ciutat mai no han mostrat restes anteriors al segle XIII; és veritat que el subsòl urbà ha patit moltes transformacions posteriors però encara hi ha alguns llocs no tocats: Portal del Castell, Torre de Na Valora i Museu Arqueològic.

4.- La planificació urbana de l’ Alcoi medieval és típica d’ un urbanisme cristià planificat.

5.- No serà fins 1258 quan per primera volta apareix Alcoi com a centre urbà en la documentació. En la relació de viles cristianes del 1255 per a res es nomena Alcoi.

6.- L’ historiador Pere Antoni Beuter, en la seua “Crónica General de España”, escrita a mitjans del segle XVI, afirma que Alcoi, en temps de la conquista cristiana, no era un poble format, sinó simplement unes cases i alqueries escampades pels camps i barrancs.

7.- Diago assegura , al seu llibre “Anales del Reino de València” de principis del segle XVII, haver vist a l’ Arxiu Municipal d’ Alcoi un privilegi redactat pel lloctinent de Jaume I, Eiximén Pérez d’ Arenós, a Xàtiva el dia 17 de març del 1256 encomanat la població de la nostra ciutat encomanant-la al seu alcaid, l’ aragonés Joan Garcés, i als catalans Bernat Savall, Bernat Colom i Guillem d’ Ortoneda, per a que entre ells i d’ altres, fins el nombre que els semblara escaient, repartiren les cases i heretats de la nova població. I tant que aquest document estaria considerat un Privilegi: és la Carta Pobla d’ Alcoi. Malauradament el text s’ ha perdut, i malgrat la intensiva recerca, encara no el coneixem però pel que hem dit fins ara i el que direm, Francesc Diago té tota la credibilitat.A més, els noms d’ aquests primers alcoians tornen a aparèixer poc després esmentats a un document anomenat “Esborrany de la Cort del Justícia dels anys 1263-65”, i que estroba a l’ Arxiu Municipal d’ Alcoi, sent el document en paper més antic de tot el País Valencià.

8.- El mateix procés constructor i creador passa en gran nombre de poblacions valencianes com Gandia, Albaida, Montaverner, Penàguila, Castelló, Vilareial... El cronista Ramon Muntaner afirma en la seua “Crònica”, al capítol IX, que Jaume I va prendre després de la conquista de Xàtiva en 1245 el castell de Cocentaina i la vila d’ Alcoi, i Albaida, Penàguila i molts d’ altres llocs. Ara sabem que tant Penàguila com Albaida són creació cristiana, per tant en aquest apartat Muntaner no té cap credibilitat; quan escriu la seua Crònica Alcoi ja fa molts anys que està fundada i ell no ha de saber el procés històric de cadascuna de les poblacions valencianes. Al mateix capítol s’ esmenta la conquista d’ altres poblacions la fundació cristiana d eles quals tampoc està en dubte, com per exemple Castelló de la Plana o Sant Mateu.

9.- Hi ha una anotació a la coberta del volum de la Cort del Justícia de 1311 en la que es fa referència al document de fundació d’ Alcoi. La transcripció diu així. “Açò és lo que deu la vila aquest any. Ítem, tresllat de la donació o població del rey en Jacme”. Clara referència al document esmentat per Diago.

10.- La menció a una mesquita que hi havia on hui està Alcoi no és cap prova ja que és una més de les mesquites rurals escampades per tot el terme, com a Barxell i al barri actual de Batoi. El mateix passa amb el cementeri musulmà que hi havia a l’ actual carrer La Puríssima. Els punts primer, tercer i quart invaliden, a la seua volta, la temptació d’ utilitzar aquest argument com a probatori de l’existència d’ un nucli urbà musulmà anterior a la conquista on hui està Alcoi,